Lleixes

    " Si cada uno de nosotros tiene al menos dos vidas, Saúl Trífero pudo tener al menos diez. De la mayor parte de ellas jamás se supo nada."     Loriga, Ray. Trífero. Barcelona: Ediciones Destino, 2000. Col·lecció Áncora y Delfín, 911 ::: Què en diu la contraportada... ¿Quién es Trífero? Personaje inesperado en el panorama literario español, sus raíces habría que perseguirlas seguramente en alguno de los interesantísimos bellacos creados por Nabokov, aunque no está tampoco lejos de la tradición del pícaro. Su vida, o mejor sus vidas, nos llevan desde Escandinavia junto a su esposa, la dulce Lotte, hasta Nueva York, donde se embarcará en una insensata farsa en busca de escurridizos universos paralelos. Jamás un hombre tan desdichado pudo vivir una historia de amor tan bella. Jamás un encantador embustero estuvo tan cerca de engatusar a la responsable comunidad científica. Romance delirante y comedia cuántica. ::: Com comença... No diré su nombre. Cuando

    " “Ho he de tancar amb aquest fill de puta; si no, no dino”. “Si no, no guanyo el Cadillac...” . Hòstia, treballem massa. Tu treballes massa. Tots (...)."         Mamet, David. Glengarry Glen Ross. Barcelona: Editorial Comanegra, 2019 Glengarry Glen Ross . Traducció de Carlota Subirós. Pròleg de Sharon G. Feldman. Col·lecció Dramaticles, 19   ::: Què en diu l’editorial... La direcció d’una agència immobiliària proposa una competició als seus treballadors: qui vengui més guanyarà un Cadillac, el segon rebrà un joc de ganivets de cuina, la resta seran acomiadats. S’estableix una ferotge competència entre ells, plena d’enganys i traïcions. Tot s’hi valdrà per aconseguir l’èxit.  Glengarry Glen Ross , que va rebre el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1984, és un retrat de l’individualisme i del capitalisme més salvatges. ::: Com comença... Primer acte Escena I Un compartiment d’un restaurant xinès. Williamson i Levene estan asseguts a taula. LEVENE : J

  "(...) una font de metàfores molt pràctica per a aquells que saben que els homes s’inventen els seus propis significat." Murnane, Gerald. Les planes. Barcelona: Editorial Minúscula, 2014 The Plains. Traducció de Marta Hernández. Col·lecció Microclimes, 9 ::: Què en diu la contraportada... Un jove cineasta arriba a una ciutat de l’interior d’Austràlia amb l’ambició de filmar la pel·lícula definitiva sobre la regió, un territori sense límits coneguts situat a la vasta zona central del país; la pel·lícula ha de revelar l’autèntica naturalesa del paisatge de les planes. Mentre es documenta per escriure el guió va coneixent la cultura de la zona, les complexes rivalitats i teories artístiques que van dividir les planes en el passat i els costums peculiars dels propietaris de les grans cases. Després d’obtenir el favor d’un d’aquests terratinents, s’instal·la a casa seva, on una immensa biblioteca li ofereix una altra perspectiva de recerca. A mesura que avança el