Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

Rashômon i altres contes - Ryûnosuke Akutagawa

Imatges
"(...) aquesta nit em trobo que he de matar un home a qui no odio per una dona a qui no estimo." Akutagawa, Ryûnosuke. Rashômon i altres contes.  Barcelona: Edicions del 1984, 2016 Traducció d’Albert Nolla Col·lecció Mirmanda, 143 ⇲   Què en diu la contraportada… El volum que ara publiquem està format per quinze dels contes més representatius que Ryûnosuke Akutagawa va escriure entre el 1915 i el 1923. Tant en els primers vuit contes, situats al Japó medieval, com en els set següents, ambientats en el món modern, el lector trobarà una bona mostra de la subtilitat psicològica i del refinament estilístic que han convertit Akutagawa en un mestre indiscutible de les lletres japoneses. Així mateix, els contes d’aquest volum inclouen una àmplia varietat temàtica, que va des de la crítica a certs vicis humans com la hipocresia, l’egoisme o la vanitat fins al paper de l’art de l’escriptura en la vida. En conjunt, aquest recull ofereix una barreja entre el to enjogas

El mudo y otros textos - Carson McCullers

Imatges
"(...) bendigo a Terencio, el poeta latino, que dijo: “Nada humano me es ajeno”. McCullers, Carson. “El mudo” y otros textos.  Barcelona: Seix Barral, 2007 Traducció de José Luis López Col·lecció Únicos, 12 ⇲   Què en diu la contraportada… Con tan sólo 23 años, Carson McCullers publicó El corazón es un cazador solitario , una de las obras capitales de la narrativa contemporánea. Estas páginas presentan, por primera vez en nuestra lengua, el esbozo inicial de la novela –titulada en un principio «El mudo»– y revelan el proceso de creación del personaje más emblemático de la autora, el sordomudo John Singer. Los textos que siguen, también inéditos en castellano, conceden al lector el privilegio de compartir los pensamientos sobre literatura de Carson McCullers: el despertar de su vocación de escritora, su pasión por la lectura, su admiración por Isak Dinesen o los paralelismos entre la escritura sureña y los realistas rusos. ⇲  Com comença... El tema pr

La decadencia del arte de mentir - Mark Twain

Imatges
"(...) no piensan en absoluto; sólo piensan que piensan; ni dos de cada diez seres humanos tienen con qué pensar." Twain, Mark. La decadencia del arte de mentir.  Madrid: Editorial Eneida, 2011 Traducció de Carlota Martín Col·lecció Confabulaciones, 36 ⇲   Què en diu la contraportada… La mentira es universal... Todos mentimos; todos tenemos que hacerlo. Por tanto, lo inteligente es educarnos con esmero para que mintamos de manera juiciosa y considerada. (...) El conjunto de narraciones contenidas en este volumen reúne lo mejor de la obra breve de Mark Twain. El lector reflexionará y se emocionará con la ironía y el ingenio que rezuma la obra de este genial escritor. ⇲   Com comença... Observen bien, no pretendo insinuar que la costumbre de mentir haya sufrido decadencia o interrupción algunas..., no. Y es que la mentira, en tanto que virtud y principio, es eterna (...) La decadencia del arte de mentir. ⇲   Moments... (Pàg

Des d'on tornar a estimar - Joan Margarit

Imatges
"Com les pedres, les flors, la soledat,  arreu ens acompanyen les paraules." Margarit, Joan. Des d’on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015 Col·lecció Els llibres de l’óssa menor, 344 ⇲  Com comença... Assegut en un tren miro el paisatge i de sobte, fugaç, passa un vinya que és el llampec d’alguna veritat (...). Estimar és un lloc. ⇲  Moments... (Pàg. 17) Visc en ciutats amb edificis alts, inclinats, al biaix, i que exhibeixen, sumptuosos, la força del perill i de la insensatesa. Titani i vidre reflectint els núvols. Però la vida són també bastides, uns humils esquelets per anar amunt. Com un traïdor Shakespeare, l’opulència planeja sempre un crim. I jo sóc una carta mal escrita pels qui van obrir pas a l’aigua fins als horts. Vinc d’allí. El que hi hagi en mi de noble no pot venir d’enlloc més que de la pobresa. La que amb humilitat treu la bastida d’uns murs rectes, verticals i clàssics. La que amb l’aixada va apartar la terra. L’h

Sahrazad - Toppi

Imatges
"(...) pero el rey Shariyar quiso que Sahrazad le narrase otros hechos como éste y dispuso que hasta la noche siguiente se le perdonase la vida. Y así fue." Toppi, Sergio.Sahrazad Barcelona: Planeta Agostini, 2005 Col·lecció BD Clásicos ⇲  Com comença... ⇲  Moments... (Pàg. 13) (Pàg. 34) (Pàg. 41) (Pàg. 49) (Pàg. 57) (Pàg. 63) (Pàg 70)   (Pàg. 78) (Pàg. 87)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...