Alex Clément ha muerto - Lepage / Rieu
"Si avisas a la policia, te mataremos."
Lepage, Emmanuel i Rieu, Delphine. Alex Clément ha muerto.
Barcelona: Ediciones Glénat, 2002
::: Com comença...
::: Moments...
(Pàg. 2)
(Pàg. 11)
(Pàg 26)
(Pàg. 31)
(Pàg. 33)
(Pàg. 65)
(Pàg. 68)
(Pàg. 77)
(Pàg. 116)
::: Què en penso...
Ho reconec. Aquesta àlbum em crea una sensació d’inseguretat molt elevada. Em fa dubtar del meu criteri lector. No tinc arguments definitius per defensar-lo, però tampoc en tinc prou com per destrossar-lo. A veure... fa passar l’estona? Sí. Sens dubte entreté. Però, convenç? Doncs no; costa de comprendre la primera part i, per tant, assumir tota la proposta. Però la gràfica és tant ben parida....
Vet-ho aquí. Si t’acostes a aquest àlbum atret pel seu títol suggerent i esperant una història de suspens, tindràs molts números de patir un desengany.
Alex Clément ha muerto tot i que arranca amb un punt d’intriga propi del thriller, ràpidament vira cap a un terreny a mig camí entre el vodevil i la comèdia negre.
Un cop ho assumeixes, i si optes per seguir la proposta de la Rieu, pots trobar una historia per moments divertida i força eixelebrada però estructuralment desigual. Només pren sentit si el lector està disposat a fer l’esforç de canviar el xip i agafar-s’ho amb humor. Llavors podrà gaudir del retrat sarcàstic que fan els autors de l’afany de diners i de la debilitat de la voluntat humana, tot ajudant-se d’una colla de personatges ximplets.
Alex Clément est mort es divideix en dues històries independent que comparteixen el mateix temps narratiu (succeeixen en paral·lel) i que s’articulen entre elles mitjançant el telèfon, usat com a eina creuada d’interacció narrativa.
Tot i que l’obligada seqüencialitat gràfica que ens aboca el món de dos dimensions, aquest recurs del telèfon ens permet, sobretot ja al segon capítol, gaudir de la completesa de la trama general que uneix les dues històries inicials i potser, comprendre més clarament la proposta dels autors.
Així arribem a la conclusió que Lepage i Rieu ens volen oferir una mena de guinyol que, a partir d’un succés fortuït (la mort d’un personatge del que només en coneixem el nom) desencadena una sèrie de trames, més o menys interessants i/o divertides, protagonitzades d'una banda per una colla de desconeguts que es troben en el lloc just en el moment oportú, i una família burgesa vinguda a menys de l’altra. Amb tot, el guió és força inversemblant i els personatges poc creïbles.
La part artística, a càrrec de Lepage, ofereix unes quantes vinyetes memorables i, a nivell general cal titllar-lo sens dubte d’un gran treball. Excel·leix sobretot en el que respecte al tractament de la llum i de les ombres, tot aconseguint una gran dramatització en l’acció i a la vegada una volumetria que perfila i defineix els personatges i la seva expressivitat. Estem parlant d’una il·lustració realista però que tot sovint fa servir l’esfumat i la llum per imposar una visió més esquemàtica, en ocasions, més propera a la caricatura, encara que no excessiva.
Tot aquest tractament ofereix un gran dinamisme visual que ajuda a fer avançar les pàgines. De tant en tant però, alguns punts de vista zenitals massa forçats en certes vinyetes i diferents salts i canvis d’escena que es produeixen de manera massa sobtada –segurament obligats per un guió poc estructurat- provoquen la desorientació del lector i resulta en una pèrdua de context narratiu i un greuge a la continuïtat.
En definitiva, àlbum només recomanable pels seguidors de la gràfica de Lepage. Si busques una bona historia policíaca, oblida-te’n. Només hi trobaràs un sainet amb un certa voluntat irònica. Poca cosa més.
::: Altres n'han dit...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada