El món de 1914 - Stefan Zweig



El món de 1914 (Trivium): Amazon.es: Zweig, Stefan, Jimenez Buzzi ...
"(...) tothom està embolicat en els esdeveniments, la febre del món no pot deixar fred ningú." 






Zweig, Stefan. El món de 1914
Girona: Edicions de la ela geminada, 2014

Edició d’Antoni Martí. Traducció de Marc Jiménez.
Col.lecció Trívium, 6



::: Que en diu la contraportada...
L’esforç de Stefan Zweig per assolir una comunitat d’esperit per sobre de les fronteres, un innegable talent com a memorialista d’uns temps difícils per a Europa i la seva activa militància antibel·licista han convertit la seva obra en un dels referents indiscutits del pacifisme.
Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix s’atribueix a les seves memòries, brillants i inqüestionables. Els articles reunits en El món de 1914 recuperen els escrits de guerra de Stefan Zweig publicats a la prems aper comentar, en temps real, els primers dies de la Gran Guerra. Expressions com ara “la voluntat de la raça”, “aquella unitat suprema, forjada per la llengua, la raça, l’orgull i l’entusiasme” o bé “el soldat ha d’odiar amb tota la seva voluntat de viure una altra nació” ens mostren un Zweig bel·ligerant i militant, pro-germànic i no gens pacifista. Indubtablement brillants, són peces d’orfebreria assagística i narrativa que posen al servei de la causa germànica el seu estil inconfusibles, tot i el seu contingut.
Aquests articles permeten una completa revisió de la figura de Zweig, no per negar grandesa a la seva obra, sinó precisament per posar de manifest la complexitat de la seva identitat europea.

::: Com comença...
Ostende, la platja i el mar: l’orla blanca de les vil•les embolcallada pel blau infinit, per les onades i el cel. Entremig, un plàcid i variat remolí de persones que caminen amunt i avall, ara un pas, ara un altre, per veure’s, per sentir-se en l’aire clar, resplendent, per gaudir de tot, del cel i el mar, del luxe i la bellesa, de la riquesa i el descans.
Viatge de retorn a Àustria (1 d’agost de 1914).

::: Moments...
(Pàg. 34)
Notícies, ¿on són les nitícies? És ridícul, ho sabeu, esperar novetats a cada hora, i preendre que siguin verídiques, però ara voleu llegir alguna cosa, alguna cosa que us assereni o us agulloni  l’ànim, llegir, tan sols llegir, tenir davnt dels ulls un reclam titil•lant de lletres negres, un nou aliment per a la vostra inquietud, carbó per a la brasa roent.
Viatge de retorn a Àustria - Heimfahrt nach Osterreich (1 d’agost de 1914).

(Pàg. 34)
(...) la guerra més gran que l’epoca moderna ha conegut. No, ja no us avergonyiu d’aquesta impaciència, mai havia estat dirigida –ara ho sabeu- a un objectiu tant alt, i seria ingenu i menyspreable aquell que en aquesta hora, en aquests dies – que potser escriuran la història amb lletres de foc-, no vibrés fins a les més profundes arrels del seu ésser.
Viatge de retorn a Àustria - Heimfahrt nach Osterreich (1 d’agost de 1914).

(Pàg. 36)
El somriure ha fugit del rostre, i en les faccions serioses s’hi llegeix una profunda emoció i una dignitat gairebé cerimoniosa. En les manifestacions s’expressa amb veu alta una determinació solemne, i les converses tranquil·les us donen a entendre fins a quin punt tothom creu que aquesta vegada tot està en joc, que està en joc el més necessari.
Viatge de retorn a Àustria - Heimfahrt nach Osterreich (1 d’agost de 1914).

(Pàg. 40)
I, tanmateix, aquesta organització alemanya, l’admiració de tot el món cultivat, seria impotent si fos tan sols el producte d’una política intel·ligent, d’una realització estatal, un esquema extern que –com una cosa aliena i artificial- disciplina la massa. Aquesta organització modèlica, en canvi, és doblement eficaç perquè sorgeix de la voluntat de la raça, de la disciplina del caràcter, perquè aquí la voluntat general presenta una harmonia rítmica constant amb la voluntat individual interna.
Unes paraules sobre Alemanya - Ein Wort von Deutschland. (6 d’agost de 1914). 

(Pàg. 46)
(...) l’aire està inflamat de desigs i precs, que van i vénen, volant, d’un cap del món a l’altre. Mil records fan camí sense descans, des d eles ciutats en silenci fins als focs de camp, del sentinella solitari a la pàtria; de la proximitat a la llunyania planen en l’aire els fils invisibles de l’amor i el neguit; un teixit de sentiments, infinit, entrellaça el món cada nit, cada dia.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 47)
(...) la sang els fleix per les venes més calenta, i aquesta escalfor fa florir les plantes tropicals de l’horror i l’angoixa, somnis dels quals ens despertem amb alleujament, en adonar-nos que eren un malson inútil i res més que el somni paorós de la veritat terrible de la humanitat: la guerra de tots contra tots.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 48) 
Res, res no coneix la calma ni el repòs, aquests dies; la humanitat ha arrossegat les bèsties i la naturalesa en la seva lluita assassina. Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, més llargs els dies.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 49)
(...) la humanitat, a mesura que ha anat conquerint la terra, s’ha unit de manera més estreta, i ara una febre sacseja tot el seu organisme, un terror fa tremolar el cosmos sencer. No hi ha cap taller a Europa, cap granja solitària, cap masia al bosc, als quals no s’hagi pres un home per fer-lo participar en auqesta lluita, i cada una d’aquestes persones, al seu torn, està unida amb d’altres pels fils del sentiment; fins i tot la persona més modesta irradia tant aescalfor que amb la seva desaparició el món es torna més fred, mes solitari i més buit.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 50) 
Nosaltres també participem en aquesta transformació de les nacions i els pobles, tant  si l’acceptem com si la neguem amb la nostra voluntat; tothom està embolicat en els esdeveniments, la febre del món no pot deixar fred ningú.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 51)
(...) entre els amics d’una banda i de l’altra de la frontera s’hi interposaran les ombres dels caiguts i amb el seu fred alè xuclaran l’escalfor de les paraules. Tots haurem de canviar de perspectiva, revisar el que sabem, per passar de l’ahir al demà a través d’aquest enorme avui, el poder del qual ara tot just sentim en l’horror, i haurem d’adoptar una nova forma de vida, un cop passada aquesta febrada que ara torna els nostres dies tan ardents i tan sufocants les nostres nits.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 52)
Només qui ha viscut la malaltia coneix la joia de la onvalescència, només l’insomne sap la dolçor del son recobrat. Els qui tornin a casa i els que no n’han marxat estarn  més contents de la vida que les homes del passat, sabran preuar-ne el valor i la bellesa d’una manera més greu i més justa, i gairebé desitjaríem l’arribada d’aquest ordre nou, si no fos perquè avui, com en l’antiguitat, els rajols del temple de la pau estan xops de sang sacrificada i aquest nou son feliç del món s’ha de pagar amb la mort de milions dels seus fruits més nobles.
El món insomne - Die schlaflose Welt (18 d’agost de 1914). 

(Pàg. 56)
No he oblidat el que vàreu ser, el que en el fons encara sou per a  mi, però ara ja no sóc el mateix que es reunia amb vosaltres, he canviat de dalt a baix i el que en mi és alemany inunda el meu sentiment. Encara podria ser just amb vosaltres, però ja no trobo la voluntat de ser just.
Als amics de l’estranger - An die Freunde in Fremdland (19 de setembre de 1914).

(Pàg. 58)
El soldat, en el moment de prémer el gallet, no pot pensar que el seu oponent no desitjava la guerra i que la dona i els fills l’esperen a casa, i així una nacio sencera no pot vacil·lar, ha d’odiar amb tota la seva voluntat de viure una altra nació, mentre aquesta amenaci el sentit de la seva existència. I aquest odi contra vosaltres encara que jo no el senti-, no el vull moderar perquè engendra victòries i una força heroica.
Als amics de l’estranger - An die Freunde in Fremdland (19 de setembre de 1914).

(Pàg. 60)
Una nació i la seva unitat també és una obra d’art, prenyada de forces immenses, i cap quadre, cap música no poden enlairar tant el nostre cor com la vista d’aquest país a l’hora de la seva bellesa suprema.
Als amics de l’estranger - An die Freunde in Fremdland (19 de setembre de 1914).

(Pàg. 94)
No hi ha aquí, a Àustria, un patriotisme austríac, un nacionalisme, com n’hi ha un d’alemany, un de francès, un d’italià i un d’anglès, aquella unitat suprema, forjada per la llengua, la raça, l’orgull i l’entusiasme, en què es realitza creadorament l’autoconsciència col·lectiva a partir de l’autoconsciència individual.
El país sense patriotisme (1909). 

(Pàg. 95)
(...) en tot xovinisme hi ha un vincle, un reforçament i una embriaguesa. I aquests segons d’embriaguesa d’una multitud de milions, ¿no son el s me´s meravellosos que pot viure l’individu, autèntiques festes d’una època en què el sentiment religiós s’ha afeblit i gairebé ha perdut el seu valor davant del sentiment nacional?.
El país sense patriotisme (1909). 

(Pàg. 99)
Tots els països, totes les nacions que ens envolten –tret d’Espanya i de Turquia, empantanades i moribundes-, han tingut alguna mena d’alegria elemental durant l’últim segle, tots menys nosaltres, i per això l’amor propi austríac està tan pansit.
El país sense patriotisme (1909). 

(Pàg. 102)
El patriotisme , aquí, és amor a l’emperador. Aquestr espectacle tant bell té només un aspecte tràgic: aquesta unitat celebra un passat com a sentit vital i no té esperances de futur. Hem de girar-nos enrere, no cap endavant, com els altres pobles, per trobar entusiasme dins nostre. I això és un signe perillós.
El país sense patriotisme (1909). 

::: Altres n'han dit...
Funestament desmemoriat, Tinta xinesaNúvol (David Cuscó), Pep Grill.

::: Enllaços:
Stefan Zweig, delimitant l'autor, context històric i intel·lectualsobre el nacionalisme (o la seva absència), sobre el recull d'articles, omissions, la feina (a.k.a. el grup literari de l'Arxiu de Guerra).

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli