Lleixes

" I va tornar a buscar amb els dits aquella cançó d’amor oblidada..." Zweig, Stefan. L’amor d’Erika Ewald. Barcelona: Viena Edicions, 2020 Die Liebe der Erika Ewald. Traducció de Clara Formosa. Col·lecció Petits Plaers, 13 ::: Què en diu la contraportada... Erika Ewald és una professora de piano que sempre ha viscut una existència grisa i monòtona, mancada d’amor i d’alegria. Fins que un dia coneix un dia un jove violinista amb qui comparteix vocació i interessos. Conversen sobre art i literatura, toquen Chopin plegats, passegen pel Prater de Viena... però és segur que tots dos esperen el mateix d’aquesta relació tan pura? :::   Com comença... Erika Ewald va entrar a poc a poc, amb el pas cautelós i silent de qui fa tard. El seu pare i la seva germana ja estaven asseguts a taula per sopar; amb el soroll de la porta van alçar la mirada per saludar amb un gest ràpid a qui entrava, després altre cop només es sentia la remor dels plats i la dringadissa dels ganivets ...

"(...)  aquella memorable nit d’amor despresa dels llavis de la mort."   Zweig, Stefan. Una boda a Lió i altres relats. Barcelona: Quaderns Crema, 2020 Die Hochzeit von Lyon; Ein Mensch,den man nicht vergisst;   Zwei Einsame; Die Wanderung. Traducció de Tiana Puig. Col·lecció Mínima minor, 109 ::: Què en diu la contraportada... Durant el Terror jacobí, una jove, que espera l’execució al fosc soterrani d’una presó, es retroba amb el seu promès, a qui creia mort en una insurrecció de les forces partidàries de la monarquia. Només la compassió dels seus companys d’infortuni ajudarà els amants a complir el seu desig més gran, presentar-se davant de Déu com a marit i muller, i alhora oferirà un consol momentani a tots els presents. Publicat originalment el 1927, «Una boda a Lió» és un retrat colpidor de la persecució política i religiosa, un dels principals fracassos de la humanitat segons Stefan Zweig. Aquesta edició inclou, a més, els relats «El camí», «Un home qu...

  "(...) qui forja destins cau en la culpa." Zweig, Stefan. Els ulls del germà etern. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 Die Augen des ewiden Bruders. Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Biblioteca mínima, 119. ::: Què en diu la contraportada... Els ulls del germà etern , llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps. :::   Com comença... Aquesta és la histori...

"(...) tothom està embolicat en els esdeveniments, la febre del món no pot deixar fred ningú."   Zweig, Stefan. El món de 1914 Girona: Edicions de la ela geminada, 2014 Edició d’Antoni Martí. Traducció de Marc Jiménez. Col.lecció Trívium, 6 ::: Que en diu la contraportada... L’esforç de Stefan Zweig per assolir una comunitat d’esperit per sobre de les fronteres, un innegable talent com a memorialista d’uns temps difícils per a Europa i la seva activa militància antibel·licista han convertit la seva obra en un dels referents indiscutits del pacifisme. Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix s’atribueix a les seves memòries, brillants i inqüestionables. Els articles reunits en El món de 1914 recuperen els escrits de guerra de Stefan Zweig publicats a la prems aper comentar, en temps real, els primers dies de la Gran Guerra. Expressions com ara “la voluntat de la raça”, “aquella uni...

"(...) i sabé que no hi hauria mai més una sola hora del seu destí que no tingués un preu." Zweig, Stefan. Por. Barcelona: Quaderns Crema, 2018 Angst . Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Minima minor, 105 ::: Què en diu la contraportada... La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una d...

"(...) esa boca suave y húmeda sólo tiene besos, ninguna palabra." Zweig, Stefan. Una historia crepuscular.  Barcelona: Acantilado, 2015.  Geschicte in der Dämmerung. Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Cuadernos, 69   ⇲   Què en diu la contraportada... Bob, un adolescente inglés de familia acomodada, pasa el verano en la campiña escocesa. Una noche, mientras da un paseo por el jardín, vive un breve encuentro amoroso con una enigmática joven que termina esfumándose antes de que él consiga saber quién es. Exaltado por la intensidad de unos sentimientos desconocidos e inimaginables hasta entonces, se propone desvelar la identidad de la muchacha. Un relato íntimo y evocador que narra el periplo hacia la madurez de un joven que, en el ocaso de su infancia, descubre las emociones y la complejidad del amor adulto. ⇲   Com comença... ¿Ha sido el viento lo que ha traído de nuevo la lluvia a la ciudad haciendo que nuestra habitación s...

 "L’Estat, el poble, la nació, l’invisible, l’abstracte s’oposa a la vida".   Zweig, Stefan. Clarissa. Barcelona: Quaderns Crema, 2017. Clarissa . Traducció de Joan Fontcoberta. Col·lecció Biblioteca Mínima, 203   ⇲   Que en diu la contraportada... La Clarissa, filla d’un militar austríac, coneix a Lucerna en Léonard, un jove socialista francès, de qui s’enamora. L’esclat de la Gran Guerra separa els amants i la jove, que s’ha quedat embarassada, ha de tornar a Àustria, enmig d’una Europa que s’esquinça. Allà pren la decisió de tenir un fill de l’enemic i de criar-lo. Aquesta commovedora novel·la tardana de Zweig avui es considera el testament en el qual l’escriptor austríac va condensar els ideals humanístics que va abraçar tota la vida. ⇲   Com comença... Quan la Clarissa, uns anys més tard, va tractar de recordar la seva vida, li va costar de trobar-ne el fil. Amplis espais semblaven recoberts de sorra, amb les formes completament ...

"(...)   l’atzar té trepants de diamant, i sovint el destí, perillosament astut, sap obrir-se camí pels indrets més insospitats." Zweig, Stefan. Petita crònica Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2015. Kleine Cronik. Vier Erzablungen. Traducció de Marc Jiménez Col·lecció Trívium, 7 ⇲   Que en diu la contraportada... L’any 1929, en ple ascens del nazisme, Stefan Zweig va publicar, sota el títol Petita crònica. Quatre narracions , un recull de relats breus que gaudirien d’un èxit extraordinari: tres edicions successives i 100.000 exemplars venuts en només dos anys. Tot i la diversitat temàtica de cadascuna de les quatre narracions, aquest llibre constitueix una crònica literària de l’Europa d’entreguerres amb un fort component autobiogràfic. Dels quatre relats —«La col·lecció invisible», «Un episodi del llac de Ginebra», «Leporella» i «El llibreter Mendel»—, aquest darrer ha gaudit d’un èxit especial i s’ha consagrat com un cant d’amor als llibres i als ...

"(...) allò no era un somni ni tampoc la mentida d’un instant." Zweig, Stefan. Els prodigis de la vida.  Barcelona: Edicions de 1984, 2011 Die Wunder des Lebens. Traducció de Ramon Monton. Col.lecció Butxaca 1984, 14 ►   Què en diu la contraportada... Després de la curació miraculosa del seu fill, un home ric i pietós recorda un vot no acomplert que va prometre de jove. Aquest record li crema per dins i el fa encarregar un quadre de la Mare de Déu que ha d’acompanyar-ne un altre d’extraordinària bellesa. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model tan encisadora com la del primer quadre, però no la troba. Tanmateix, quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, i la relació que es va creant fruit d’aquesta aparició endinsa el vell mestre i la seva model en els prodigis de la vida. ►  Com comença... Una capa de boira grisa s’havia escampat damunt d’Anvers i embolcallava la ciutat com una tel...