Lleixes

"(...) yo solía tener sed. Sed de mi madre también y, pese a todo, todavía de Élisa." Chauviré, Jacques. Élisa. Madrid: Errata naturae editores, 2014 Élisa . Traducció de Regina López Col·lecció El pasaje de los panoramas ::: Què en diu la contraportada… Se narra en estas páginas bellísimas, con un halo melancólico y un sorprendente final, la historia del primer amor vivido por un niño, con una intensidad singular, sobre el fondo gris de la Primera Guerra Mundial. Un padre muerto en el frente, una madre traumatizada por esa ausencia y una abuela severa conforman la familia de Jacques Ivan,  Vanvan , a la que llega Élisa, la dulce criada adolescente. Ella es el mejor antídoto, el único posible, contra la tristeza. «El verde paraíso de los amores infantiles», escribió Baudelaire. La inocencia  clara  y  profunda  inspiró este texto único y luminoso, en cuyo azogue se encuentran infancia y vejez, el tiempo iniciático y el tiempo de las despedidas. Admirado por algunos

"Realment pot ser que hagi oblidat converses senceres?" Clarke, Susanna. Piranesi. Barcelona: Editorial Amsterdam, 2021 Piranesi. Traducció de Ferran Ràfols ::: Què en diu la contraportada... En Piranesi viu a la Casa, tal vegada hi ha viscut sempre. Dia rere dia pren un registre minuciós de les Meravelles que conté en els seus diaris: el laberint de Vestíbuls i Corredors, els milers d’Estàtues blanques, el brogit de les Marees a les Sales Baixes, la disposició canviant dels Estels a les Sales Altes. Els dimarts i els divendres, en Piranesi es troba amb el seu amic, l’Altre. Sovint també visita els Morts i els porta menjar, hi parla i els descriu les Bondats de la Casa. Bona part del temps, però, en Piranesi està sol. Un dia apareixen missatges escrits amb guix a les Parets. Individus estranys han arribat a la Casa. Són amics o venen a portar destrucció i bogeria? El Món que en Piranesi creia que coneixia està canviant: esdevé estrany i perillós. Després de setze any

"(...) cap d’ells no vivia voluntàriament a l’hotel Savoy. A tots els retenia alguna calamitat." Roth, Joseph. Hotel Savoy. Barcelona: Laertes, 1985 Hotel Savoy . Traducció de Carme Gala. Col·lecció Els llibres de Glaucos, 23 ::: Què en diu la contraportada... Hotel Savoy fou la segon a novel·la de Joseph roth, escrita en la seva època policía més intensa i publicada per capítols el 1924 al “Frankfurter Zeitung”, després que Roth hagués viatjat a Polònia, país que admirava, com a corresponsal d’aquest diari. Després de la 1ª guerra mundial i en temps de repatriacions, l’hotel Savoy –tal vegada l’hauríem trobat a la ciutat polonesa de Lotz- era un bon cau, un lloc de múltiples trobades; per a Gabriel Dan era tot un món, provisori, una fita vers l’occident. Però l’esplèndida façana de l’hotel que prometia luxe i diversions, també amagava la fosca alenada dels marginats al seu interior. Davant d’aquestes petites tragèdies es va alçant l’estendard de la revolta. Així