Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

L'home-llop - Boris Vian

Imatges
Vian, Boris. L’home-llop Barcelona: Columna, 1992 Le loup-garou Traducció de J.A. Martínez Schrem i d’Assumpció Arranz Griñan >> Què en diu la contraportada... L'amor és cec, ja ho sabem, i per això l'únic possible és amb una desconeguda amb qui heu ensopegat enmig d'una boira on no es clissa res. Veure el rostre d'una cantant -si l'haguéssiu vist!- us durà a la cadira elèctrica, i veure les meravelles de la dona somiada entre les urpes del Major de maligne ull de vidre us farà ser un sant Jordi de diumenge a la tarda. Què feu tocant la trompeta tota la nit amb dos bordegassos amb qui no teniu res a dir-vos i per a una colla d'enzes d'uniforme que només volen fer el fatxenda? No diuen res les tres esquiadores que ni us passen el pa a taula i xerra que xerra la noia suïcida que heu salvat. París és ple de paranys per a paraules i màquines d'or. A muntanya, a vailet esdevé pensador d'un cop d'esclop i ve a París. A Ville-d'Av

Senyor de les mosques - William Golding

Imatges
. Golding, William. Senyor de les mosques Barcelona: Edicions 62, 1983 Lord of the Flyes Traducció de Manuel de Pedrolo Col·lecció El Cangur, 74 >> Què en diu la contraportada... Senyor de les mosques és una història dura i crua sobre uns nois anglesos que naufraguen i sobreviuen en una illa solitària. Tots ells eren fills de bones famílies britàniques, que cantaven en el cor de l’escola, que havien après al col·legi els principis elementals de l’educació anglesa, que sabien que a les cinc s’ha de beure te tot encartonadament, però esdevenen uns perfectes salvatges en poc temps. Tot el brillant vernís amb el qual la societat civilitzada decora els seus cadells s’havia fos en contacte amb el sol, la por, l’aire i la soledat. Tal com passa al món dels adults quan la por fa sorgir la irracionalitat dissimulada sota un fals civisme. >> Com comença... El noi de cabells rossos va deixar-se relliscar pels darrers pams de roca i anà orientant-se cap a la llacu

La jornada de un escrutador - Italo Calvino

Imatges
. Calvino, Italo. La jornada de un escrutador M adrid: Siruela, 1999 La giornata d’uno scrutatore Traducció d’Angel Sánchez-Gijón Biblioteca Calvino. 8. >> Què en diu la contraportada... «Puedo decir que escribir algo tan breve me llevó diez años, más de lo que había empleado en cualquier otro trabajo mío. La primera idea de este relato la tuve precisamente el 7 de julio de 1953. Estuve en el Cottolengo durante las elecciones unos diez minutos. No, no era escrutador; era candidato del Partido Comunista (candidato para completar la lista) y como candidato visitaba los colegios electorales donde los candidatos de la lista pedían la ayuda del partido para los problemas que pudieran surgir. De ese modo, presencié una discusión en una mesa electoral del Cottolengo entre democristianos y comunistas del tipo de la que constituye el centro de mi relato. Y fue entonces cuando se me ocurrió la idea del relato (...). Me puse a escribirlo pero no me salía (...). El resultado fu

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth

Imatges
. Roth, Joseph. La llegenda del sant bevedor Barcelona: Viena, 2008 Die Legende vom heiligen Trinker Traducció de Judith Vilar Roca El cercle de Viena, 5 >> Què en diu la contraportada... Tothom pot creure en els miracles. Però només Joseph Roth els sap descriure tan bé. Andreas Kartak dorm sota un pont del Sena, embolicat amb papers de diari. Un bon dia la seva sort canvia quan un desconegut li dóna dos-cents francs, amb la condició que, quan pugui, els torni, però no pas a ell, sinó a santa Tereseta de Lisieux, a l’església de Santa Maria de Batignoles. El que el desconegut no sap és que Andreas és un home de paraula, i que amb aquest donatiu ha transformat la vida del vagabund: a partir d’ara la missió d’Andreas serà arribar al diumenge següent amb dos-cents francs a la butxaca per tal de poder tornar els diners a la petita santa. Però París és ple de bistrots i de noies boniques que el desvien del seu camí. I una copeta d’absenta, com ell sap prou bé, pot aj

Una novelita lumpen - Roberto Bolaño

Imatges
. Bolaño, Roberto. Una novelita lumpen Barcelona: Anagrama, 2009 Col·lecció Narrativas Hispánicas, 457 >> Què en diu la contraportada... En Una novelita lumpen Roberto Bolaño abandona los territorios que han marcado su biografía e imaginario personal para trasladarse hasta la ciudad de Roma. Éste es el escenario por el que varios personajes extremos deambulan entre el desasosiego y la locura. La joven protagonista, Bianca, tras la súbita muerte de sus padres en un accidente automovilístico, inicia un decidido descenso a los infiernos. Así, declara: “El futuro no me importa, se me ocurrían ideas, pero estas ideas, si lo pensaba bien, nunca se proyectaban hacia el futuro.” Y en un test de la revista Donna Moderna , encontrada por azar, a la pregunta: “Si tuvieras que matar a alguien, si no tuvieras ninguna otra opción, ¿a quién matarías?”, contesta, con la implacable seriedad de un jugador: “A cualquiera. Me asomaría a la ventana y mataría a cualquiera.” Y: “¿Cuán
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...