Lleixes

    "(...) aquí s’ha de créixer corrents i jo obeeixo, corro."   De Luca, Erri. Montedidio. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2002 Montedidio .Traducció d’Anna Casassas. Col·lecció Les Ales Esteses, 136 ::: Què en diu la contraportada... Un barri vell de Nàpols: Montedidio. Un nen de tretze anys, de qui no coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l'adolescent viu el seu primer amor amb la Maria, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.  Montedidio és una mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, ent...

  "(...)com més buit estigui, posem-hi per cas el cap de l’home, menys sent la necessitat d’omplir-lo (...)." Dostoievski, Fiódor. El cocodril i altres narracions. Girona: Papers amb Accent, 2010 Traducció de Margarida Ponsatí-Murlà Col·lecció Accent, 18 ::: Què en diu la contraportada... El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril . Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de “ Crim i càstig ”. Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior. El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penet...

  "(...) no tingueu mai por de res. No és prudent." Bulgàkov, Mikhaïl. El mestre i Margarida. Barcelona: Edicions de la Magrana / Edicions 62, 1985 Ма́стер и Маргари́та . Traducció de Manuel de Seabra. Col·lecció Venècies, 3 ::: Que en diu la contraportada... El mestre i Margarida , l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La historia es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Leixuà Ga-Notsri , i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels Mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.   ...

  "Si avisas a la policia, te mataremos." Lepage, Emmanuel i Rieu, Delphine. Alex Clément ha muerto. Barcelona: Ediciones Glénat, 2002 Alex Clément est mort . Traducció de Franscico Pérez ::: Com comença... :::   Moments... (Pàg. 2) (Pàg. 11) (Pàg 26) (Pàg. 31) (Pàg. 33) (Pàg. 65) (Pàg. 68) (Pàg. 77) (Pàg. 82) (Pàg. 86) (Pàg. 112) (Pàg. 116) :::   Què en penso... Ho reconec. Aquesta àlbum em crea una sensació d’inseguretat molt elevada. Em fa dubtar del meu criteri lector. No tinc arguments definitius per defensar-lo, però tampoc en tinc prou com per destrossar-lo. A veure... fa passar l’estona? Sí. Sens dubte entreté. Però, convenç? Doncs no; costa de comprendre la primera part i, per tant, assumir tota la proposta. Però la gràfica és tant ben parida.... Vet-ho aquí. Si t’acostes a aquest àlbum atret pel seu títol suggerent i esperant una història de suspens, tindràs molts números de patir un desengany. Alex Clément ha muerto  tot i que arranca amb un punt d’i...

"(...) Per desgràcia, la nostra vida s’escriu sense esborranys. No és pot reescriure, no se’n poden guixar línies soltes. Serà impossible corregir-ne les errates." Dovlàtov, Serguei. L’ofici. Barcelona: LaBreu Edicions, 2018 Ремесло . Traducció de Miquel Cabal. Col·lecció La intrusa, 22 ::: Què en diu la contraportada... L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible . Des de ben jove Dovlàtov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra. El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per...

  "(...) Aquesta ha estat la meva desgràcia. No fer res, no decidir res. Viure, però sense... ." Trabal, Francesc. Era una dona com les altres. Barcelona: Quaderns Crema, 1994 Col.lecció Mínima de butxaca, 53 ::: Què en diu la contraportada... Aquesta novel·la pren com a punt central la infelicitat. Dos coneguts es troben a l’enterrament d’una vella amiga, l’Erènia. En el recorregut de l’església al cementiri enceten una conversa que ens haurà d’informar de com la difunta, nena que es va fer dona sense adonar-se’n i a la qual «una parella de coloms ran de la finestra fent-se carícies li desvetllaren una mena de set que ja mai més no pogué apagar», mor en circumstàncies estranyes. De la set d’Erènia, de la impossibilitat d’apaivagar-la i de les constriccions i hipocresies de la vida social catalana del primer terç de segle tracta aquesta novel · la, que defuig tanmateix, com és habitual en Francesc Trabal, el melodrama, la psicologia o la truculència, decidit a fer passar l’a...

  "Entre el periodo de ser esposa y el de ser divorciada media un lapso de tiempo, pero falta una palabra para definirlo." Offill, Jenny. Departamento de especulaciones. Barcelona: Libros del Asteroide, 2016 Dept. of Speculation . Traducció d’Eduardo Jordá. ::: Què en diu la contraportada... Cuando se conocieron eran jóvenes y estaban llenos de esperanza. Aunque ambos vivían en Nueva York, solían enviarse cartas en las que imaginaban cómo sería su futuro. El remitente era siempre el mismo: Departamento de especulaciones . Se casaron, tuvieron un hijo y sortearon como pudieron los pequeños obstáculos de la vida familiar. Pero imperceptiblemente algo ha ido cambiando. Han aparecido miedos y dudas que ponen en cuestión todo cuanto tienen. En un intento de encontrar el punto en el que se equivocaron de rumbo, la esposa echa la vista atrás para tratar de adivinar qué se ha perdido y qué puede salvarse todavía. Con un estilo despojado y exacto que destila rabia e ingenio, invocand...