Lleixes

  "(...) hi ha un impuls que et catapulta endavant amb cada despertar. Amb aquest impuls n’hi ha prou." De Luca, Erri. Les regles del mikado. Alzira: Edicions Bromera, 2024. Le regole dello Shangai . Traducció d’Albert Pejó. Col·lecció L’Eclèctica, 357. ::: Què en diu la contraportada... Un encontre imprevist reunirà una jove gitana i un vell rellotger a la frontera d’Eslovènia, i els dos desconeguts establiran una relació inexplicable que perdurarà en el temps i la distància. Ella creu en el destí, en els signes, en el déu de les coses. Es mou per impulsos i creences. Ell se sent una peça més dins de la màquina del món, precís i inexorable com un rellotge, que interpreta seguint les regles del mikado, on cada moviment necessita reflexió, on una decisió precipitada pot provocar el final del joc. Una conversa íntima i poètica entre dos desconeguts completament oposats. Un dels diàlegs més bells sobre la vida i la societat. Aquesta novel·la del mestre de les llet...

    "(...) Triomfar..., què és això?" Baixauli, Manuel. Espiral. Barcelona: Editorial Proa, 2010 Col.lecció A tot vent, 526 ::: Què en diu l’editorial... Quan, amb L’home manuscrit , Manuel Baixauli va irrompre amb força inusitada en el panorama literari català, els únics que no es van sorprendre foren els qui, anys enrere, havien llegit Espiral, un conjunt de relats brevíssims que Baixauli ha reescrit fins a convertir-lo en una obra nova, la primera i l’última de l’autor. Espiral és un experiment fascinant que conté les dèries i les obsessions d’un home d’avui, recreades amb una imaginació desbordant. :::   Com comença... Com qui serra una post prima de noguera, amb igual estridència, seccione el crani de l’home mort que han trobat als afores. Les dents d’acer progressen, i els meus dits senten l’impuls d’alguna cosa que vol eixir. Quan la llargària del tall ho permet, alce, estirant dels cabells, la part superior de la closca. De la cavitat sorgeix una forma in...

  "(...) Una opció pot ser esperar la fi del món en el llit." Pagès Jordà, Vicenç. Robinson. Barcelona: 2017, Editorial Empúries. Col·lecció Narrativa, 521. ::: Què en diu la contraportada… Un home de mitjana edat s'introdueix a la casa dels veïns, que se n'han anat de vacances, i s'hi instal·la d'una manera molt peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, anem descobrint les raons d'un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d'ofici. Robinson , un relat iniciàtic que és alhora una història d’amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l'evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa literària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan...

"(...) L’Infern ens guia cap al Cel; el mal del mal és antídot."     Gray, Alasdair. Històries inversemblants, en general. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2013 Unlikely Stories , Mostly . traducció de Josefina Caball. Col.lecció Raigs globulars, 8 ::: Què en diu l’editorial... El primer llibre de relats d’Alasdair Gray és una magistral col·lecció que, amb la novel·la Lanark, el va situar com un dels més originals i importants escriptors escocesos. Hi trobem relats, il·lustrats pel mateix Gray, sobre l’estructura jeràrquica de la societat, el culte als óssos, l’explotació industrial dels ànecs, la construcció d’obres faraòniques o la lingüística del segle xviii. Encara que, ¿realment parla sobre aquests temes? Segons Jonathan Baumbach i el New York Times, «Alasdair Gray és un rebel que lluita de manera desesperada contra la tirania interioritzada» i les seves «Històries inversemblants, en general» són violents gestos de llibertat estètica i moral. Uns melancòlics, i ...

    "(...)  aquellas idas y venidas que pretendían reunir retazos dispersos de una vida."   Modiano, Patrick. Un circo pasa. Barcelona: Cabaret Voltaire, 2013 Un cirque passe. Traducció d’Adoración Elvira. ::: Com comença... Yo tenía dieciocho años y aquel hombre, cuyo rostro no recuerdo, escribía a máquina mis respuestas a medida que le declinaba mi estado civil, mi dirección y mi presunta calidad de estudiante. Me preguntó qué hacía en mi tiempo libre. :::  Moments... (Pàg. 49) (...) los detalles topográficos han causado siempre un curioso efecto sobre mí: en lugar de convertir la imagen del pasado en algo cercano y claro, me producen una sensación desgarradora de vínculos rotos, de vació. (Pàg. 58) Solo hacía veinticuatro horas que la conocía y lo ignoraba todo de ella. Hasta su nombre, lo supe por terceras personas. No paraba, siempre de un lado a otro, como huyendo de algún peligro. (Pâg. 59) Me estaba mintiendo; estuve a punto de hacerle pre...

    "(...) Només les coses que es paguen són veritables: que es paguen al preu de la intel·ligència i del dolor."   Sciascia, Leonardo. Todo modo. Barcelona: Edicions 62, 1987 Todo modo . Traducció d’Assupta Camps. Col.lecció El Balancí, 199 ::: Que en diu l’editorial... Entre els roures i els castanyers d'un lloc deliciós, s’obre, com una ferida escandalosa, una clariana amb un edifici de formigó. Un hotel, una ermita? Els jerarques de la política, de la indústria i de l’Església, tots personatges poderosos, s’hi han tancat durant uns dies per meditar a la manera d’aquells “exercicis espirituals” que sant Ignasi de Loiola definia com “El todo modo...”. La pau del lloc, però, es veu violentament interrompuda per una sèrie d’assassinats. Leonardo Sicascia recorre a la novel·la policíaca per traçar una metàfora corrosiva del poder. En descriu com es compon i com es manifesta, i amb un relat ple de tensió i ironia situa el lector davant la crua veritat: que la con...