Lleixes

"(...) Un dubta si destruir una il·lusió, encara que sigui perniciosa; és tan deliciosa mentre dura…" James, Henry. Diari d’un home de cinquanta anys Barcelona : Angle Editorial, 2006 The Diary of a Man of Fifty . Traducció d’Àlex Gombau. Col·lecció El Far, 3. ::: Què en diu la contraportada… Fent estada a Florència un home de cinquanta anys coneix la filla d’un amor seu de Joventut. Coneix també el seu pretendent, un jove anglès en qui sembla reconèixer la seva pròpia història amorosa, que va acabar amb una ruptura dolorosa. Creu que, ara, ha de protegir el jove anglès perquè no es repeteixi el mateix desenllaç. Més desencantat i escèptic amb el pas dels anys, el narrador dubta si podem traslladar realment la nostra experiència a la vida dels altres, o si cada vida és única i irrepetible. Escrita sota la forma d’un diari personal, la novel·la és una galeria de personatges ben definits, embolcallats en les situacions d’intriga, ambigüitat i ironia tan habituals en He

  "(...) semblaven temps molt tranquils, en què cadascú complia el seus deures sense agitacions ni destorbs."   Rilke, Rainer Maria. Dues històries de Praga. Barcelona: Adesiara Editorial, 2020. Zwei Prager Geschichten . Traducció de Ramon Farrés. Col·lecció d’ací i d’allà, 75 ::: Què en diu la contraportada... Praga, la ciutats dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat lterària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del “Rei Bohusch”, un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident d ecaça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que “només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut”. :::   Co

    "(...) La pandèmia fa que els murs, les fronteres i els passaports tinguin el poc sentit que la naturalesa sap que tenen."   Smith, Ali. Estiu Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021 Summer. Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 40 ::: Què en diu la contraportada... Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats. Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d’Ali

     "(...) si de vegades tens buits en la memòria, tots els detalls de la teva vida estan escrits en alguna banda amb tinta invisible." Modiano, Patrick. Tinta invisible Barcelona: Edicions Proa, 2022 Encre sympathique . Traducció de Mercè Ubach. Col.lecció A tot vent, 761 ::: Què en diu la contraportada... El jove detectiu privat Jean Eyben, de l’agència Hutte, rep l’encàrrec de localitzar una dona desapareguda, la misteriosa Noëlle Lefebvre. Tot i que el cas queda sense resoldre, les pistes que en Jean ha anat trobant durant la investigació el continuen perseguint temps després. Tres dècades més tard, fora de l’agència, reprèn la recerca, tornant als llocs d’abans i buscant antics testimonis, impulsat per raons que no sap explicar, per recuperar un rastre que ja és fred i descobrir la increïble veritat una vegada per totes. Tinta invisible és un Modiano depurat i esencial, que reprèn, a través d’una recerca apassionant, els seus temes habituals de la memoria, la i

  "(...) Y terminé sintiendo el mismo hartazgo y el mismo asco de siempre." Gates, David. Jernigan. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010 Jernigan. Traducció de Marta Alcaraz. ::: Què en diu l’editorial... Peter Jernigan tiene poco más de cuarenta años, vive en un barrio residencial de Nueva Jersey con su hijo adolescente, Danny, y trabaja en una inmobiliaria neoyorquina. Inteligente pero con escaso éxito, Jernigan naufraga en una adocenada vida de la que no consiguen sacarlo ni sus adicciones ni su sarcasmo. Su estrafalaria manera de relacionarse con los demás y la reciente muerte de su mujer lo arrastran a una tortuosa decadencia. Parece que las cosas pueden empezar a cambiar cuando conoce a Martha Peretsky, la madre divorciada de la novia de su hijo, e inician una prometedora relación. Jernigan es la divertídisima historia de un hombre que dejándose llevar por sus peores cualidades consigue convertir su vida en un estrepitoso fracaso. La cautivadora voz de Peter

    "(...) No recordó el nom que va cridar. Només que era un nom d’allò més corrent, un de tants."       Murakami, Haruki. Primera persona del singular. Barcelona: Editorial Empúries, 2021 Ichininsho Tansu (First Person Singular). Traducció de Santi Nolla. Col·lecció Narrativa,583 ::: Què en diu l’editorial... En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l'amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker... Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i