Quadern de vacances - Miquel Martí i Pol

"Res no detura el pas feixuc del temps.     Pluja de segles que no cau enlloc."

Martí i Pol, Miquel. Quadern de vacances.
Barcelona: Edicions Proa, 2000

Col.lecció Els llibres de l’Óssa Menor, 88




⇲ Com comença...
Hi ha algú que vetlla quan tot dorm, i algú
que fa l’amor amb una noia núbil,
algú que cerca no sap ben bé que
i algú que estripa fulls del calendari.
(...)
I

⇲ Moments...
(Pàg. 20)
De tant en tant la mort i jo som u:
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.

De tant en tant la mort, la meva mort,
se’m fa present quan sóc tot sol a casa.
Aleshores parlem tranquil•lament
del que passa pel món i de les noies
que ja no puc haver. Tranquil.lament
parlem la mort i jo d’aquestes coses.

De tant en tant –només de tant en tant-
és la mort la que escriu els meus poemes
i me’ls llegeix, mentre jo faig de mort
i l’escolto en silenci, que és tal com
vull que escolti la mort quan jo llegeixo.

De tant en tant la mort i jo som u;
la meva mort i jo som u, i el temps
s’esfulla lentament i el compartim
la mort i jo, sense fer escarafalls,
dignament, que diríem per entendre’ns.
Desprès les coses tornen al seu lloc
i cadascú reprèn la seva via.
Metamorfosi - I

(Pàg. 22)
(...)
Res no detura el pas feixuc del temps.
Pluja de segles que no cau enlloc.
(...)
Memorial

(Pàg. 25) 
D’aquesta mort que moro en moriran
tant aquells que em llegeixen com els altres,
que no llegir-me no eximeix ningú,
vingut el cas i el lloc, de fer clucaina.
(...)
D’aquesta mort

(Pàg. 27) 
Fins que amb paraules remeiem l’eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se’ns esfulla a les mans aquest futur.
(...)
Aquest futur.

(Pàg. 30)
(...)
Hi haurà només la nosa del record,
un llac perdut al fons de la memòria
i un tel de boira que no enllora els ulls;
senyals de res que sempre es repeteixen.
(...)
Cambres.

(Pàg. 41)
I que allí on no arribin les paraules
hi arribin les mirades.
(...)
Només restar.

(Pàg. 46)
Que morir fos només
perllongar aquest silenci;
cap gest desmesurat,
cap paraula excessiva.
Passar dellà el mirall
i veure l’altra cara
de les mateixes coses.

No aquell fosc desaprendre’s
per assolir l’eixut
d’una vida immutable.
El que voldria (Tot llegint Gottfriend Benn)


⇲ Altres n'han dit...
Pep Grill.

⇲ Enllaços:
Miquel Martí i Pol, etapes i estil, moments vitals.