Eneida: volum II - Virgili

"(...) desfer el camí i remuntar-se fins a la llum de dalt, és aquí l’esforç, aquí el maltret (...)"

Virgili, Eneida. Vol. II
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1975


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins

⇲ Com comença...

Llibre  IV
Però la reina, ja de temps colpida pel greu neguit de l’amor, nodreix la ferida amb la sang de les seves venes i es consumeix en un foc secret. L’incessant valor de l’heroi i la noble esplendor de la seva nissaga li obsedeixen el pensament; li resten clavats al cor els seus trets i les seves paraules, i la cuita amorosa no dóna plaent repòs als seus membres.

Liber IV

At regina graui iamdudum saucia cura

uolnus alit venis et caeco carpitur igni.

multa uiri virtus animo multusque recursat

gentis honos; haerent infixi pectore uoltus

uerbaque, nec placidam membris dat cura quietem.

⇲ Moments...

(Pàg. 29– Llibre IV)

[Dido] Ah, ments ignares dels endevins! Què en treu, una ànima enfollida, dels vots i dels temples? Devora mentrestant la flama les seves tendres medul·les i la nafra silenciosa batega sota el seu cor.

heu, uatum ignarae mentes! quid uota furentem,

quid delubra luuant? est mollis flamma medullas

interea en tacitum uiuit sub pectore uolnus.

(Pàg. 39– Llibre IV)

[Mercuri a Eneas] “¿Ara tu doncs estàs posant els fonaments de l’altiva Cartago i, esclau d’una muller, li basteixes una bella ciutat, oblidant-te ai! del teu reialme i dels teus destins? Ell mateix, el sobirà dels déus, m’envia a tu des de l’alt Olimp lluminós, ell que amb la seva voluntat mou el cel i les terres; ell mateix m’ha ordenat de dur-te el seu missatge a través de les aures ràpides: ¿en què penses? ¿Amb quina esperança perds el temps per les terres líbiques? (...)”

“tu nunc Karthaginis altae

fundamenta locas pulchramque uxorius urgem

exstruis, heu regni rerumque oblite tuarum?

ipse deum tibi me claro demittit Olympo

regnator, caelum ac terras qui numine torquet;

ipse  haec ferre  iubet celeris mandata per auras:

quid struis? Aut qua spe Libycis teris otia terris? (...)”

(Pàg. 40– Llibre IV)

(....) Però, ¿qui pot enganyar una dona enamorada?

(...) quis falleres possit amantem?

(Pàg. 41– Llibre IV)

[Dido a Eneas] “(...) ¿És de mi que fuges?”.

“(...) mene fugis?”.

(Pàg. 44– Llibre IV) 

[Dido a Eneas] “(...) ves, segueix Itàlia al grat dels vents, ateny el teu reialme a través de les ones. Ara, jo espero, si poden res els númens dreturers, que esgotaràs tots els suplicis enmig dels esculls i invocaràs repetidament el nom de Dido. T’empaitaré de lluny amb torxes negres i, quan la freda mort haurà separat de la meva ànima els meus membres, onsevull seré al teu costat com una ombra. Pagaràs, miserable, el teu crim. Ho sabré, i aquesta nova m’arribarà fins a l’abisme dels Manes!”.

“(...) i, sequere Italiam uentis, pete regna per undas.

spero equidem mediis, si quid pia numina pssunt,

supplicia hausurum scopulis et nomine Dido

saep uocaturum. sequar atris ignibus absens

et, cum frigida mors anima seduxerit artus,

omnibus umbra locis adero. dabis, inprobe, poenas.

audiam et haec manis ueniet mihi fama sub imos”.

  

(Pàg. 53– Llibre IV)

[Mercuri – Hermes a Eneas]“(...) Apa, fuig, sense triga. Quelcom de variant i mudable sempre és la dona”.

“(...) heia age, rumpe moras. uarium et mutabile semper femina”.

(Pàg. 57– Llibre IV)

[Dido] “Moriré no venjada”, cridà, “però morim. Així, sí, fins i tot així, m’abelleix d’anar a les Ombres. Que des de l’alta mar peixi, el cruel dardani, el seus ulls amb aquest foc i que s’emporti amb ell el mal averany de la meva mort!”

“moriemur inultae, sed moriamur” ait, “sic, sic iuuat ire sub umbras.hauriat hunc oculis ignem crudelis ab alto Dardanus, et nostrae secum ferat omina mortis.”

(Pàg. 83– Llibre V)

(...) poden, perquè creuen poder.

(...) possunt, quia posse uidentur.

(Pàg. 95– Llibre V)

(...) seguí amb els ulls l’ocell quan batia joiós les ales dins l’aire lliure i el traspassà sota el negre nuvolat. Caigué la coloma inanimada, deixant la seva vida en els estels del firmament i portant, en caure, enfilada la sageta.

(...) iam uacuo laetam caelo speculatus et alis

plaudentem nigra figit sub nube columbam.

decidit examinis utumque reliquit in astris

aetheriis fixamque refet delapsa sagittam.

(Pàg. 110 – Llibre V)

[Neptú a Venus] “(...) sols un home hauràs de plànyer, enfonsat en l’abís del mar: un de sol pagarà amb el seu cap la salvació de molts d’altres”.

“(...) unus erit tantum, amissum quem gurgite quaeres;

unum pro multis dabitur caput”.

(Pàg. 135 – Llibre VI)

[Sibil·la a Eneas] “Troià, fill d’Anquises, nascut de la sang dels déus, és fàcil el descens a l’Avern: de nit i de dia és oberta la porta del negre Dis; però desfer el camí i remuntar-se fins a la llum de dalt, és aquí l’esforç, aquí el maltret (...)”

“sate sanguine diuom, Tros Anchisiade, facilis descensus Auerno: 

noctes atque dies patet atri ianua Ditis;

sed reuocare gradum superasque euadere ad auras, hoc opus, hic labor est (...)”

(Pàg. 143 – Llibre VI)

Déus que posseïu l’imperi de les ànimes, Ombres silents, Caos i Flegetont, llocs que emmudiu dins la immensitat de la nit, que les vostres lleis em permetin de repetir allò que he sentit, que la vostra voluntat em deixi revelar les coses submergides a les fondàries calitjoses de la terra.

Di, quibus imperium est animarum, imbraeque silentes et Chaos et Phlegethon, loca nocte tacentia late, sit mihi fas audita loqui, sit numine uestro

pandere res alta terra et caligine mersas. 

(Pàg. 144 – Llibre VI)

Enmig del vestíbul un om frondós, enorme, desplega les seves branques i els seus braços seculars, on nien, hom diu, els Somnis vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles. Allí, encara, s’apleguen els fantasmes monstruosos de diverses feres: els Centaures, establats davant les portes, i les Escil·les biformes i Briareu dels cent braços i la bèstia de Lerna, de l’horrible xiulet, i la Quimera, armada de flames, i les Gòrgones i les Harpies i l’Ombra de triple cos. Llavors, agitat per un terror improvís, Eneas agafa la seva espasa i en gira la punta nua contra la turba amenaçant, i, si la seva companya, que ho sap, no l’hagués advertit que sols veia voleiar tènues ànimes sense cos, sota la buida aparença de fantasmes, les hauria atacat i vanament amb el seu ferro hauria traspassat ombres.

In medio ramos annosaque bracchia pandit

ulmus opaca, ingens, quam sedem Somnia uolgo

uana tenere ferunt follisque sub omnibus haerent.

multaque praeterea uarlarum monstra ferarum,

Centauri in foribus stabulant Scyllaeque biformes

et centumgeminus Briareus ac belua Lernae

horrendum stridens, flammisque armata Chimaera,

Gorgones Harpyiaeque et forma tricorporis umbrae.

corripit hic subita trepidus formidine ferrum

Aeneas strictamque aciem uenientibus offert,

et ni docta comes tenuis sine corpore uitas

admoneat uolitare caua sub imagine formae,

inruat et frustra ferro diuerberet umbras.

(Pàg. 149 – Llibre VI)

[Sibil·la a Palinur] “(...) D’on et ve, Palinur, un deler tant foll? Tu, que no has rebut sepultura, ¿veuràs les aigües de l’Estix i el riu sever de les Eumènides i, sense l’ordre dels déus, guanyaràs l’altra riba? Cessa d’esperar que els teus precs puguin flectir els destins dels déus. “

“(...) unde haec, o Palinure, tibi tam dira cupido?

tu Stygias inhumatus aquas amnemque seurerum

Eumenidum  adspicies, ripamue iniussus adibis?

desine fata deum flecti sperare precando.

(Pàg. 161 – Llibre VI)

[Sibil·la a Eneas] “(...) No, encara que jo tingués cent llengües i cent boques i una veu de ferro, no podria expressar-te totes les formes dels crims ni enumerar-te tots els noms dels suplicis”. 

“(...) non, mihi si linguae centum sint oraque centum, ferrea uox, omnis acelerum comprendere formas, omnia poenarum percurrere nomina possim.”

(Pàg. 165 – Llibre VI)

[Anquises a Eneas] “Són les ànimes que assoliran dels destins una segona encarnació i que, al llarg del riu Lete, beuen l’aigua que allibera del passat i dóna l’etern oblit (...)”  

“animae , quibus altera fato 

corpora debentur, Lethaei ad fluminis undam

securos latices et longa obliuia potant (...)”

(Pàg. 174 – Llibre VI)

[Anquises a les ànimes] “Tu, romà, recorda’t de governar els pobles amb el teu imperi, d’imposar les lleis per a la pau, de perdonar els vençuts, de debel·lar els superbiosos. Vet aquí les teves úniques arts”.

tu regere imperio populos, Romane, memento

(hae tibi erunt artes), pacique inponere morem,

parcere subiectis et debellare superbos”.

(Pàg. 176 – Llibre VI)

Dues són les portes del Somni: l’una d’elles, diuen, és de corn, per on les ombres reals tenen una eixida fàcil; l’altre, brillant, és feta de vori lluminós, però per ella els Manes no envien al món de dalt sinó les visions il·lusòries.

Sunt geminae Somni portae, quarum altera fertur

cornea, qua uveris facilis datur exitus umbris;

altera candenti perfecta nitens elephanto,

sed falsa ad caelum mittunt insomnia manes.

⇲ Enllaços:
El lament de Dido, Dones, dones..., l'Inframont, punt de trobada.

⇲ L'Eneida a Lleixes:
Volum I, Volum III, Volum IV.