La por del cel - Fleur Jaeggy

"(...) No es pot jugar amb les joguines dels morts."

Jaeggy, Fleur. La por del cel. 
Barcelona: Editorial Les Hores, 2019

La paura del cielo. Traducció de l’Anna Cassassas.


::: Que en diu la contraportada:
Set relats de complicitats fosques, ironies subtils i atmosferes aterridores que ens induiran a la malenconia i a la por del cel.
Un terror subtil i silenciós planarà sobre les històries i descobrirem les motivacions, les pors i els secrets més íntims i obscurs dels seus protagonistes.
Amb l’estil gèlid i concís que la caracteritza, Fleur Jaeggy ens deixa trastocats per una emoció difícil de definir, entre el desconcert, la seducció i la por.

::: Com comença...
En tot cas la detestava. La Marie Anne havie passat tota la tarda podant, més del que convenia. Es deixa anar a la fúria. Primer de tot la neteja. La terra era flonja, havia plogut. I es veia bruta.  El seu jardí era un pati, el sol no aconseguia entrar a la terra. La calor, insegura, s’atura a la paret que l’envolta.
Sense destí
::: Moments...
(Pàg. 12)
Les joguines de la nena morta dels amos de la Johanna. No les havien tocades mai més. Alguna vegada la mare, al vespre, feia gronxar el cavallet. No es pot jugar amb les joguines dels morts. Això és el que li deia el marit. Una persona assenyada, ell també hauria volgut jugar amb les nines de la seva nena morta.
Sense destí.

(Pàg. 15)
Van jugar a ser feliços. La felicitat feria com una espasa ardent.
Sense destí.

(Pàg. 19)
A part de pansir-se, les flors no poden fer res més, no pas diferentment dels éssers humans. Les flors, en competició amb els morts, estan impacients per tornar-se pols descurada, pensava la vella. Els morts saben què fer de les flors abandonades sobre les làpides. Saben com recompensar la persona que les ha portades. Saben venjar-se de les ofrenes. Si no els agraden.
Una dona

(Pàg. 33)
Se sentia incòmoda. Ella, després de casar-se, dormint al mateix llit que el senyor Heber, encara era esquiva i el marit sentia una certa angúnia pel fet que ella era esquiva. “Ets una bona esposa”, li deia. I havia començat a passar més hores fora de casa.
La casa de franc

(Pàg. 42)
La casa només retrobava l’esplendor d’abans a la nit. La Freneli encenia les espelmes, les flames entren als miralls, com el primer cop. Els dies es van tornar inconsistents. De seguida e s podia tocar la nit.
La promesa

(Pàg. 46)
La cara i els cabells de la mare estaven a punt i la Doris tenia permís per entrar al mirall, tancar-li el collaret de perles i admirar-ne la bellesa. “Ets perfecta, Mutti.” La mare s’alçava de cop –sempre feia tard- i se n’anava corrents. La Doris mirava el bust que es dreçava al mirall i tot seguit desapareixia. El mirall quedava buit, inútil.
Porzia

(Pàg. 47)
En una ciutat lacustre sempre s’acaba anant cap al llac i mirant-lo. La Porzia es deixava perseguir pel que havia observat. I no aconseguia alliberar els ulls, que baixaven fins al fons del llac. La perseguien coses mortes.
Porzia
(Pàg. 55)
Els queden pocs anys per gaudir de la casa i del jardí. I del nen que sembla una nena. La mirada se li fa opaca. Els temps s’escurça. Han fet sacrificis, però els sacrificis que es fan no tenen reciprocitat. És una llei natural.
Porzia

(Pàg. 68)
El sol anava cap a la posta, després d’haver encès les neus perennes. Va dividir el paisatge en dues meitats, l’una metàl·lica, l’altra de foc que s’apaga. Va deixar el triomf a les tenebres.
Els bessons

(Pàg. 81)
Es juraria que tots els cònjuge spensen en la mort de l’altre. En cada pensament afectuós s’hi amaga un pensament assassí, una ploma. És l’amor, l’amor que perdura en les velles parelles, el que exalta la fantasia per l’assassinat mental de l’altre. Un somni poètic. El més lleuger, captivador, delicat dels homicidis, que es teixeix al fons dels ulls, es fica a la capsa màgica.
La vella fàtua

::: Altres n'han dit...
A cop de cultura (Robert C. Martínez), La màgia dels llibres, Marina Espasa, Els orfes del senyor Boix, El Temps (Xavier Aliaga), Revista de Libros (Juan A. Masoliver), Un hombre en la oscuridad. Pep Grill.

::: Enllaços:
Fleur Jaeggy, context i obra, estil i recursos, tècnica, sobre els temes, un estil propi, pistes per apropar-se a l'autora.