Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Moby Dick. La ballena blanca - Herman Melville

Imatges
“Creen que estoy loco (Starbuck, desde luego), pero soy diabólico; soy la locura enloquecida. ¡Insensata locura que sólo se calma para comprenderse a sí misma!" Melville, Herman. Moby Dick. La ballena blanca. Barcelona: Editorial Juventud, 1969 Col·lecció: Edición especial para Discolibro >> Com comença... Llamadme Ismael. Años atrás, no importan cuántos exactamente, hallándome con poco, o ninguno, dinero en la faltriquera, y sin nada que me interesara especialmente en tierra, se me ocurrió hacerme a la mar por una temporada, a ver la parte acuático del mundo. Es el sistema que tengo de ahuyentar la hipocondría y regular la circulación sanguínea. >> Moments... (Pàg. 12) ¿Quién no es esclavo? Decídmelo. Por consiguiente, por mucho que el viejo lobo me mande de acá para allá, por mucho que me zarandeen de un lado para otro, tengo la satisfacción de saber que está perfectamente: que a todo el mundo le ocurre aproximadamente lo mismo. (Pàg. 35) El

Ewald Tragy i altres textos de joventut - Rainer Maria Rilke

Imatges
"M’aniria molt bé quedar-me aquí, tal com es pensa  tothom, ser formal i discret, i anar vivint, així, per a sempre més, cada cop el mateix dia miserable..." Rilke, Rainer Maria. Ewald Tragy i altres textos de joventut. Barcelona: Tusquets Editors, 2004 Ewald Tragy, Pierre Dumont, Der Apostel, Die Turnstunde. Traducció d’Eduard Cairol Col.lecció L’Ull de Vidre, 15 >> Què en diu la contraportada... Fart d’un ambient familiar i social irrespirable, Rilke va marxar, quan encara era molt jove, de Praga cap a Munic, amb el desig secret de donar un nou i decisiu impuls a la seva carrera literària i promocionar-se com a autor dramàtic. Anys més tard i ja amb una sòlida reputació com a autor, Rilke es trobarà en condicions d’interpretar aquest passat a Ewald Tragy, relat concebut com un reconstrucció del lent procés cap a la maduresa poètica. Els altres tres contes que acompanyen aquesta edició són Pierre Dumont, on ens parla de l’infern d’un escolar intern

El complex de Di - Dai Sijie

Imatges
”sos He perdut la raó. sos”.   Sijie, Dai. El complex de Di.. Barcelona: Edicions 62, 2005 Le complexe de Di. Traducció de Anna Casassas Col·lecció El Balancí, 507 >> Què en diu la contraportada... Després d´un llarg exili a França, Muo torna a la Xina decidit a alliberar la seva promesa, la Volcà de la Vella Lluna, empresonada per haver divulgat unes fotos prohibides. Però per aconseguir-ho, primer s´haurà de guanyar la simpatia del cruel jutge Di amb l´única arma de la qual disposa: la psicoanàlisi, desconeguda fins aleshores a la Xina. En la seva lluita, la medicina de les ànimes li serà de gran utilitat, i Muo, psicoanalista ambulant, recorrerà en bicicleta un país sorprenent i perillós en plena transformació.«Malentesos i peripècies delirants, les tribulacions del primer psicoanalista xinès.» Claire Julliard, Le Nouvel Observateur Dai Sijie, escriptor i cineasta, va néixer l´any 1954 a la Xina, país que va abandonar el 1984 per anar a estudiar a França,

Retorn a Brideshead - Evelyn Waugh

Imatges
"(...) tinc la impressió que el passat i l’esdevenidor exerceixen tant pressió, per un costat i per l’altre, que no queda lloc per al present". Waugh, Evelyn. Retorn a Brideshead Barcelona:  Proa / Ediciones B, 2000 Brideshead Revisited . Traducció de Ramon Folch i Camarasa Col·lecció Biblioteca de Butxaca, 35 >> Què en diu la contraportada... No hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços en la infelicitat. Aquesta podria ser una de les conclusions de Retorn a Brideshead, unes “memòries sagrades i profanes del capità Charles Ryder” que presenten el retrat d’una familia decadent, una vella família de la noblesa terratinent anglesa en un procés accelerat de desaparició. Ryder, amic íntim de Sebastian i de la seva germana Julia, ofereix una visió complexa, com un tapís de sentiments entrellaçats, de les excentricitats d’una família que semblava no tenir lloc en aquest món. >> Com comença... En arribar a les línies

La veïna - Isabel-Clara Simó

Imatges
"¿Quina bestiesa anava a fer? Si jo arribava primer que la policia encara podia salvar-la, encara podria tenir-la tota per mi, no m’importa el lloc ni la mena de vida que portéssim." Simó, Isabel-Clara. La veïna. Barcelona: Àrea, 1991 >> Què en diu la contraportada... Amb el seu estil característic, Isabel-Clara Simó construeix a La veïna una vertiginosa intriga detectivesca que, com les gran novel·les del gènere, demostra que l’atzar pot trastocar sobtadament la més rutinària i grisa de les vides. Però això, Leonard, un pacífic administratiu d'una oficina bancària, no ho va descobrir fins que es va trobar dos policies a la porta de casa per interrogar-lo sobre el misteriós suïcidi del propietari d'un magatzem del veïnat. El cadàver en qüestió deixa un controvertit testament: una atractiva vídua enjogassada, una suma de diners més que considerable i un embolic tempestuós capaç de convertir un insípid funcionari que només vol pau i tranq

Faules - Fedre

Imatges
"Assolir la glòria és per a mi que tu, gent com tu, feu còpies de les meves paraules, perquè les considereu dignes de llarga memòria. No m’interessa l’aplaudiment dels ignorants." Fedre. Faules Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995 Fabulae Aesopiae.  Traducció de Ignasi Mascaró i Pons Col·lecció L’Esparver Clàssic, 14 >> Què en diu la contraportada... “Júpiter ens ha carregat dos sarrons, un a l’esquena ple dels propis vicis, i un altre al davant, ben feixuc, amb els defectes dels altres. D’aquí ve que no podem veure els nostres defectes, però tan just els altres cometen falta correm a reprovar-los.” Homes, animals i déus són part d’aquestes faules, que tant poden ser un conte, una narració que mostra l’estupidesa o la llestesa d’un determinat animal, una divertida anècdota, una petita novel·la o un mite sobre els déus... En definitiva, faules. >> Com comença...  He refinat amb versos senaris els temes que Isop va crear. L’atractiu d’aquest llibret

Sonata a Kreutzer - Lev Tolstói

Imatges
"(...) denunciar la vida de cerdos que llevamos resulta difícil, demasiado difícil..."    Tolstói, Lev. Sonata a Kreutzer. Barcelona: Acantilado, 2003 Kréitserova sonata.  Traducció de Ricardo San Vicente Col·lecció Cuadernos del Acantilado, 6 >> Què en diu la contraportada... Pózdnyshev, el protagonista de este intenso relato, explica a un compañero de viaje las razones que lo impulsaron a matar a su mujer. A través de la narración de este personaje, Tolstói arremete contra la hipocresía de los valores burgueses, un velo de ilusión que apenas oculta las oscuras pulsiones y la violencia subyacentes en las relaciones humanas. El crimen de Pózdnyshev halla su expresión simbólica en los contundentes acordes iniciales de la Sonata a Kreutzer de Beethoven; interpretados en un salón burgués “entre damas escotadas”, desatan un torbellino de fuerzas capaces de transformar el alma del oyente. La música actúa como el cuchillo del asesino: ambos rasgan el velo de

Balla, balla, balla - Haruki Murakami

Imatges
"(...) Jo, la Mei i la Kiki. Potser sí que era com un conte de fades, però on se'n troben, avui dia, de contes de fades? Nano, aquelles estones eren meravelloses." Murakami, Haruki. Balla, balla, balla. Barcelona: Empúries, 2012 Dansu Dansu Dansu.  Traducció de Núria Parez i Alexandre Gombau Col·lecció Narrativa, 416 >> Què en diu la contraportada...  Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d’un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafís
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...