Eneida: volum III - Virgili

"(...) Troia no és prou gran per a tu"

Virgili, Eneida. Vol. III
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1977


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins





⇲ Com comença...

Llibre VII
Tu també vas donar, nodrissa d’Eneas, als nostres ribatges una eterna anomenada, oh Caieta, amb la teva mort; i avui l’honor que t’és retut guarda el teu sepulcre i els teus ossos immortalitzen el teu nom, si això no és una petita glòria, dins la gran Hespèria.

Liber VII
Tu quoque litoribus nostris, Aeneia nutrix,
aeternam moriens famam, Caieta, dedisti;
et nunc seruat honos sedem tuos ossaque nomen
Hesperia in magna, si qua est ea gloria, signant.



⇲ Moments...
(Pàg. 43– Llibre VII)

[Juno]  Vet aquí, però, que la cruel muller de Júpiter tornava de la inàquia Argos i el seu carro travessava els aires, quan albirà al lluny, de dat de l’èter, ja des del promontori sícul de Paquinos, la joia d’Eneas i la flota dardània. Veu que ja construeixen llurs cases, que ja s’han confiat a la terra, que han abandonat els vaixells; s’aturà, traspassada d’un agut dolor.  Llavors, remenant el cap, es tragués del pit aquests mots: “Ah, llinatge avorrit, i destins dels frigis contraris als nostres destins! ¿Potser sucumbiren a les planes sigees? ¿Potser, presoners, han pogut ésser empresonats? ¿Potser l’incendi de Troia va cremar aquests guerrers? A través dels exèrcits i de les flames van obrir-se un camí. És que, sens dubte, o la meva divina puixança ha acabat per caure d’esgotament o sadollada d’odis m’he abaltit (...)”

Ecce autem Inachiis sese referebat ab Argis
saeua Iouis coniunx aurasque inuevta tenbat
et laetum Aenean classemque ex aethere longo
Dardaniam Siculo prospexit ab usque Pachyno.
moliri iam tecta uidet, iam fidere terrae,
deseruisse rates: stetit acri fixa dolore.
tum quassans caput haec effundit pectore dicta:
“heu stirpem inuisam et fatis contraria nostris
fata Phrygum! Num Sigeis obcumbere campis,
num capti putuere capi? Num incensa cremauit
Troia uiros? medias acies mediosque per ignis
inuenere uiam. at,  credo, mea numina tandem
fessa iacent, odiis aut exsaturata quieui.







(Pàg. 45– Llibre VII)

[Juno a Al·lecto] “(...) Tu pots armar per a la guerra els germans més units i capgirar a causa dels odis les famílies, tu pots llançar contra les cases els fuets i les teies fúnebres, tu tens mil recursos i mil traces de fer mal. Atia el teu esperit fecund, trenca la pau conclosa, sembra les incriminacions d’una guerra: que el jovent vulgui, reclami i al mateix temps rapeixi les armes!”.

tu potes unanimos armare in proelia fratres

atque odiis uersare domos, tu uverbera tectis

funereasque inferre faces, tibi nomina mille,

mille nocendi artes. fecundum concute pectus,

disice compositam pacem, sera crimina belli:

arma uelit poscatque simul rapiatque iuuentus”

(Pàg. 50– Llibre VII)

[Turn a Calíbe] “(...) la senectud, rovellada pels anys i incapaç de discernir la veritat, oh mare, et turmenta amb inútils neguits i, enmig del brogit de les armes dels reis, es mofa del teu poder profètic amb falsos esglais. La teva tasca és guardar les imatges dels déus i llurs temples; deixa que els homes, l’ofici dels quals és fer la guera, facin la guerra i la pau”.

“(...) sed te uicta situ uerique effeta senectus,

o mater, curis nequiquam exercet e tarma

regum inter falsa uatem formidine ludit.

cura tibi diuom effigies et templa tuera;

bella uiri pacemque gerent, quis bella gerenda.”

(Pàg. 53– Llibre VII)

(...) d’allò que cadascú troba talpejant, la ira en fa una arma (...)

(...) quod cuique repertum rimanti, telum ira facit; (...)

(Pàg. 109– Llibre VIII) 

(...) marxen armats, s’alça un crit, es formen els rengs i amb el seu martelleig quadrupedant la peülla colpeix la planura polsegosa.

(...) armati tendunt; it clamor et agmine facto
quadrupedante putrem sonitu quatit ungula campum.

(Pàg. 110– Llibre VII)

[Venus lliure les armes de Vulcà a Eneas] (...) es precipità a abraçar el seu fill i deposar al davant d’ell, sota un roure, les armes radiants. Ell, venturós pels presents de la deessa i per tal sumptuositat, no pot saciar-se’n els ulls,  recorre les armes l’una rera l’altra, admira i pergira amb les seves mans, entre els seus braços, el casc de terrible plomall i de flames amenaçadores, i l’espasa prenyada de mort, i la cuirassa rígida de bronze, roja com la sang, enorme, semblant al núvol ceruli que s’inflama pels rais del sol i els projecta al lluny, i, llavors, les gamberes brunyides, d’electre i d’or  reforjat, i la llança, i l’escut d’un obratge que hom no pot descriure.

(...) arma sub aduersa posuit radiantia quecu.

ille, deae donis et tanto laetus honore,

expleri nequit atque oculos per singula uoluit

miraturque interque manus et bracchia uersat

terribilem cristis galeam flammasque minatem

fatiferumque ensem, liricam ex aere rigentem,

sanguineam, ingentem, qualis cum caerula nubes

solis inardescit radiïs longeque refulget;

tum leuis ocreas electro auroque recocto

hastamque et clipei non enarrabile textum.

(Pàg. 131– Llibre IX)

[Els cors d’Ida als troians] “No us precipiteu, teucres, a defensar els meus navilis, no armeu els vostres braços; abans Turn podrà encendre els mars que no pas aquests pins sagrats.  Vosaltres, marxeu, desamarreu-vos i marxeu, deesses del mar: la vostra Mare us ho ordena”. I encontinent tots els vaixells trenquen llurs amarres de les ribes i, a tall de dofins, immergeixen els esperons i avancen cap a les aigües profundes (...).

“ne trepidate meas, Teucri, defendere nauis

neue armate manus: maria ante exurere Turno

quam sacras dabitur pinus. uos ite solutae,

ite deae pelagi; genetrix iubet”. et sua quaeque

continuo puppes abrumpunt uincula ripis

delphinumque modo demersis aequora rostris

ima petunt (...).

(Pàg. 134– Llibre IX)

[Sobre Nis i Eurial] Els unia un sol amor i corrien amb el mateix ardor al combat.

his amor unus erat pariterque in bella ruebant.

(Pàg. 145– Llibre IX)

Roda Euríal dins la mort i, a través dels seus membres bonics, regala la sang, i el seu cap defallent se li doblega damunt les espatlles: així una flor resplendent, rompuda per l’arada, llangueix i mor, o bé, damunt les tiges afeblides, les roselles inclinen el cap quan senten de vegades el pes de la pluja.

uoluitur Euryalus leto pulchrosque per artus

it cruor inque umeros ceruix conlapsa recumbit:

purpureus ueluti cum flos succisus aratro

lkanguescit moriens lassoue papauera collo

demisere caput, pluuia cum forte grauantur.

(Pàg. 154 – Llibre IX)  

[Apol·lo a Ascani] “Glòria a tu, infant, per aquesta recent prova de valor! És així que hom puja als estels, fill de déus i futur genitor de déus. A bon tret, totes les guerres que han de venir pel voler del fat es calmaran sota l’estirp d’Assàrac.  Troia no és prou gran per a tu”.

“macte moua uirtute, puer: sic itur ad astra,
dis genite et geniture deos. Iure omnia bella
gente sub Assaraci fato uentura resident,
nec te Troia capit”.

(Pàg. 159 – Llibre IX)

[Turn a Pàndar] “Comença, si tens algun valor, i mesura’t amb mi; contaràs a Príam que aquí has trobat un nou Aquil.les”.

“incipe, si qua animo uirtus, et consere dextram:
hic etiam inuentum Priamo narrabis Achillem.”

⇲ L'Eneida a Lleixes:

Volum I, Volum II, Volum IV.