La importància de ser Frank


 "(...) Estimat amic, m’encanta sentir parlar malament dels meus parents. És l’única cosa que m’ajuda a suportar-los."






Wilde, Oscar. La importància de ser Frank
Tarragona: Arola Editors, 2018


The Importance of Being Ernest. Traducció de Cristina Camps
Col.lecció Textos a part



::: Què en diu la contraportada...
La gloriosa trajectòria d'Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l'acusava d'indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d'haver estrenat aquesta comèdia. L'escriptor, que no es refaria d'un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d'una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d'aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

::: Com comença...
ACTE PRIMER
Menjador de l’apartament d’ALGERNON. L’espai està decorat i moblat amb molt bon gust. Se sent una cançó amb piano. LANE està preparant una taula amb canapès i coses per prendre el te.

ALGERNON: Has escoltat això que acabo de tocar?
LANE: No crec que escoltar sigui de bona educació.
ALGERNON: Doncs pitjor per a tu. No és que sigui gaire acurat amb la tècnica –qualsevol pot ser acurat amb la tècnica- però en canvi, m’hi deixo l’ànima. La tècnica jo la guardo per a la vida.

::: Moments...
(Pàg. 16)
ALGERNON: No són gaire inspiradores, les idees del Lane sobre el matrimoni. I si la classe obrera no ha de servir-nos d’exemple pel que fa als principis i als valors de què ens serveix tenir una classe obrera? Realment, com a classe, no tenen absolutament cap sentit de la responsabilitat moral.

(Pàg. 19)
ALGERNON: (...) demanar que algú es casi amb tu? No veus que et poden dir que sí? Normalment et diuen que sí. I llavors, què? S’ha acabat la diversió. El més excitant d’estar enamorat és la incertesa (...).

(Pàg. 23)
JOHN: (...) Aquesta, estimat Algy, és la veritat pura i senzilla.
ALGERNON: La veritat poques vegades és pura i mai és senzilla. Si ho fos, la vida seria molt avorrida i la literatura moderna no existiria.

(Pàg. 26)
LADY BRACKNELL: Bon dia, Algernon, espero que t’estiguis portant bé.
ALGERNON: Estic molt bé, sí, tia Augusta.
LADY BRACKNELL: No és el mateix. De fet, poques vegades, una cosa i l’altra van juntes.

(Pàg. 28) 
LADY BRACKNELL: (...) et diré una cosa, Algernon: penso que ja va sent hora que el senyor Bumbury decideixi entre curar-se o morir-se definitivament. NO es pot ser tant indecís! Aquest anar i venir amb el tema és completament absurd. I a més, no aprovo de cap manera aquesta mania de tenir compassió pels malalts. Em sembla mòrbid. La malaltia, del tipus que sigui, és una cosa molt lletja d’encoratjar en els altres. La salut és el primer deure de la vida (...)

(Pàg. 34)
LADY BRACKNELL: (...) Un compromís sempre és un sorpresa per a una dona jove. Si és agradable o desagradable, això ja depèn del cas.. és una decisió massa important per deixar que la prengui la persona interessada (...).

(Pàg. 40) 
ALGERNON: Estimat amic, m’encanta sentir parlar malament dels meus parents. És l’única cosa que m’ajuda a suportar-los. Els parents no són més que un grup de gent molt tediosa que no té la més remota idea de com viure, ni la més mínima intuïció de quan morir.

(Pàg. 47)
ALGERNON: Espero que demà sigui un gran dia, Lane.
LANE: Mai ho són, senyor.
ALGERNON: Lane, ets un perfecte pessimista.
LANE: Faig el que puc per satisfer-lo, senyor.

(Pàg. 100)
LADY BRACKNELL: (...) Cent trenta mil lliures? I en accions? Ara que me la miro bé, la senyoreta Cardew em sembla una jove molt atractiva. Poques noies d’avui dia tenen qualitats realment sòlides de les que perduren i milloren amb el temps. Sento dir que vivim a l’època de la superficialitat (...).

(Pàg. 102)
LADY BRACKNELL: Per ser-vos sincera estic en contra dels prometatges gaire llargs. Això dona a la gent la possibilitat de conèixer el caràcter de l’altre abans de casar-se, cosa que em sembla molt poc recomanable.

(Pàg. 110)
LADY BRACKNELL: (...) no suporto els descobriments. De cap tipus. Solen ser vulgars i, massa sovint, reveladors.

(Pàg. 114)
JOHN: Gwendolen, és terrible per a un home descobrir que s’ha passat tota la vida dient la veritat! Em podràs perdonar?

::: Què en penso...
Comèdia en tres actes, que malgrat l'aparença de vodevil i un evident esperit lúdic (joc d'embolics i de desdoblaments de personalitats), té una fons de crítica social contundent.

I és que Wilde usa els diàlegs entre els personatges com una arma llancívola contra la falsa moralitat de l’aristocràcia anglesa, la religió, la moda, el matrimoni, l’amor, l’art... i qui sap quants conceptes més.

Evidentment els jocs de dobles sentits i els equívocs són les eines bàsiques amb les que l’autor irlandès munta l’obra.

Aquesta, a mig camí entre el melodrama i la comèdia de costums, ens ofereix un ventall de personatges certament excèntrics: amb un punt d’egoisme i amb un comportament poc madur. Tot plegat exageracions del prototipus socials de l’època.

Tots ells, d’alguna manera o altra, il·lustren l'antítesi dels diferents temes que Oscar Wilde proposa com a contrapartida a la vida dissoluta i farisaica que escarneix: l’honestedat, la modèstia i la responsabilitat.

El millor de tot, a banda dels epigrames punyents i les metàfores divertides que salpebren tot el conjunt, és el concepte de bunburysme que trobo del tot genial i força irreverent.

En resum, obra de teatre de lectura ràpida i intel·ligent que satiritza la classe aristòcrata victoriana amb contundència però també amb l'elegància que caracteritza la narrativa d’Oscar Wilde.

::: Altres n'han dit...
La cultura no val res (J.I. Bonet), Lectora empedernida, Denme un papelilloLecturas (R.Pinto), Mis apuntes de lectura

::: Enllaços...
Oscar Wilde, temes, context i història, manuscrit, nit d'estrena, per què llegir-lo?, bunburysme.

::: Mira-la:
Català (versió de la companyia Teatre del Talion de Lleida - octubre 2021)
Castellà (versió Estudio 1- RTVE, 1968)

::: Llegeix-la:
Anglès (multiformat)
Anglès (facsímil Ed. Samuel French, INC, New York, 1895)
Català (pdf Ed. Institut del Teatre, 1998 - Col·lecció popular teatre clàssic universal).
Castellà (versió de domini públic de Luarna Ediciones)


::: Escolta-la:
Anglès (multiformat)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli