Lleixes

"(...) Regió mai no fressada ni fressable. Camí a l’incommogut incommovible. Si ets prou resolut, endavant! No hi ha pany ni forrellat; tot al voltant, els erms, la soledat...(...)." Goethe, Johann Wolfgang. Faust.  Barcelona: Edicions Proa, 1995 (3ª ed.). Faust . Traducció de Josep Lleonart. Col·lecció Clàssics moderns ::: Què en diu la contraportada... Sembla que un tal Faust, de nom Georg o Johannes, nascut cap al 1480, va estudiar a Cracòvia ciències màgiques i va esdevenir popular pels seus fets miraculosos i per les seves bretolades. Un segle després, la llegenda ja era matèria literària i aquest pseudohumanista, aventurer i alquimista, protagonitzava opuscles i peces de teatre d’intencionalitat moralitzadora. La seva fama va arribar fins a a Anglaterra, on Christopher Marlowe publicava el 1601 La tràgica història del doctor Faustus. Però no va ser fins a principis del segle XIX que la figura de Faust va esdevenir universal. Goethe (1749

"(...) hi ha converses entre enamorats que, traspassat un límit, t’arrosseguen inevitablement al centre de la foscor." Giordano, Paolo. Negre i plata.  Barcelona: Edicions 62, 2015 Il nero e l’argento .  Traducció de Teresa Muñoz. Col.leccció El balancí,733 ::: Què en diu la contraportada... En el dia  a dia d’una parella es barregen els bons i els mals dies, els caràcters amb humors negres, malenconiosos i introvertits (ell), amb els argentats, radiants i vitalistes (ella). Cadascun amb els seus capricis, els seus desigs, les seves inseguretats. La convivència quotidiana, doncs, no és un camí de roses. I encara menys quan es tracta d’una parella jove que està aprenent que les famílies, com les persones, també pateixen la solitud. Afortunadament la jove família protagonista de Negre i plata –el narrador, la seva dona i el fill– compta amb la senyora A –68 anys, vídua sense fills– que entra en les seves vides per fer-se càrrec de les tasques de la casa i

"(...) Creía estar tratando con la muerte... ¡y se me impone la vida!" Lepage, Emmanuel. Una primavera en Chernóbil MDR: Spaceman Books, 2014 Un printemps a Tchernobyl.   Traducció de Lorenzo F. Díaz. ::: Què en diu la contraportada... El 26 de abril de 1986 en Chernóbil, Ucrania, tuvo lugar el peor accidente nuclear del siglo XX. Veintidós años exactos más tarde, Emmanuel Lepage visita el lugar de la catástrofe. Una primavera en Chernóbil es la segunda historieta documental que realiza después del aplaudido Voyage aux iles de la Désolation. “Se me daba la oportunidad de hacer mi primer reportaje dibujado. No solo sería testigo del mundo, sino que ¡me “implicaría” en  él! ¡Sería actor! ¡Militante, incluso! En este oficio, dibujando mis páginas en solitario, tengo a veces la impresión de que veo el mundo a través de un cristal. De estar “al margen”. ¡Esta vez sentiría el mundo en la piel! Claro que era arriesgado. ¡Pero tan emocionante! Iba a

“Un llibre menys per atestar el món, un llibre menys per ocupar espai i cobrir-se de pols i viatjar sense ser llegit (...)" Mitchell, Joseph. El secret d’en Joe Gould.  Barcelona: Edicions de 1984, 2009 Joe Gould’s secret / Professor Sea Gull .  Traducció de Teresa Muñoz. Col.leccció El balancí,733 ::: Què en diu la contraportada... Aquest llibre que sou a punt de llegir és una porta d’entrada perfecta per entendre l’estratègia i caràcter del periodisme mitchellià. Perquè El secret d’en Joe Gould és molt més que la història d’un personatge estrafolari, amb un passat acadèmic excel·lent a Harvard, que vagava per hotels de mala mort i bars del Bowery vantant-se d’haver escrit una obra mestra del saber universal, la Història oral del nostre temps , un manuscrit de més de nou milions de paraules que havia de revolucionar la literatura planetària i que multiplicava dotze vegades l’extensió de la Bíblia. Joseph Mitchell va ser un confessionari amb potes que bu