Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

La voz que no cesa - Ramón Pereira i Ramón Boldú

Imatges
"(...) Un hijo! Mi mejor poema." Pereira, Ramón i Boldú, Ramón. La voz que no cesa. Vida de Miguel Hernández Bilbao: Astiberri, 2017 Col·lecció Sillón Orejero :::  Què en diu l'editorial... La voz que no cesa es la nueva edición ampliada de la biografía en cómic del poeta Miguel Hernández, la historia de un humilde cabrero que quería ser escritor, un poeta que vivió una vida corta pero intensa de superación frente a las adversidades del establishment literario, la guerra y su miseria. Coincidiendo con el 75.º aniversario de su muerte, se añaden en la presente publicación varias escenas de la estancia del escritor en la cárcel, así como nuevas imágenes de su trágico final en el año 1942, que en la primera edición de 2013 de la desaparecida EDT no se incluían. Esta obra pretende ser un merecido homenaje y un necesario ejercicio de memoria histórica. También quiere rescatar la poesía, la bondad y la humanidad de un poeta que han retratado otros autores c

Hojas de hierba - Walt Whitman

Imatges
"Soy el poeta de la mujer tanto como del hombre,   y digo que es tan grande ser mujer como ser hombre, y digo que nada es tan grande como la madre de los hombres (...)." Whitman, Walt. Hojas de hierba. Antología bilingüe. Madrid: Alianza Editorial, 1999 Leaves of Grass . Traducció de Manuel Villar Col.lecció El libro de bolsillo – Literatura clásicos. ::: Que en diu la contraportada: Considerado de forma unánime el máximo poeta de Estados Unidos, Walt Whitman (1819-1892) es el supremo cantor del Yo y de la naturaleza, del cuerpo y del alma, de la igualdad del hombre y la mujer, de las delicias del sexo, de la fraternidad y la democracia. Profundamente renovadora en cuanto a forma y contenido, su obra suscitó una oleada de entusiasmo y controversias. Aparecida en 1855, Hojas de hierba vio nueve ediciones corregidas y aumentas en vida del poeta. :::   Com comença... Érase un niño que se lanzaba a la aventura todos los días, y en el primer objeto que

La princesa de Babilònia i L'home que guanyava quaranta escuts - Voltaire

Imatges
"Amb els llibres cal obrar com amb els homes: escollir els més enraonats, examinar-los, i mai no retre’s més que a l’evidència. " Voltaire. La princesa de Babilònia i L’home que guanyava quaranta escuts.  Barcelona: Proa, 1999 La princesse de Babylone i L’homme aux quarante écus . Traducció de Marta Bes Col.lecció A tot vent ::: Que en diu la contraportada: Talment un conte de fades, La princesa de Babilònia narra les aventures de la princesa Formosanta i del seu enigmàtic enamorat. Savis emperadors xinesos, frívoles cantants parisenques, salvatges siberians i alemanys raonables sortiran al pas d’aquesta parella, en una successió fantàstica que serveix a Voltaire per esmolar les possibilitats de la seva sàtira lúcida i punyent. L’home que guanyava quaranta escuts és una narració pessimista on l’escriptor il·lustrat denuncia la injustícia, la ignorància i les ingerències de la religió en la societat del seu temps. :::   Com comença... El vell Belus, r

Kwaidan. Històries japoneses de fantasmes - Lafcadio Hearn

Imatges
"(...) era més bella que qualsevol criatura humana, i ell no podia fer cap altra cosa que estimar-la." Hearn, Lafcadio. Kwaidan. Històries japoneses de fantasmes.  Barcelona: Més Llibres, 2018 Traducció de Ricard Vela ::: Que en diu la contraportada: Kwaidan , ‘història de fantasmes’ en japonès clàssic, va ser el darrer llibre que va publicar Lafcadio Hearn en vida (el 1904, l’any que va morir) i el que l’ha fet més conegut arreu del món. Escrit en anglès, però traduït aviat al japonès, constitueix un catàleg il·lustratiu dels yōkai tradicionals d’aquell país i recull un seguit d’històries antigues sobre espectres i fets extraordinaris que va recontar per rescatar-los de l’oblit quan el Japó es va obrir al món i això no ho feien ni els autors autòctons. Aquesta edició presenta la seva obra per primera vegada en català i es completa amb una selecció de relats emblemàtics que provenen d’altres llibres de l’autor, tan admirat per personatges com T. W. Adorno

Només es viu dues vegades, senyor Linares - Anthony Tabbs

Imatges
"- (...) Vostè creu que hi pot haver un assassí dins l’escola? - Jo no. Vostè si? L’inspector no va respondre." Tabbs, Anthony. Només es viu dues vegades, senyor Linares. Sant Cugat del Vallès:Editorial Rourich, 2000 .... Que en diu la contraportada: L’inspector Linares-Brown, un policia de mare anglesa i pare andalús, ocupa, d’una manera interina, el càrrec de comissari en un poble costaner; aquesta col·lecció de novel·les està formada per les narracions dels casos més sorprenents i inquietants que l’inspector va viure en el transcurs de la seva vida professional a la Costa Brava. ::: Com comença... El Sr. Céspedes es llevava d’hora:  a les sis més o menys. Aquell dia es va llevar una mica més tard ja que el despertador no li va sonar. Es va vestir amb presses relatives, mentre deixava anar esbufecs i malediccions, en mateixa proporció dels uns i les altres (...). :::   Moments... (Pàg. 37) - (...) Colonialisme cultural, amic meu, colonialisme cul

La por del cel - Fleur Jaeggy

Imatges
"(...) No es pot jugar amb les joguines dels morts." Jaeggy, Fleur. La por del cel.  Barcelona: Editorial Les Hores, 2019 La paura del cielo . Traducció de l’Anna Cassassas. ::: Que en diu la contraportada: Set relats de complicitats fosques, ironies subtils i atmosferes aterridores que ens induiran a la malenconia i a la por del cel. Un terror subtil i silenciós planarà sobre les històries i descobrirem les motivacions, les pors i els secrets més íntims i obscurs dels seus protagonistes. Amb l’estil gèlid i concís que la caracteritza, Fleur Jaeggy ens deixa trastocats per una emoció difícil de definir, entre el desconcert, la seducció i la por. :::   Com comença... En tot cas la detestava. La Marie Anne havie passat tota la tarda podant, més del que convenia. Es deixa anar a la fúria. Primer de tot la neteja. La terra era flonja, havia plogut. I es veia bruta.  El seu jardí era un pati, el sol no aconseguia entrar a la terra. La calor, insegura, s’

La estrella de Salomón - Aleksandr I. Kuprín

Imatges
“(...) estoy seguro de que todos venderíais vuestra alma con sumo gusto, no tengo la menor duda. Pero no seríais capaces de imaginar nada original (...)" Kuprín, Aleksandr I.,   La estrella de Salomón Barcelona: Alba editorial, 2015 Svezdá Solomona . Traducció de Alberto Pérez. Col·lecció Rara Avis, 23 ::: Què en diu la contraportada... ¿Hay que ir con cuidado con lo que se desea porque se puede convertir en realidad? Así podría resumirse esta novela del gran escritor ruso Aleksandr I. Kuprín (1870-1938). El joven Iván Stepánovich Tsviet es un simple administrativo del Juzgado de Menores Huérfanos; canta también, para «duplicar su raquítico sueldo», como sustituto en el coro de la parroquia; vive en una buhardilla y manda dinero a su madre; no fuma, no bebe, no juega y no es mujeriego. Su único sueño es que lo asciendan en el trabajo. Pero he aquí que un día se le presenta un tal Tófel, «agente de negocios», para comunicarle que ha heredado de un t

La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània - AAVV

Imatges
"(...) I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu (...)." AAVV. La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània. Edició d’Abdul Hadi Saadoun i Josep Ramon Gregori. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2005 ::: Com comença... Allà la tristesa fabrica, ara, de les canyes del pantà rellotges sanguinolents per a qui no té mà ni ulls que el mira, tampoc casa on el penja; perquè aquells rellotges funcionen segons els horaris del botxí i assenyalen cap a la mort sempre. Hores de canya . Shirku Peque Se. (1994) :::  Moments... (Pàg. 20) És una veu? Un got espurneja o va venir sense el seu cristall. És una veu? un record, o una mort que ens agrada, la nostra foto després d’anys, sostre que tremola o sol somrient o potser el fantasma de Déu que volta per aquí (...). Una veu . Mehdi M. Ali.  (Pàg. 24) Ara, d’ací a una estona o pel Nadal, si s’equivoca el franctirador o et falla una sola vegada

Quo vadis, Sànchez? - Francesc Trabal

Imatges
"(...) I és que tots els Sànchez, de fet, viuen al marge de la nostra vida, de la nostra esfera. Són unes simples tangents que no arriben a interessar-nos." Trabal, Francesc. Quo vadis, Sánchez?  Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1988 Col·lecció Mínima de butxaca, 35. il·lustracions de Valentí Castanys ::: Com comença... - Sànchez!  Sààààànchez! - Xànchez! - Tai-tai! - Sànchez! - Cuita! - Ens falta un porter! - Batuà! - Corre, maco! - Sànchez! - Sàààànchez! - Sàààààààànchez! :::   Moments... (Pàg. 15) Feia temps que anava a la caça d’una altra feina, però la manca de relacions i potser també la manca d’un esperit d’iniciativa afinat, cada dia li tiraven més lluny els seus somnis. (Pàg. 33) (...) Una mica de camp de futbol, i una miqueta de pista de tennis, i una mica de pista de cendra per fer-hi marxa atlètica. Per entrenar-se tot sol, ja en tenia prou: i així, a la fi, però de quina inesperada manera!, podria assolir els s
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...