Lleixes

  "¿Alguna vez ha visto un milagro, padre (...)?   Zidrou i Porcel. El Folies Bergère Barcelona: Norma Editorial, 2013 Les Folies Bergère , traducció d' Eva Reyes ::: Què en diu la contraportada... Viviendo en el barro, comiendo basura y durmiendo en el frío suelo de las trincheras, aunque llames Folies Bergère a tu compañía y trates de levantar el ánimo de tus soldados, la muerte, la desesperación y la locura se apoderarán de sus almas y precipitarán el triste fin de la guerra. El guionista Zidrou se alía esta vez con el artista granadino Francis Porcel para reproducir de la forma más cruda y real posible un drama macabro en las trincheras de la Primera Guerra Mundial. :::   Com comença... :::   Moments... (Pàg. 3) (Pàg. 6) (Pàg. 7) (Pàg. 29) (Pàg. 30) (Pàg. 41) (Pàg. 47) (Pàg. 66) (Pàg. 80) :::   Què en penso... Folies Bergère , de Zidrou i Porcel, és una immersió en el deliri bèl·lic: un relat que no explica la guerra, sinó que la fa respirar. Entre el fang ...

     "(...)  El Poder i el Plaer, que no resumeixen tot l’ordre social?" De Balzac, Honoré. Gobseck l’usurer. Pollença: Quid Pro Quo Edicions, 2019 Gobseck . Traducció de Carme Arenas. Col.lecció de Narrativa, 14 ::: Què en diu la contraportada... Amb una estructura simple i un ritme narratiu intens i trepidant, en aquesta novel·la Balzac construeix magistralment la figura d’un usurer: Gobseck és un prestador gasiu de passat misteriós i aventures, amb una passió fora mida per l’or i les riqueses, que mou al seu aire els fils de la societat parisenca, convertint la usura en un art i en una font de plaers espirituals. La novel·la s’articula a través del fil argument de l’adulteri de la senyora de Restaud, que es contraposa al cor i noble de Fanny Derville i, sobretot, a l’amor innocent de la jove Camille de Grandlieu. :::  Com comença... Una nit d’hivern de 1829 a 1830, a la una de la matinada, al saló de la vescomtessa de Grandlieu encara hi quedaven du...

  "(...) són històries de vosaltres. Matèria primera". Solà, Irene. Els dics. Barcelona: L’altra editorial, 2018. ::: Què en diu la contraportada... Aquesta és l’Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l’Ada si encara no se l’ha fotut. Aquesta és la Jessica S. en el seu racó d’Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d’un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porcs senglars amagats. Aquests són els dics. I aquestes són les paraules, i les històries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d’aigua ràpida, freda i molla. :::   Com comença... Aquesta és l’Ada. Aquestes són les tecles de l’ordinador de l’Ada, que esperen, amatents, l’envestida. Aquest són els dits de l’Ada que escr...