Lleixes

  Altuna, Horacio i González, Jorge. Hate Jazz Madrid: Ediciones Sinsentido, 2006 ::: Què en diu la contraportada... Nueva York. Tres historias paralelas unidas por la misma pasión, el jazz. Clarence T., batería superdotado y enganchado a la droga, irrumpe una noche en el club Dolphins para conseguir su paga como sea... Chester, saxofonista del cuarteto. El destino se ensañará con él y la rabia irá en aumento, al tiempo que su música se hace más fascinante y encantadora. Los hermanos Gayle y la atractiva Velma: el triángulo amoroso pone a prueba la unión fraternal de los dos músicos.... :::   Com comença... :::   Moments... (Pàg. 11) (Pàg. 18) (Pàg. 27) (Pàg. 28) (Pàg. 31) (Pàg. 38) (Pàg. 41) (Pàg. 42) (Pàg. 50) (Pàg. 54) :::   Què en penso... Un drama plantejat en tres actes que recullen diverses històries amargues i entrellaçades sobre perdedors i malentesos. Una novel·la gràfica que ens parla d’un somni americà que, lluny del focus de l’èxit ens mostra la seva cara desencanta

  "(...) el contacto con los libros nuevos le resultaba tan indispensable como el aroma de los fumaderos de opio (...)." Claudel, Philippe. Sobre algunos enamorados de los libros. Barcelona: Editorial Minúscula, 2018 De quelques amoureux des livres . Traducció de Lluis Maria Todó. Col·lecció Tour de force, 17 >::: Què en diu la contraportada... «Sobre algunos enamorados de los libros a quienes fascinaba la literatura y que aspiraban a convertirse en escritores pero no lo consiguieron por diversas causas relacionadas con las circunstancias, con el siglo en que nacieron, con su carácter, debilidad, orgullo, cobardía, molicie, bravura, o incluso con el azar, que hace de la vida un juguete y de nosotros, en sus manos, tan solo diminutas criaturas, vulnerables y taciturnas.» Philippe Claudel dedica su libro más irónico y audaz a aquellos que, empeñados en querer escribir, se convirtieron en desafortunadas, patéticas y delirantemente entrañables víctimas de la literatura. ::

  "(...) si no existís l’arribisme, el parlamentarisme i la baixesa humana —en una paraula: la política—, hauria estat mai possible convertir aquest cas en un escàndol?". Schnitzler, Arthur. El professor Bernhardi. Tarragona: Arola Editors, 2015 Professor Bernhardi.  Traducció de Feliu Formosa. Col·lecció Textos a part – Teatre contemporani, 145 ::: Què en diu la contraportada... En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordinari de 1912, censurat durant molts anys a Àustria. Amb aquesta obra de ressons autobiogràfics, Schnitzler va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle XX. Un text per a grandíssims actors sobre els tentacles del poder, que radiografia els mecanismes amb que les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu p

    “Què llegeixes? em va dir, o més aviat quants anys tens?  perquè se sap l’edat pel llibre (...).”   Jacob, Max. El gobelet dels daus. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Edicions, 2010 Le Cornet à dés . Traducció d’Enric Cassasses. Col.lecció L’obriülls, 3 :::   Què en diu la contraportada... Què es pensen, doncs, que hi tenim tòfones, al cor? Si et poses l’orella al tic-tac de l’orella sentiràs en tu una cosa que no ets tu mateix i que és un o el dimoni. L’estil de mestre és l’estil de deixeble. Obriré una escola de vida interior i a la porta hi posaré escola d’art. A vegades, quan ronques, el món material desperta l’altre. Mira amb el teu crani al fons del teu capell. La veritat sempre és nova. Una obra sempre és la intel·ligència d’alguna cosa. La poesia moderna se salta les explicacions. Les cases comercials serioses no fan exhibicions d’aparador. L’art despullat i no les despulles de les arts. La inspiració s’ha de vigilar. :::   Com comença... Els llamps, a l’estrange

  "¿Qué pretendía la sociedad que saliera de allí? ¿De verdad esperaban sembrar cicuta y recoger trigo?" Bunker, Edward. Perro come perro. Barcelona: Sajalín Editores, 2010 Dog eat dog . Traducció de Zulema Couso.  Col·lecció Al margen, 5 ::: Què en diu la contraportada... Troy Cameron, criminal ampliamente respetado en los bajos fondos de Los Ángeles, embarca a dos viejos camaradas del reformatorio en un golpe de los que difícilmente rechazaría quien ha entregado su vida al crimen. Se trata de Gerald McCain, apodado «Mad Dog» por su conducta demente y violenta en extremo, y de Charles «Diesel» Carson, un grandullón que desaprueba el carácter atormentado e imprevisible de Mad Dog. A pesar de su mutua antipatía, ambos comparten una ciega idolatría hacia Troy, nacida en los años del reformatorio dada su poco común inteligencia. La sociedad está hecha y el plan es perfecto, sólo falta controlar los recelos de Diesel hacia Mad Dog, y tener a raya al segundo, algo que se presume

  "(...) I es va fer una última pregunta: “De què i per a què caldria salvar aquest enrenou infinit?” Lawrence,D.H. L’home que va morir. Barcelona: Angle Editorial, 2018 The Man Who Died . Traducció d’Anna Turró. Col.lecció El far, 35 ::: Què en diu la contraportada... De bon matí un gall canta i desperta un home que havia mort. Esgotat, trasbalsat, vacil·lant, torna a la vida en un món que no reconeix: és el món dels sentits, el món dels homes mortals. Inspirant-se en la resurrecció de Jesucrist, Lawrence va escriure una extraordinària narració, de profundes ressonàncies, que Josep Palau i Fabre havia llegit i «li havia produït un gran efecte, per la qualitat del text i perquè s’identificava amb el personatge de l’home mort».  Quan l’home que va morir s’alça i es refà del tràngol que ha passat, descobreix que el món físic és un lloc increïble, molt més meravellós que qualsevol paradís o qualsevol salvació promesa, i agraeix que ara ja no hagi de complir una missió celestial. Per