Les metamorfosis: Volum II - Apuleu
“ (...) ¿De què han valgut a l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats revolts dels més aspres camins?”
Apuleu. Les metamorfosis. Vol.II
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1931
Metamorphoseon. Traducció de Marçal Olivar.
Col·lecció Escriptors Llatins
::: Com comença...
[1] En això Psique
s’afanyava a córrer de l’un cantó a l’altre, adalerada nit i dia en cerca del
seu marit (...). |
[1] Intera Psyche uariis
iactabatur discursibus, diez noctesque mariti uestigationibus et quanto magis
inquieta animo (...) |
::: Moments...
(Pàg. 13)
“¿Per què, oh mesquina!,
cerques de matar-te llançant-te daltabaix? ¿Per què, en front d’aquesta
darrera prova i d’aquesta dificultat, et deixes abatre irreflexivament?
(...)”. |
“quid te”, inquitm
“praecipitem, o misella, quaeris extinguere? Quidque iam |
(Pàg. 46)
“(...) d’un llinatge
il·lustre, fou per raó d’això prou ric de béns de fortuna, però avesat a la
disbauxa dels hostals, a les bagasses i a beure tot el dia (...)”. |
“(...) quo clarus eo
pecuniae fuit satis locuples, sed luxuriae popinalis scortisque et diurnis
potationibus exercitatus (...)”. |
(Pàg. 47)
“¿Com hauria pogut ésser
altrament, posat que la flama del cruel amor delecta, petita com és en el seu
primer abrandament, però atiada pels arboraments de l’habitud, consumeix amb
innombrables cremors tots els homes?” |
“quidni, cum flamma saeui
amoris parua quidem primo uapore delectet, sed fomentis consuetudinis exaestuans
inmodicis ardoribus totos amburat homines.” |
(Pàg. 74)
Un dia, així que ell hagué
marxat de bon matí cap al treball que li havien encarregat, es ficà a casa
seva un temerari adúlter. I mentre operaven amb tota tranquil·litat en les
batusses de Venus, vet aquí que el marit, que ignorava tot l’afer i que ni tan
solament sospitava res d’allò, torna d’improvís a casa. |
sed die quadam, dum
matutino ille ad opus susceptum proficiscitur, statim laptenter inrepit eius
hospitium temerarius adulter. ac dum
Veneris conluctationibus securius operantur, mariuts ignarus rerum ac nihil
etiam tum tale suspicans inprouisus hospitium repetit. |
(Pàg. 89)
“(...) havia tacat amb la
infàmia del bordell la llar del seu marit i, perduda la seva dignitat de
casada, s’havia cercat el nom de prostituta (...)”. |
“(...) larem mariti
lupanari maculasset infamia iamque perdita nuptae dignitate prostitutae sibi
nomen adsciuerit (...)” |
(Pàg. 144)
“¿De què han valgut a
l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats
revolts dels més aspres camins?” |
“quid latrones, quid
ferae, quid seruitium, quid asperrimorum itinerum ambages reciprocae, quid
meus mortis cotidianae nefariae Fortunae profuit?” |
(Pàg. 147)
(...) una escrupolosa
temença em tenia dubtós: efectivament, havia meditat amb molt de compte com
és difícil el servei de la religió i d’aspra la castedat, i de quina
cautelosa circumspecció ha d’esser voltada la vida, sotmesa a moltes
escaiences. |
(...) quod enim sedulo
percontaueram difficile religionis obsequium et castimoniorum abstitentiam
satis arduam cautoque circumspectu uitam, quae multis casibus subiacet, ese
muniendam. |
(Pàg. 151)
Vaig acostar-me al confí
de la mort, i després de calcigar el llindar de Prosèrpina, vaig tornar-ne
dut a través de tots els elements; al mig de la nit vaig veure el sol brillar
d’una llum enlluernadora; vaig acostar-me, davant per davant, als déus
infernals i als déus celestes, i vaig adorar-los de la vora estant. Vet aquí
el que et dic; per més que ho escoltis, cal, amb tot, que no ho entenguis. |
Accesi confinium mortis et calcato Proserpina
elimine per omnia uectus elementa remeaui, nocte media uidi solem candido coruscantem
lumine, deos inferos et deos superos accesi coram et adoraui de proxumo. Ecce
tibi rettuli, quae, quamuis audita, ignores tamen necesse est. |
(Pàg. 151)
(...) només reportaré allò
que pot ésser enunciat als enteniments dels profans sense que hagi d’incórrer
en sacrilegi. |
(...) quod solum potest
sine piaculo ad profanorum intellegentias enuntiari, referam. |
::: Què en penso...
Però Les Metamorfosis a banda d’entretenir també mostra els costums i els usos
de l’època convertint-se en un veritable fresc de la societat romana del segle
II. Des d’aquest punt de vista és un gran exemple de la máxima del docere et delectare típic dels relats i les
faules milesis.
De fet és un dels
primers exponents de la novel·la múrria i picaresca, que alterna la sàtira amb
la critica social, a partir d’una successió de retrats i de contes i llegendes
secundaris al voltant de la trama central de Luci, el jove transformat en ase
per culpa de la seva curiositat.
I és que l’obra va d’això: de la maduració, de
l’evolució, de fer-se gran i responsable. De fet la curiositat que caracteritza
el protagonista a l’inici - i que també és el motiu de la seva transformació en
ase-, evoluciona cap a la sapiència a partir de moltes i diverses vivències.
I és clar, també l’acompanyen en aquest itinerari la tragèdia i la fatalitat,
companyes inseparables de qualsevol viatge iniciàtic. Tot plegat conforma el marc referencial i experimental pel que ha
de passar el jove protagonista per acabar renaixent com a humà adult.
I és des l’atalaia que caracteritza l’enteniment i la lógica de l’edat adulta en
la que s’instal·la el personatge de Luci al final de l’obra, que Apuleu farà arribar al lector el missatge
final: la religió com a motiu central de la vida.
En definitiva, un
totum revolutum que ofereix una lectura
amable i amena que ens explica el dia a dia romà sense embuts.
Un libro abierto, Mortal y rosa, Lecturas encontradas.
::: Enllaços:
Apuleu, la metamorfosi com a recurs, anàlisi, orígens, influències i efectes, fàbula milèsica.
::: Llegeix-la:
Llatí (edició plana, edició comentada)
Anglès (multiformat)
Italià (multiformat, facsímil Formiggini Editore - Roma, 1927).
Espanyol (multiformat, facsímil Editorial Gredos - Madrid,
Francès (facsímil, Samuel Thiboust, 1623)
Volum I
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada