Entrades

El paseante de las dos orillas - Guillaume Apollinaire

Imatge
   "(...) un éxito prematuro es casi siempre causa de decadencia para un poeta o un artista cualquiera."   Apollinaire, Guillaume. El paseante de las dos orillas. Córdoba: El Olivo Azul, 2009 Le fláneur des deux rives. Traducció d’Elena Fons i Jérôme Gauchet. Epíleg de J. Ignacio Velázquez. Col.lecció Errantes, 1 ::: Què en diu l’editorial... Apollinaire nos propone en El paseante de las dos orillas un largo y asombroso paseo por el París vibrante de las vanguardias de principios del siglo XX. La obra es una continuación de la tradición francesa de la flânerie que, más que un “paseo”, implica una actitud vital y constituye un género literario cultivado por autores como Rebelais, Rétif o Baudelaire, quien lo definió como la capacidad de “estar fuera de casa, y sin embargo sentirse en todas partes como en casa.” En su flânerie personal, Apollinaire nos conduce a la animada bodega frecuentada por Vollard, célebre marchante de arte; a las bibliotecas del mun

La veritable vida d'en Sebastian Knight - Vladimir Nabokov

Imatge
    "(...) Avui dia la fama és massa ubiqua per confondre-la amb l’esplendor duradora d’un llibre de mèrit."             Nabokov, Vladimir. La veritable vida d’en Sebastian Knight Barcelona: Edicions Viena. The Real Life of Sebastian Knight. Traducció de Ferran Ràfols Col·lecció El cercle de Viena, 66 ::: Què en diu la contraportada... Una investigació detectivesca -subtil i perversa, plena de pistes falses- sobre la vida secreta d'un famós escriptor. Dos mesos després de la mort del cèlebre novel·lista Sebastian Knight, el seu germanastre, anomenat «V», decideix escriure’n una biografia que hauria de servir per deixar en evidència el qui va ser el seu agent literari, que no ha dubtat a fer circular falsedats sobre el Sebastian. Però qui era realment en Sebastian Knight? Com destriar el que és cert del que és fals, de tot el que s’ha dit d’ell fins ara? “V”, disposat a emprendre una investigació detectivesca per descobrir la veritat sobre aquest germanastre am

La mort a Venècia - Thomas Mann

Imatge
"(...) com pot servir per a ensenyar aquell que ha nascut amb una tendència incorregible i natural a l’abisme?" Mann, Thomas. La mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2009 Der Tod in Venedig . Traducció de Joan Fontcuberta ::: Què en diu la contraportada... La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s'enamorarà de la bellesa angelical d'un adolescent polonès, que l'arrossegarà, amb un terrible poder d'atracció, fins a ignorar la mort. Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d'interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula qu
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...