Lleixes

"(...) Hi havia dies en què descobria què pot fer el poder.  S’espesseix com els músculs. És roig sang i té gust de sang." Smith, Ali. Gliff. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2025 Gliff . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 57   ::: Què en diu la contraportada… En la distopia de Gliff , la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són “no-verificables” perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff –una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat- comença una altra forma de resistència. Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’...

"(...) Vale, estamos nerviosos con esto del fin del mundo. " González Leiva, Andrés. Uno de esos días. Madrid: Dibbuks Ediciones, 2018 ::: Què en diu la contraportada... Se imaginan como los planetas colisionan y el anillo de Saturno se fractura abalanzándose como un camino de piedras que cae sobre el barrio abriendo una gran grieta que le absorbe mientras comienza una terrible tormenta que inunda la tierra y explota como un globo de agua. - Qué mal rollo tio, calla -dicen los dos amigos a la vez. :::   Com comença... :::  Moments... (Pàg. 26) (Pàg. 36) (Pàg. 57) (Pàg. 64) (Pàg. 65) (Pàg. 74) (Pàg. 82) (Pàg. 88) (Pàg. 93) (Pàg. 96) :::   Què en penso... Uno de esos días és la invitació d’ Andrés G. Leiva a tornar al final dels setanta i l’inici dels vuitanta, quan cada matí semblava inaugurar una nova inquietud. Era una època marcada per la tensió internacional, pels estralls silenciosos de la droga als carrers, per aquella sensació que el món podia esquerdar-se en qua...

"(...) Mai vaig conèixer la màgia de les metàfores, l’embriaguesa de l’estil." Ernaux, Annie. La vergonya. Barcelona: Angle Editorial, 2025 La honte . Traducció de Valèria Gaillard. Col·lecció Narratives,196 ::: Què en diu la contraportada… És un diumenge de juny. Els pares d’Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d’unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L’Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant —els crits, el podall, la fúria incontenible— queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s’instal·la al seu cos i ho tenyeix tot. Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l’ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les no...

"(...) últimament, quan em miro ja no em veig clar. Només veig foscor. Foscor per fora, foscor per dins." Dick, Philip K. A Scanner Darkly Barcelona: Editorial Males Herbes, 2023 A Scanner Darkly. Traducció de Josep Sampere. Col·lecció Distorsions, 99. ::: Què en diu l’editorial... En Fred és un policia d’incògnit, protegeix la gent de bé de la plaga de drogoaddictes enganxats a la Substància M que fan de la ciutat un lloc insegur. Però per dur a terme la seva feina, en Fred s’ha de convertir en Bob Arctor, el propietari d’una casa on conviu amb dos addictes més que, com ell, es passen el dia divagant en veu alta i fregint-se el cervell amb tota mena de substàncies il·legals. Però… és en Fred qui es fa passar per en Bob Arctor? O és en Bob Arctor qui es fa passar per en Fred? A Scanner Darkly és una de les novel·les més admirades de Philip K. Dick, una història que, amb un fort pòsit autobiogràfic i ambientada en un futur molt proper, s’endinsa en els estralls que ...

"(...) Estem tots tan espantats, estem tots tan sols, necessitem tant que des de l’exterior se’ns reafirmi el nostre propi valor per existir!" Madox Ford, Ford. El bon soldat. Una història de passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2022 The Good Soldier: A Tale of Passion. Traducció de Maria Iniesta. Col·lecció Mirmanda, 30 ::: Què en diu la contraportada… Publicada per primer cop el 1915 i considerada pel mateix autor com la seva millor novel·la, El bon soldat és la història tràgica sobre la relació entre dues parelles. Ford Madox Ford posa damunt la taula molts dels aspectes que la societat de l’època pretenia amagar: l’angoixa, provocada per la degeneració moral i física, la sexualitat... El relativisme i l’ambivalència que imperen en l’obra fan que la castedat i el llibertinatge semblin perfectament intercanviables en tot moment, tot és qüestionat i qüestionable. La riquesa de la seva prosa ha fet que se la consideri una de les novel·les més irresistible si enlluerna...