Lleixes

  "(...) perquè en el present la llum de la vida queda ofuscada per l’angoixa de viure?" Magris, Claudio. Temps curvilini a Krems. Barcelona: Edicions de 1984, 2021 Tempo curvo a Krems.   Traducció d’Anna Casassas. Col.lecció Mirmanda, 209 ::: Què en diu l’editorial... Els personatges principals dels cinc relats que componen Temps curvilini a Krems s’enfronten a un temps que sembla no tenir ni principi ni final, una dimensió que s’estén en totes direccions. El passat i el present són intercanviables, el futur es duplica en els records i el temps és una línia corba. Tots cinc protagonistes es fonen en una mateixa persona que, com l’autor, ha arribat a la vellesa i veu l’existència des d’aquesta nova perspectiva privilegiada. En aquest volum, ple de matisos i emocions, Claudio Magris explora totes les facetes del temps, però també parla d’identitat, fronteres, amor, escriptura i pèrdua, tots ells temes recurrents en la seva obra. :::   Com comença... Va baixar de l’au

“No todo, ni en todas partes, es para nosotros (...)".     Lem, Stanislaw. El Invencible. Madrid: Impedimenta, 2021 Niezwyciègzony . Traducció de Abel Murcia i Katarzyna Moloniewicz. ::: Què en diu l’editorial... El Invencible es el nombre de la enorme nave interestelar que parte hacia el rescate de su gemela, la impresionante y guerrera El Cóndor , que se halla varada en Regis III. Este planeta, aislado y desértico, está gobernado por una legión de nanobots que provoca efectos insospechados en el cerebro humano. La misión desencadenará en la tripulación de la nave oleadas de una angustia vital, devastadora y violenta. La búsqueda de la verdad y la importancia de diferenciarnos de los demás seres del universo son el auténtico centro de El Invencible , que ahora se enfrenta al gran desafío misterioso y cruel que supone la incapacidad del hombre de no poder conquistarlo todo. Nanobots, viajes por el espacio, inteligencia colectiva y evolución tecnológica desatada se cit

   " ¿No érem feliços, tu i jo? ¿No anava tot bé fins que ella va arribar?"   Williams, Tennessee. Un tramvia anomenat Desig. Martorell: Adesiara, 2017 A Streetcar Named Desire. Traducció de Joan Sallent. Col·lecció D’ací i d’allà, 59 ::: Què en diu la contraportada... Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana. :::   Com comença... ESCENA 1 Exterior d’un edifici de dues plantes que fa cantonada, en un carrer de Nova Or

“ (...) ¿De què han valgut a l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats revolts dels més aspres camins?”     Apuleu. Les metamorfosis. Vol.II Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1931 Metamorphoseon . Traducció de Marçal Olivar. Col·lecció Escriptors Llatins ::: Com comença... [1] En això Psique s’afanyava a córrer de l’un cantó a l’altre, adalerada nit i dia en cerca del seu marit (...). Vol. II -Llib.V I [1] Intera Psyche uariis iactabatur discursibus, diez noctesque mariti uestigationibus et quanto magis inquieta animo (...) Vol. I -Lib. I :::   Moments... (Pàg. 13) “¿Per què, oh mesquina!, cerques de matar-te llançant-te daltabaix? ¿Per què, en front d’aquesta darrera prova i d’aquesta dificultat, et deixes abatre irreflexivament? (...)”. Vol. II -Llib. VI “quid te”, inquitm “praecipitem, o misella, quaeris extinguere? Quidque iam  nouissimo periculo laborique isto temere s

"(...) encara que era un perfecte ase i, en comptes de Lluci, una atzembla, amb tot conservava el meu enteniment d’home.” Apuleu. Les metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1929 Metamorphoseon. Traducció de Marçal Olivar. Col·lecció Escriptors Llatins ::: Com comença... [1] Però jo amb aquesta prosa milèsia t’entrellaçaré diverses contalles i afalagaré les teves orelles benèvoles amb un plaent remoreig (si no desdenyes d’examinar el papirus egipci que el càlam nilòtic ha solcat finament), i llegiràs, fins a astorar-te’n, el relat de figures o condicions humanes girades en una altra mena d’aparences (...) Vol. I - Llib. I [1] At ego tibi sermone isto Milesio uarias fabulas conseram auresque tuas beniuolas susurro permulceam –modo si papyrum Aegyptiam argutia Nilotici calami inscriptam non spreueris inspicere-, figuras fortunasque   hominum in alias imagines conuersas (...) Vol. I - Lib. I   :::   Moments... (Pàg. 5)

   "(...) ¿Qué me van a contar ellos que yo ya no sepa? ¿Qué van a poderme decir de ella que me lleve a amarla ni una pizca menos de lo que lo hago?" Keret, Etgar. La chica sobre la nevera y otros relatos. Madrid: Siruela, 2006 Gaaguai le-Kissinger . Traducció d’Ana María Bejarano. Col·lecció Nuevos Tiempos, 89 ::: Què en diu la contraportada… Etgar Keret nos ofrece unos cuentos muy cortos que se suceden al ritmo trepidante de la vida israelí, revelando una realidad insoportable y conmovedora a la vez: la de una sociedad que intenta distanciarse del absurdo de los conflictos bélicos de la región. Los cuentos de Keret nos provocan violentas risotadas por sus profundas inmersiones en el humor más negro y su enorme ironía. Moviéndose entre la vida corriente y la fantasía, expresan su disconformidad e incomodidad ante la realidad, hablan de la violencia, de la debilidad humana, de perdedores sin ambiciones, de soñadores que todavía creen poder cambiar el mundo y, también, d