Lleixes

  "(...) la distancia es la urdimbre que sostiene la trama de todas las historias de amor (...)." Calvino, Italo. La gran bonanza de las Antillas. Barcelona: Tusquets Editores, 1993 Prima che tu dica “Pronto” . Traducció d’Aurora Bernárdez. Col·lecció Andanzas, 190 ::: Què en diu la contraportada... Se reconoce en estas a veces brevísimas obras maestras toda la demoledora ironía con la que Calvino “interviene” en los hechos cotidianos más nimios, pero que parecen insuperables, todo el humor con que describe los absurdos del Poder, toda la exuberante fantasía que en él suscitan una situación, un lugar, un objeto, una lectura cualesquiera, o el modo de ser de una persona o de una comunidad. Desde la lucha titánica que libra uno de sus personajes contra el hielo a la hora de servirse unos cubitos, hasta esa revolución que se desencadena precisamente cuando el poder establecido hace concesiones para evitarla, pasando por las paradojas a las que se enfrenta Casanova y las entrevi

"Este libro se acabaría si dejara de hacerme preguntas."   Romeo, Félix. Noche de los enamorados. Barcelona: Mondadori, 2012. Col·lecció Literatura Mondadori, 489 ::: Què en diu la contraportada... “Esto no es un juicio, porque no se puede juzgar a los muertos, y Santiago Dulong murió hace diez años. Ni es la defensa imposible de una víctima, porque no se pueden reparar las ofensas a los muertos. Ni es un ensayo sobre la justicia. Sólo escribo sobre las palabras: sobre lo que apareció en los periódicos, sobre lo que reflejó la sentencia, sobre documentos legales de libre acceso, y sobre los recuerdos de las palabras que guardo de Santiago Dulong, nublados por el tiempo y por el mal olor.” :::  Com comença... Es una mujer y está muerta. Está tirada en el suelo del salón-comedor de su domicilio. Boca arriba. “Decúbito supino”, como será descrita en el proceso. :::   Moments... (Pàg. 21) El acuerdo es sencillo. Se cambia la imputación por parricidio, elevada por el juez de inst

“(...) Déu meu, la vida és l’infern”. Salinger, J.D. Nou contes Barcelona: Editorial Empúries, 2001 Nine Stories . Traducció de Quim Monzó. Col·lecció Butxaca, 31 ::: Com comença... Hi havia noranta - set publicitaris novaiorquesos a l’hotel, i monopolitzaven les línies telefòniques de llarga distància de tal manera que la noia de la 507 va haver d’esperar-se des del migdia fins a gairebé dos quarts de tres perquè li passessin la trucada. Un dia esplèndid pels peixos plàtans. :::   Moments... (Pàg. 40) Eloise va alçar el cap, va aixecar el got que tenia sobre el pit i en va beure. -  Bé –va dir Mary Jane-. Això no és tot. Vull dir que això no és tot. -  El què, no es tot? -  Ja saps, riure i tot això. -  Què dius que no? – va dir Eloise-. Escolta: fora que vagis camí de fer-te monja o alguna cosa semblant, val més riure. L’oncle wiggily a Connecticut (Pàg. 42) - (...) si mai et cases, no li expliquis mai res, al teu marit. Em sents? L’oncle wiggily a Connecticut (P

" - (...) Estaries d’acord si et dic que totes les grans societats de la Terra estan fetes malbé? El que anomenem “civilitzacions”? Que totes elles son sistemes fracassats i terribles?" Ellis, Warren. Normal. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2018 Normal: A Novel . Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Col · lecció Distorsions, 54 ::: Què en diu la contraportada... Normal és en la institució psiquiàtrica on van a parar els científics i investigadors afectats per una estranya malaltia, una demència deguda a la comprensió de que el futur es presenta molt negre. Poques hores després que Adam Dearden sigui internat en el centre per motius que no aconsegueix recordar, un altre dels pacients desapareix de manera misteriosa. Això el farà a iniciar una investigació d’allò més inusual, plena de diàlegs hilarants i personatges estrambòtics, que el conduirà fins a les entranyes del mateix centre psiquiàtric.  Més que una novel.la, Normal és un viatge a la imaginació incontinent i la intel

         "(...) la meitat de les vegades som uns ases. Quan no et cau a sobre una cosa, t’hi cau l’altra, i llavors, noi, ja és massa tard. S’ha acabat." Giono, Jean. Rebrot. Barcelona: Edicions de 1984, 2015 Regain traducció de Mia Tarradas Col·lecció Mirmanda, 136 ::: Què en diu la contraportada... Aubignane és un poble enganxat a l’espadat de la calma, com un niu de vespes. Tothom n’ha marxat menys Panturle: no pot, hi té la mare enterrada. La farga i el martell ja no canten, el cor del poble no bat. Aubignane, abans fèrtil, és ara al llindar del seu hivern, a mercè del cicle immutable de la natura. Però “per tornar a néixer necessitem morir”: la vella Mamèche i les forces de la terra –el vent, la calma- es conjuren per forçar l’arribada d’allò què l’ha de fer renéixer, tot i el passatge obligat de la mort. Tercera novel·la integrant de l’anomenada Trilogia de Pan, Rebrot és la historia d’un home que reneix, conjuntament amb una terra que reneix. L’autor

  "(...) en Valentino tampoc, no té cap esperança: és com jo, és igual que jo."  Ginzburg, Natalia. Valentino. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017 Valentino . Traducció de Anna Casassas. Col·lecció Trivium, 15 ::: Què en diu la contraportada... Natalia Ginzburg és breu, molt breu. No li cal gran cosa per poder dibuixar la psicologia de tots els personatges, per trobar-ne els detalls més mínims i per establir entre ells, els protagonistes, i nosaltres, els lectors, un vincle ferm. Ho fa amb elegància i amb molta, molta subtilesa. Valentino és, i tant, una bona mostra del que representa l’obra literària de Natalia Ginzburg, del que arreplega a les seves novel·les. Molt ràpidament: brevetat, intensitat, psicologia, conflicte, tendresa... i elegància. (De l’epíleg de Jenn Díaz: Paraules de veritat) :::   Com comença... El pare, la mare, el meu germà i jo vivíem en un piset del centre. La vida era difícil i no sabíem mai com pagaríem el lloguer. El pare era mestre d’escola