La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània - AAVV

"(...) I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu (...)."

AAVV. La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània.
Edició d’Abdul Hadi Saadoun i Josep Ramon Gregori.
Barcelona: Llibres de l’Índex, 2005


::: Com comença...
Allà la tristesa
fabrica, ara, de les canyes del pantà
rellotges sanguinolents
per a qui no té mà
ni ulls que el mira,
tampoc casa on el penja;

perquè aquells rellotges
funcionen segons els horaris del botxí
i assenyalen
cap a la mort
sempre.
Hores de canya. Shirku Peque Se. (1994)

::: Moments...
(Pàg. 20)
És una veu?
Un got espurneja
o va venir sense el seu cristall.

És una veu?
un record,
o una mort que ens agrada,
la nostra foto després d’anys,
sostre que tremola
o sol somrient o potser el fantasma de Déu
que volta per aquí (...).
Una veu. Mehdi M. Ali. 

(Pàg. 24)
Ara,
d’ací a una estona
o pel Nadal,
si s’equivoca el franctirador
o et falla una sola vegada
arribarà aquella bala
que es va forjar per tu
i al teu nom, està esculpida
i retrunyirà dintre teu
el seu durador silenci.
Esculpir. Talib Abdelaziz. 

(Pàg. 26)
Aquest Fènix
quan va notar tan estreta la casa
va envair el poema, res no es pot fer
no cal netejar les seves colomasses;
no cal, són pertot arreu.
És el meu càstig
i el mereixo.
Fènix. Jamal Mustafà.

(Pàg. 34)
La nostra vida és un passeig curt.
No n’estem pas segurs.
Així ens va ensenyar sempre la mort (...).
Fotos. Kadhum Al-Nassar.

(Pàg. 46) 
Desert és aquest desert.
Uns esclaus encadenats els diuen: apa! I se suïciden.
Una esponja xucla el brogit d’uns àngels que ploren
damunt de les barques.
Fets meravellosos que gemeguen en un obelisc negre.
Un poble passa
i un altre ve (...).
Mesopotàmia. Ahmed Abdelhussein.

(Pàg. 56) 
(...) Deixeu-me a mi mateix, al meu rebab i a la vostra absència.
Torneu a les vostres pel·lícules darrere de l’oceà.
Deixeu per a mi el que queda dels minarets, dels mausoleus dels meus
avantpassats, de les tombes de la meva família...
I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu (...)
No m’allibereu l’Irak. Muhsin Al-Ramly.

(Pàg. 80)
(...) Com si la llengua despertés
i es sorprengués que descobríssim
el significat que nosaltres estem tots sols.
Sense pàtria
o
saviesa.
Conquestes llunyanes. Salah Hizany.

(Pàg. 82)
Plouen barrets
van caure a sobre dels pobres.

Plou blat
va caure a sobre dels famolencs d’Àfrica.

Plou vi
va caure al nord d’Europa.

Plouen dàtils
van caure al desert.

Plouen bales
van caure a sobre dels nostres caps!
Núvols. Raad Zamil. 

::: Altres n'han dit...
Pep Grill.

::: Enllaços:
Abdul Hadi Saadoun, Josep Ramon Gregori, context de la poesia a Iraq, evolució socio-cultural del poeta, mostra poètica.