A la ciutat en obres - Mercè Ibarz

 

 

"Si els edificis de les ciutat poguessin parlar no podríem dormir (...)".
 






Ibarz, Mercè. A la ciutat en obres.
Barcelona: Quaderns Crema, 2002

Col.lecció Biblioteca Mínima, 117



::: Què en diu la contraportada...
Un passeig per la ciutat, en aparença gens ocasional, dóna pas a les tres històries d’aquest volum. Una visitant imprevisible, un viatger cubista i les plantes transterrades d’un umbracle. Una escala de veïns de les moltes que les restaurades façanes de l’antic ordre urbà amaguen. Dues amigues que es retroben pel carrer. Seguint desorientacions i orientacions, aquests relats corals conjuren lligams tan transformats com la mateixa ciutat. Amb sàvia habilitat narrativa travessada d’impuls poètic, Mercè Ibarz continua explorant les fronteres entre experiències del temps—el somni i la memòria, la ruptura i el retorn—, en una ciutat en obres que mostren i alhora oculten el present.

::: Com comença...
Aquella nit vaig somiar que m’havia d’orientar. Em vaig despertar suada, com si durant la nit o potser durant el somni hagués caminat molt per camins de carro o potser pel desert, no ho sabria dir; en tot cas havia fet molt de sol durant la nit.
En un mar vegetal

::: Moments...
(Pàg. 11)
Deu haver-hi tantes maneres de dormir com de persones i, en una persona, tantes maneres de ser dorment com persones  pot ser al llarg de la nit.
En un mar vegetal

(Pàg. 17)
Vaig mirar des del balcó el tros de ciutat que em toca.
En un mar vegetal

(Pàg. 22)
(...) resistir més d’un segle a una ciutat com Barcelona no és menyspreable.
En un mar vegetal

(Pàg. 39)
Si els edificis de les ciutat poguessin parlar no podríem dormir. Dormim perquè les cases tenen pietat de nosaltres.
Fragilitat de les parets

(Pàg. 66)
Vivia una bona part del dia en un món vegetal comunicat a través del grec i del llatí, llengües mortes farcides d’indicis vius.
El contracte

(Pàg. 83)
(...) no vam acabar malament, senzillament vam deixar que la distància s’instal·lés entre nosaltres com un gel sense desglaç.
El contracte

(Pàg. 96)
(...) no sé si de joves no ens escoltem o si de grans ens mentim.
El contracte

::: Altres n'han dit...
Pep Grill.

::: Altres n'han dit...
LletrA (Enric Soria).

::: Enllaços:
Mercè Ibarz, l'escriptora parla del seu recull de contes,


Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli