Entrades

Diari d'un mal any - J.M. Coetzee

Imatge
  "Vivim uns temps foscos. No pots esperar que n’escrigui d’una manera lleugera. Sobretot quan el que he de dir és el que sento."     Coetzee, J. M. Diari d’un mal any. Barcelona: Edicions 62, 2007 Diary of a Bad Year. Traducció de Dolors Udina. Col.lecció El Balancí, 570 ::: Què en diu la contraportada... Un eminent escriptor ja gran rep la petició de col·laborar en un llibre d’assaig titulat Opinions fortes i pren notes en el seu diari. Té opinions sobre gairebé tot, des de la badia de Guantánamo fins a la veritat creativa dels somnis, des de les llibertats civils i la democràcia fins al significat de l’amor o el deshonor. La seva veu hipnòtica –irresistible, profundament compromesa amb els problemes polítics actuals- és qüestionada per l’atractiva Anya, una jove astuta i irreverent que l’escriptor ha llogat com a secretària. Mentrestant, l’Alan, un analista d’inversions amic de l’Anya que només s’interessa pels diners, menysprea tot allò en el que creu l’escriptor i

La importància de ser Frank

Imatge
  "(...)  Estimat amic, m’encanta sentir parlar malament dels meus parents. És l’única cosa que m’ajuda a suportar-los." Wilde, Oscar. La importància de ser Frank Tarragona: Arola Editors, 2018 The Importance of Being Ernest. Traducció de Cristina Camps Col.lecció Textos a part ::: Què en diu la contraportada... La gloriosa trajectòria d'Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l'acusava d'indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d'haver estrenat aquesta comèdia. L'escriptor, que no es refaria d'un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d'una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d'aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les princip

Les cambres del desig - Cèlia Sánchez-Mústich

Imatge
"(...) Quina mena de moneda és el dolor? Què hi ha, rere el dolor que, a canvi, ens pot concedir la pau?".   Sánchez-Mústich, Cèlia. Les cambres del desig. Barcelona: Columna Edicions, 1999   ::: Què en diu l’editorial... En circumstàncies prou insòlites i des d’un escenari suggeridor, Blanca recorda el seu trànsit de la castedat vocacional a l’erotisme sense limitacions, d’un amor místic a un amor humà. I ho reviu en un exercici catàrtic destinat a conciliar dos mons. Les subtils complicitats entre imatges, símbols, reflexions, aporten una màgica segona pell   a l’argument: tres cambres esdevenen la rèplica d’un triangle amorós entre Déu, Blanca i l’home que ha saltat a l’altra banda d’un mirall, transformant la seva conducta criminal en la tortura d’uns malsons. Una historia que es nodreix de preguntes –latents en el dolor, la bellesa, el sadisme, la llibertat, el plaer, la fe. I que aposta, amb una rotunda –i per tant arriscada- voluntat de salvació, “pels culpa

Les coses - Georges Perec

Imatge
  "Eren uns somnàmbuls. Ja no sabien el que volien. Estaven desposseïts."     Perec, Georges. Les coses. Barcelona: Edicions de la Magrana / Edicions 62, 1988 Les choses . Traducció de Pascale Bardoulaud i Ramon Lladó. Col·lecció Venècies, 17 ::: Què en diu la contraportada... Les cose s  - que obtingué el prestigiós premi Renaudot - és un títol intrigant, que pot suggerir malentesos. El mateix Perec deia d ela seva novel·la: “Hi ha, penso, entre les coses del món modern i la felicitats una relació obligada. Una certa riquesa de la nostra civilització fa possible un tipus de felicitat; en aquest sentit, es pot parlar com d’una felicitat d’Orly, de les moquetes flonges, d’una figura actual de la felicitat que fa, crec jo, que per ser feliç cal ser absolutament modern.” Al capdavall, el lector es troba amb un text que es pot llegir com una sàtira de la societat de consum dels anys 60 i també con un text absolutament literari, paròdia de L’educació sentimental de Flaube

La vida en minúscula - Alfred Polgar

Imatge
"Des del principi, l’aliment és el suborn que obliga l’home a reprimir la seva veritable opinió, a estar-se quiet, a ser bonet." Polgar, Alfred. La vida en minúscula. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 Kleine Schriften . Traducció de Manuel Lobo. Col·lecció Biblioteca mínima, 58 ::: Què en diu la contraportada... «La vida és massa breu per a la forma literària llarga; massa fugissera perquè l’escriptor pugui entretenir-se en descripcions i comentaris; massa psicòtica per a la psicologia; massa novel·lesca per a una novel·la… La vida fermenta i es descompon massa ràpidament per poder-la conservar gaire temps en llibres vastos i llargs». Alfred Polgar :::  Com comença... El cor te forma de cor, se’l sol comparar amb un rellotge i té un paper important a la vida, sobretot a la vida sentimental. És per a ella l’as, el dipositari de totes les emocions, la lent en què convergeixen tots els raigs, l’eco de tots els sons. Tractat sobre el cor. :::   Moments... (Pàg. 11
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...