Lleixes

  "(...) mare meva, malaguanyada vida. Fa venir basques. Fa que vulguis fer qualsevol cosa que no sigui pensar en ella." Haruf, Kent. El vincle més fort. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2021 The Tie That Binds . Traducció de Marta Pera. Col·lecció Antípoda, 55 ::: Què en diu la contraportada... L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural. De l’autor de la Trilogia de Holt , El vincle més fort és un gran tribut a la tenacitat de l’esperit humà, amb una veu que ressona per totes les planes. En aquesta novel·la, la primera que va escriure, Kent Haruf traça la gènesi de l’estil que l’ha fet inconfusible per a milers de lectors gràcies a

"(...) ¿Per què, un cop caiguts, ja no ens hem esforçat a alçar-nos i, havent perdut una cosa, no n’hem buscat una altra? ¿Per què?." Txèkhov, Anton. Relat d’un desconegut. Barcelona: Viena Edicions, 2021 Рассказ неизвестного человека .  Traducció de Jaume Creus. Col·lecció Petits Plaers, 22 ::: Què en diu la contraportada... L’Stepan, un jove aristòcrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per això s’infiltra com lacai a casa de l’Orlov, un funcionari del règim tsarista, fill del cap de policia. L’Orlov és un home intel·ligent i cultivat, però sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocràtica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inútils com ell mateix. I de nit trobar-se furtivament amb la jove i bella Zinaïda, esposa d’un altre funcionari, la qual anhela viure una gran història d’amor. :::   Com comença... Per causes que ara no és el moment d’explicar amb det

  "(...) Per ells? Si no ho faria ni pels déus he de fer-ho per ells?" Shakespeare, William. Coriolà Barcelona: Proa, 2002 Coriolanus . Traducció de Joan Sellent. ::: Què en diu la contraportada... A Coriolà , Shakespeare ens ofereix la seva anàlisi més completa del món de la política i dels polítics: de les maniobres dels patricis, dels tripijocs dels tribuns per manipular les masses, de les pressions familiars que afecten les grans decisions d’estat... Tot plegat en contrast amb la personalitat primària del protagonista, Caius Marci Coriolà, un guerrer valent, agosarat i victoriós que és incapaç  de pactar o fer concessions i que només ap veure en la retòrica l’art de fingir i manipular. Coriolà és una brillant expressió de la inutilitat de l’heroisme militar quan no té en compte les valors humanístics. :::   Com comença... ESCENA 1 Entra un grup de ciutadans amotinats, amb bastons, garrots i altres armes. CIUTADÀ 1R:  Abans de seguir endavant, escolteu-me. TOTS:  Parla,

  "-  (...) Com pot pesar, un poble! –va dir–. Pesa com el plom, amb tots els seus morts!" Ginzburg, Natalia. Les veus del capvespre. Girona: Edicions de la ela geminada, 2019 Le voci della sera . Traducció d’Esteve Farrés. Col·lecció Trívium, 21 ::: Què en diu la contraportada... Escrita el 1961, aquesta última novel·la breu de Natalia Ginzburg evoca les esperances i desil·lusions de dues generacions familiars que viuen l’abans i el després de la irrupció del feixisme a Itàlia. Els grans fets polítics, però, apareixen només de passada, com el context dins el qual es desenvolupen les vides d’uns personatges magistralment perfilats en la seva quotidianitat apa- rentment insignificant però que, com és habitual en Ginzburg, acaben prenent un caire universal i categòric.  Després d’ El camí que porta a ciutat , Ha anat així , Valentino i Sagitari (totes quatre publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català) aquesta obra tanca el cicle d