Lleixes

     "(...)  El Poder i el Plaer, que no resumeixen tot l’ordre social?" De Balzac, Honoré. Gobseck l’usurer. Pollença: Quid Pro Quo Edicions, 2019 Gobseck . Traducció de Carme Arenas. Col.lecció de Narrativa, 14 ::: Què en diu la contraportada... Amb una estructura simple i un ritme narratiu intens i trepidant, en aquesta novel·la Balzac construeix magistralment la figura d’un usurer: Gobseck és un prestador gasiu de passat misteriós i aventures, amb una passió fora mida per l’or i les riqueses, que mou al seu aire els fils de la societat parisenca, convertint la usura en un art i en una font de plaers espirituals. La novel·la s’articula a través del fil argument de l’adulteri de la senyora de Restaud, que es contraposa al cor i noble de Fanny Derville i, sobretot, a l’amor innocent de la jove Camille de Grandlieu. :::  Com comença... Una nit d’hivern de 1829 a 1830, a la una de la matinada, al saló de la vescomtessa de Grandlieu encara hi quedaven du...

  "(...) són històries de vosaltres. Matèria primera". Solà, Irene. Els dics. Barcelona: L’altra editorial, 2018. ::: Què en diu la contraportada... Aquesta és l’Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l’Ada si encara no se l’ha fotut. Aquesta és la Jessica S. en el seu racó d’Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d’un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porcs senglars amagats. Aquests són els dics. I aquestes són les paraules, i les històries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d’aigua ràpida, freda i molla. :::   Com comença... Aquesta és l’Ada. Aquestes són les tecles de l’ordinador de l’Ada, que esperen, amatents, l’envestida. Aquest són els dits de l’Ada que escr...

"¿(…) De verdad que no queda nada de priva en esta casa?" Barrett, Colin. Casas de locos. Barcelona: Sajalín Editores, 2025 ::: Què en diu l’editorial... Mientras la ciudad de Ballina se prepara para el fin de semana más importante del año —el del Festival del Salmón—, la disputa entre el traficante de poca monta Cillian English y los matones de su antiguo jefe, Gabe y Sketch Ferdia, toma un nuevo e inquietante rumbo cuando estos secuestran a Doll, el hermano adolescente de Cillian. El secuestro pondrá patas arriba las anodinas vidas de la joven novia de Doll y del primo de los hermanos Ferdia, en cuya casa retienen al pequeño de los English. Ambos tratarán de mantener la cordura en un mundo de locos. Galardonada con el Nero Book Award al mejor debut y nominada al prestigioso Premio Booker en 2024, Casas de locos es la esperada primera novela del autor de las colecciones de relatos Glanbeigh y Morriña . :::  Com comença... Dev Hendrick estaba echado a oscuras en el s...

"(...) tota la teva lluita contra Déu és un combat per la solitud, que és l’únic poder."     Tsvetàieva, Marina. El diable i altres relats. Barcelona: Edicions de 1984, 2012 Traducció de   Miquel Cabal. Col.lecció Mirmanda, 98   ::: Què en diu l’editorial... Durant la dècada de 1930 —la dècada de la misèria i de la prosa—, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d’aquest volum: El diable , La mare i la música  i La casa del Vell Pimen . Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, t...

  "(...) Lo único que salva el presente es que su estupidez le impide _ cuestionar con sumo rigor el pasado." Lovecraft, H. P. Obras completas 2. Barcelona: Editorial del Nuevo Extremo, 2018 :::   Què en diu l’editorial... H. P. Lovecraft no estaba a gusto en el mundo real, y decidió refugiarse en un mundo fantástico, pleno de espanto y horror. En los laberintos de su universo siempre se sintió amenazado y perseguido, sobre todo por la civilización, que no paraba de arrinconarlo. Desde esa pesadilla construyó una obra única, inquietante y perturbadora. Fundó un modo de narrar irrepetible en esa atmósfera sofocante. Los cuatro tomos que contienen estas obras completas reúnen todos los relatos del escritor de Providence. Los tres primeros volúmenes comprenden desde los relatos primerizos del autor, hasta los clásicos, incluyendo su ensayo sobre el horror sobrenatural en la literatura. El cuarto volumen reúne la obra poética tan inquietante como sus cuentos. :::   Com co...

  "(...)  Més val restar, observar i mirar els fets cara a cara, ja que així es pot aprendre alguna cosa."   Mann, Thomas. Mario i el màgic. Barcelona: Editorial Males Herbes., 2025 Mario und der Zauberer.   Traducció de Joan Fontcuberta. Epíleg d’Edgar Straehle. Col.lecció Distorsions, 116 ::: Què en diu la contraportada... A la Itàlia de Mussolini, una família alemanya que passa les vacances en un poblet de costa se sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals. Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allà coincidiran amb tota la gent del poble, en un ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del màgic. Thomas Mann va publicar Mario i el màgic l’any 1930, quan el feixisme italià tenia bona premsa entre les elits europees i el Tercer Reich encara no era una realitat. Aquesta nouv...

  Ott, Thomas. Cinema Panopticum. Barcelona: Ediciones La Cúpula, 2023  :::   Què en diu la contraportada... Thomas Ott descorre el telón de su barraca de feria y nos invita a internarnos en la oscuridad de la psique humana con un ramillete de relatos que basculan entre la broma macabra y el más absoluto de los espantos. :::   Com comença... :::  Moments... (Pàg. 18) (Pàg. 34) (Pàg. 44) (Pàg. 62) (Pàg. 69) (Pàg. 80) (Pàg. 87) (Pàg. 96) :::   Què en penso... Cinema Panopticum de Thomas Ott és, abans que res, una història sobre la mirada: sobre la fascinació que sentim davant allò que ens incomoda i l’atracció estranya que ens desperta el malson. Ott no busca espantar el lector amb el terror, sinó induir una angúnia que neix de forçar la lògica d’allò narrat. A Cinema Panopticum , Ott construeix un relat circular que comença amb un personatge que només busca una estona de diversió i acaba convertint-lo —i convertint-nos— en part d’un engranatge de mirades en...