Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Fun Home. Un tragicòmic familiar - Alison Bechdel

Imatges
- Bechdel, Alison. Fun Home. Un tragicòmic familiar Barcelona: RBA -La Magrana, 2008 Fun Home. A Family Tragicomic Traducció Librada Piñero >> Què en diu la contraportada: Un any després de la mort del seu pare, Alison Bechdel va descobrir una foto d'un home jove en roba interior mentre remenava àlbums antics de la família. El va reconèixer: era un dels antics alumnes del seu pare, i el cangur de la familia. També va trobar una fotografia del pare de jove, amb un vestit de bany de dona. I instantànies de la mare, on se la veia passar, amb el temps, d'una expressió d'esperança a una altra de resignació i amargor. Alison va intuir que allà hi havia una història que s'havia d'explicar: la d'una filla que s'adona de la veritable orientació sexual del seu pare just després que aquest hagi tingut una mort tràgica. Artista de culte dins del món del còmic, Bechdel va trigar dues dècades a explicar-la. Després de vint anys de canvis socia

El Saltamartí - Joan Brossa

Imatges
. Brossa, Joan. El Saltamartí. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1984 Col·lecció: Llibres d’Abril, 7 >> Com comença... PRELUDI Aquest versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant. Però, avui, deixo estar el meu esperit en el seu estat natural. No vull que l’agitin pensaments ni idees. >> Moments... (Pàg. 21) POEMA La boira ha tapat el sol. Us proposo aquest poema. Vós mateix en sou el lliure i necessari intèrpret. (Pàg. 22) EL TEMPS Aquest vers és el present. El vers que heu llegit ja és el passat -ja ha quedat enrera després de la lectura. La resta del poema és futur; que existeix fora de la vostra percepció. Els mots són aquí, tant si els llegiu com no. I cap poder terrestre no ho pot modificar. (Pàg. 25) POETA El capell Tranquil·lament el món fineix en tu, expandit i clos alhora en ta harmonia, que coneix els atzars gelosos dins l’hora. Les sabates (Pàg. 37) NOSTÀLGIA Oh veritat

No era la meva lletra - Jordi Arbonès

Imatges
Arbonés, Jordi. No era la meva lletra Barcelona: Proa, 2000 Col·lecció: Beta, 52 >> Què en diu la contraportada... No era la meva lletra transcorre per un camí de ronda on hi ha miradors sobre la vida d’uns personatges per als quals el món no té sentit sense l’expressió escrita. Es tracta d’un grup de desesperats amb la mirada perplexa, protagonistes d’una línia trencada per vint-i-nou narracions. Hi trobareu, des de l’escriptor que ha plagiat una novel·la, amb la qual triomfa i accedeix als cercles de la moda, fins a altres que s’enamoren del seu clònic o dormen amb el doble. Amb un estil esmolat i humorístic, Jordi Arbonès aconsegueix, a No era la meva lletra, recollir en un sol llibre les misèries, les virtuts i els deliris de molts d’aquells que amb l’escriptura han creat un món paral·lel, inquietant i massa sovint inútil. >> Com comença... Ho havia sentit dir alguna vegada: “M’he trobat amb el meu doble”. I ho deien amb angoixa. I és lògic, perquè

Marxem, papà. Aquí no ens hi volen - Inma Monsó

Imatges
Monsó, Inma. Marxem, papà. Aquí no ens hi volen Barcelona: La Magrana, 2004 Col·lecció: Les Ales Esteses, 167 >> Què en diu la contraportada... La fascinant activitat d’observat i ser observat és el fil conductor d’aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l’enveja es contraposen d’altres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A "Exactitud", la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A "La finestra", la Lisa i l’Adrissa s’observen sense saber-ho ignorants que allò que veu l’una és l’altra cara d’allò que veu l’altra. A "Marxem, papà. Aquí no ens hi volen", en Bolo Biosca vol ser observat amb enveja i provocat aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A "Viciós", un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A "Tímid"

Joc d'atzar - Slawomir Mrozek

Imatges
. Mrozek, Slawomir. Joc d’atzar. Barcelona: Quaderns Crema, 2001 A collection of thirty-four short stories Traduït per Bozena Zaboklicka I Francesc Miravitlles Col·lecció Biblioteca Mínima, 96 >> Què en diu la contraportada... Mrozek és un dels clàssics contemporanis venerats a Polònia. Autor teatral d’extraordinari prestigi i narrador àcid, despietat i fora del comú, els seus textos es mouen entre l’absurd més esgarrifós i una intel·ligència i perspicàcia doloroses a força de lucidesa. Enemic de les obvietats i observador minuciós de la vida quotidiana, els seus contes se’ns apareixen avui com l’escuma d’un somriure lleugerament trist i vagament malenconiós, veu d’una modernitat irreductible i desencantada. >> Com comença... Vaig decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel·lablement. Només quedava una qüestió per decidir: ¿a partir de quan? La resposta no oferia cap dubte: “A partir de demà.” En despertar l’endemà vaig constatar que un cop més er
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...