Lleixes

    "(...) No recordó el nom que va cridar. Només que era un nom d’allò més corrent, un de tants."       Murakami, Haruki. Primera persona del singular. Barcelona: Editorial Empúries, 2021 Ichininsho Tansu (First Person Singular). Traducció de Santi Nolla. Col·lecció Narrativa,583 ::: Què en diu l’editorial... En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l'amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker... Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i

" (...) Qué tortura conservar la razón cuando arrecia el deseo." Gopegui, Belén. La escala de los mapas. Barcelona: Anagrama, 1993 Col.lecció Narrativas Hispánicas, 139 ::: Què en diu la contraportada... Si el amor platónico dice sí..., si un día, en una parada de autobús, un hombre que fantasea con encontrarse a la mujer de quien estuvo enamorado sin ser correspondido se la encuentra, si ella le toma del brazo, se muestra ilusionada, ríe: ¿entonces qué hacer con la realidad? Sergio Prim, geógrafo de profesión, ha visto cómo su sueño de amor por Brezo Varela se cumplía y ha sentido pánico. A lo largo de la novela buscará un hueco, un punto de quietud, una zona exenta de preocupaciones. Tal vez pueda vencer allí su dificultad para entender la escala de los otros -esto es, el modo según el cual los otros establecen relaciones de semejanza, distancia o proximidad- , acaso logre entonces poner a salvo su relación con Brezo. La escala de los mapas es la historia del miedo a

"(...) Què et destrossa la vida? Una hòstia? Dues? Quedar-te orfe? Que abusin de tu o veure com ho fan a un company?"   Roig, Teresa. La ciutat dels nens. Barcelona:2023, Novum ::: Què en diu la contraportada… "El 1951, en ple franquisme, s'inaugurava La Ciudad de los Muchachos, un hogar de aprendizaje al bosc de Collserola per a nens orfes i sense recursos. Però el que es venia com a una institució exemplar, rèplica d'un projecte innovador, va esdevenir un infern per a molts dels que hi van viure. L'Emilio i en Carlos entre ells. Allà van perdre molt més que la innocència, i encara avui en pateixen les conseqüències en secret. Almenys, fins que aquestes comencen a afectar directament sobre aquells que més estimen. En quina mena de persona es converteix un infant que, quan més necessita afecte i atenció, només rep crits, càstigs i menyspreus? Aquesta és una història de resiliència; sobre les llums i les ombres pròpies i alienes. Una crítica al sistem