Lleixes

"(...) al món passen certes coses que per entendre-les has de ser un imbecil rematat." Genovesi, Fabio. El calamar gegant. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2023 Il calamaro gigante . Traducció de Núria Saurina. Col·lecció Astrolabi, 13 :::  Què en diu la contraportada… Del mar, en realitat, en sabem ben poca cosa. En la seva immensitat hi caben criatures estranyes, lluminoses i també mítiques, com el calamar gegant. L’afany per capturar-lo ha inspirat aventures inesperades que ja formen part de la història de la humanitat. Però, avui, l’home és incapaç de veure més enllà del que és palpable i ha oblidat l’emoció per les narracions i els descobriments impensables. En aquest text bell i lluminós, Fabio Genovesi ens convida a perseguir els nostres somnis, a visitar territoris inexplorats i a tornar a creure que la història més inversemblant és, sempre, la realitat. :::  Com comença... Del mar no en sabem res. Res de res, i tanmateix el mar ho és gairebé tot. Al...

"(...) La gent està disposada a creure’s el que més els convé..." Bogdànov, Aleksandr. Estrella roja. València: Sembra Llibres, 2022 Красная звезда . Traducció de Laia Perales Col·lecció SLL, 64 ::: Què en diu la contraportada… Estrella Roja és una fantàstica novel·la sobre la creació d’una societat socialista a Mart. El viatge interplanetari d’un científic revolucionari que s’enamorarà d’una societat que batalla entre la utopia i els seus desafiaments. Una intrigant història plena d’enginys futuristes però també de reflexions sobre els reptes i els perills dels avenços tecnològics, el combustible radioactiu, l’explotació dels recursos naturals o el paper de la sexualitat i la cultura en una societat revolucionària. Una obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’ steampunk . Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris...

  "¡(...) Las consecuencias de sus actos! ¡Eso es lo grave!" Chabouté, Christophe. Purgatorio. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2005. Purgatoire. Traducció d’Olga Marín. Col·lecció Especial BD :::   Què en diu la contraportada… Me llamo Benjamin Tartouche. Perdí mi trabajo, mi casa, mi dignidad. Y luego morí... Y ahí comenzaron mis problemas. ::: Com comença… ::: Moments… (Pàg. 59) (Pàg. 67) (Pàg. 68) (Pàg. 84) (Pàg. 91) (Pàg. 92) (Pàg. 106) (Pàg. 114) (Pàg. 124) (Pàg. 144) (Pàg. 159) (Pàg. 170) :::   Què en penso... Publicada en tres llibres entre 2003 i 2005, Purgatorio , de Christophe Chabouté, és una obra que, vint anys després, continua ressonant amb una incomoditat que no ha perdut ni un gram de vigència. A Purgatorio , Chabouté combina crítica social i fantasia moral. La premissa és aparentment senzilla i clàssica: un home cau en desgràcia, víctima d’una estafa. Per ensortir-se’n, ha de redimir-se. Però Chabouté no fa servir aquesta estructura per construir...

"(...) Hi havia dies en què descobria què pot fer el poder.  S’espesseix com els músculs. És roig sang i té gust de sang." Smith, Ali. Gliff. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2025 Gliff . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 57   ::: Què en diu la contraportada… En la distopia de Gliff , la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són “no-verificables” perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff –una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat- comença una altra forma de resistència. Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’...

"(...) Vale, estamos nerviosos con esto del fin del mundo. " González Leiva, Andrés. Uno de esos días. Madrid: Dibbuks Ediciones, 2018 ::: Què en diu la contraportada... Se imaginan como los planetas colisionan y el anillo de Saturno se fractura abalanzándose como un camino de piedras que cae sobre el barrio abriendo una gran grieta que le absorbe mientras comienza una terrible tormenta que inunda la tierra y explota como un globo de agua. - Qué mal rollo tio, calla -dicen los dos amigos a la vez. :::   Com comença... :::  Moments... (Pàg. 26) (Pàg. 36) (Pàg. 57) (Pàg. 64) (Pàg. 65) (Pàg. 74) (Pàg. 82) (Pàg. 88) (Pàg. 93) (Pàg. 96) :::   Què en penso... Uno de esos días és la invitació d’ Andrés G. Leiva a tornar al final dels setanta i l’inici dels vuitanta, quan cada matí semblava inaugurar una nova inquietud. Era una època marcada per la tensió internacional, pels estralls silenciosos de la droga als carrers, per aquella sensació que el món podia esquerdar-se en qua...

"(...) Mai vaig conèixer la màgia de les metàfores, l’embriaguesa de l’estil." Ernaux, Annie. La vergonya. Barcelona: Angle Editorial, 2025 La honte . Traducció de Valèria Gaillard. Col·lecció Narratives,196 ::: Què en diu la contraportada… És un diumenge de juny. Els pares d’Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d’unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L’Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant —els crits, el podall, la fúria incontenible— queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s’instal·la al seu cos i ho tenyeix tot. Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l’ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les no...