Lleixes

"(...) Heu de saber que el públic, o sigui l’home situat en una posició gregària, és acèfal; li cal ser guiat." Artís-Gener, Avel·lí. L’enquesta del Canal 4 Barcelona: Editorial Males Herbes, 2025 Col·lecció Distorsions, 121. ::: Què en diu l’editorial... El Canal 4 és un edifici immens, una cadena de televisió que exerceix de govern i alhora es configura com una societat sencera, tancada, perfecta. Durant un procés rutinari, el directiu Rol Barstenidobi i el seu equip d’entrevistadors fan una sèrie d’enquestes als treballadors de tots els departaments de l’edifici, per saber el seu grau de satisfacció vital i de fidelitat a l’empresa. A poc a poc, però, els rumors d’un projecte sabotejador es van infiltrant en el procés.\ L’enquesta del Canal 4 és una novel·la que anticipa els temps que vivim, la política espectacle, la introducció de la IA en els processos laborals i la importància dels mitjans en la presa de decisions. L’any 1972 Tísner va guanyar el Premi Sant Jor...

  "(...)  Només hi havia una cosa pitjor que ser abandonat per algú: ser aquest algú." Pagès Jordà, Vicenç. Dies de frontera. Barcelona: Proa, 2014 Col·lecció A Tot Vent, 610 ::: Què en diu la contraportada… Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional. Més d’un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que tr...

"(...) al món passen certes coses que per entendre-les has de ser un imbecil rematat." Genovesi, Fabio. El calamar gegant. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2023 Il calamaro gigante . Traducció de Núria Saurina. Col·lecció Astrolabi, 13 :::  Què en diu la contraportada… Del mar, en realitat, en sabem ben poca cosa. En la seva immensitat hi caben criatures estranyes, lluminoses i també mítiques, com el calamar gegant. L’afany per capturar-lo ha inspirat aventures inesperades que ja formen part de la història de la humanitat. Però, avui, l’home és incapaç de veure més enllà del que és palpable i ha oblidat l’emoció per les narracions i els descobriments impensables. En aquest text bell i lluminós, Fabio Genovesi ens convida a perseguir els nostres somnis, a visitar territoris inexplorats i a tornar a creure que la història més inversemblant és, sempre, la realitat. :::  Com comença... Del mar no en sabem res. Res de res, i tanmateix el mar ho és gairebé tot. Al...

"(...) La gent està disposada a creure’s el que més els convé..." Bogdànov, Aleksandr. Estrella roja. València: Sembra Llibres, 2022 Красная звезда . Traducció de Laia Perales Col·lecció SLL, 64 ::: Què en diu la contraportada… Estrella Roja és una fantàstica novel·la sobre la creació d’una societat socialista a Mart. El viatge interplanetari d’un científic revolucionari que s’enamorarà d’una societat que batalla entre la utopia i els seus desafiaments. Una intrigant història plena d’enginys futuristes però també de reflexions sobre els reptes i els perills dels avenços tecnològics, el combustible radioactiu, l’explotació dels recursos naturals o el paper de la sexualitat i la cultura en una societat revolucionària. Una obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’ steampunk . Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris...

  "¡(...) Las consecuencias de sus actos! ¡Eso es lo grave!" Chabouté, Christophe. Purgatorio. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2005. Purgatoire. Traducció d’Olga Marín. Col·lecció Especial BD :::   Què en diu la contraportada… Me llamo Benjamin Tartouche. Perdí mi trabajo, mi casa, mi dignidad. Y luego morí... Y ahí comenzaron mis problemas. ::: Com comença… ::: Moments… (Pàg. 59) (Pàg. 67) (Pàg. 68) (Pàg. 84) (Pàg. 91) (Pàg. 92) (Pàg. 106) (Pàg. 114) (Pàg. 124) (Pàg. 144) (Pàg. 159) (Pàg. 170) :::   Què en penso... Publicada en tres llibres entre 2003 i 2005, Purgatorio , de Christophe Chabouté, és una obra que, vint anys després, continua ressonant amb una incomoditat que no ha perdut ni un gram de vigència. A Purgatorio , Chabouté combina crítica social i fantasia moral. La premissa és aparentment senzilla i clàssica: un home cau en desgràcia, víctima d’una estafa. Per ensortir-se’n, ha de redimir-se. Però Chabouté no fa servir aquesta estructura per construir...