Eneida: volum I - Virgili

"(...) Parany o valor, ¿què ens importen contra l’enemic?"

Virgili, Eneida. Vol. I
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins





⇲ Com comença...

 Llibre I
Canto les armes i l’heroi que, el primer, des de les costes de Troia, foragitat pel destí, arribà a Itàlia i als ribatges de Lavínium, després d’ésser llargament batzegat per les terres i pel mar a causa de la violència dels déus de Dalt i de la ira memoriosa de Juno, després d’haver sofert també molts destrets en la guerra, fins a tant que hagué fundat la seva ciutat i hagué transportat els seus déus al Laci, d’on sorgiren la nissaga llatina, els nostres pares albans i, a l’altura, les muralles de Roma.

Liber I
Arma uirumque cano, Troiae qui primus ab orisItaliam fato profugus Launiaque uenit
litora, multum ille et terris iactatus et alto
ui superum saeuae memorem Iunonis on iram,
multa quoque et bello passus, dum conderet urbem
Inferretque deos Latio, genus unde Latinum
Albanique patres atque altae moenia Romae.





⇲ Moments...
(Pàg. 125 -  Llibre I)

[Eneas a la seva tripulació] “(...) cobreu el vostre coratge, allunyeu la tristesa i la por. Potser un dia us agradarà de recordar fins i tot aquests destrets. Per atzars diversos i per tantes riscoses alternatives marxem cap al Laci, on els fats ens mostren uns estatges tranquils: és allí que ens serà permès de ressuscitar el reialme de Troia. Resistiu i conserveu-vos per a aquest feliç esdevenidor.”

(...) reuocate animos maestumque timorem
mittite; foran et haec olim meminisse iuuabit.
per uarios casus, per tot discrimina rerum
tendimus in Latium, sedes ubi fata quietas
oestendunt; illic fas regna resurgere Troiae,
durate et uosmet rebus seruate secundis.





(Pàg. 134 -  Llibre I)

[Eneas a Venus] Eneas, tot d’una que reconegué la seva mare, seguí amb aquests mots la seva fugida: “¿Per què tan sovint, cruel també tu, enredes el teu fill amb falses aparences? ¿Per què no se’m permet d’estrènyer la teva mà, de parlar-te i de sentir-te paraules no fingides?”

Ille ubi matrem
agnouit, tali fugientem est uoce secutus:
‘quid natum totiens, crudelis tu quoque, falsis
ludis imaginibus? Cur dextrae iungere dextram
non datur ac ueras audire et reddere uoces?



(Pàg. 139 -  Llibre I)

(....) així era Dido, així ufanosa sorgia entre els seus, apressant la tasca i l’esdevenidor del seu reialme.

Talis erat Dido, talem se laeta ferebat
per medios instans operi renisque futuris.


(Pàg. 144 -  Llibre I)

[Eneas a Dido] “(...) Mentre els rius correran cap al mar, mentre les ombres s’esmunyiran pels plecs de les muntanyes, mentre l’aire del cel peixerà els estels, sempre duran la teva glòria, el teu nom i les teves lloances damunt qualssevol terres on em cridi el destí”.

In freta dum fluuii current, dum montibus umbrae
lustrabunt conuexa, polus dum sidera pascet,
semper honos nomenque tuo laudesque manebunt,
quae me cumque uocant terrae’.



(Pàg. 150 -  Llibre I)

(...) la desventurada Dido estirava la nit sostenint variades converses amb Eneas i bevia a llargs glops l’amor.

nec non et uario noctem sermone trahebat
infelix Dido longumque bibebat amorem.


(Pàg. 165 -  Llibre II)

[Priam a Sinó (sobre el cavall de Troia)] (...) respon verament a la meva pregunta: ¿amb quin fi bastiren la mola d’aquest cavall monstruós? ¿Qui en fou l’inventor? ¿Què n`esperen? ¿És un vot o és una màquina de guerra?

Mihique haec edissere vera roganti:
quo molem hanc inmanis equip statuere? quis auctor?
quidue petunt? quae religio aut quae machina belli?



(Pàg. 170 - Llibre II)

Roda mentrestant el cel i la nit irromp des de l’Oceà, abrigant amb la seva gran ombra la terra i el firmament i els ardits dels mirmídons; espargits pel clos de llurs muralles, els teucres han emmudit, i el sopor rendeix llurs membres abatuts.

Vertitur interea caelum et ruit Oceano nox
inuoluens umbra magna terramque polumque
Myrmidonumque dolos; fusi per moenia Teucri
conticuere, sopor fessos complectitur artus.



(Pàg. 174 - Llibre II)

[Pantus a Eneas] “Ha arribat el darrer dia i l’hora ineluctable de Dardània. És la fi dels troians, és la fi d’Ilion, la fi de la immensa glòria dels teucres; despietat, tot ho ha cedit Júpiter a Argos; els dànaus són amos de la ciutat en flames. Dempeus, el monstruós cavall, al mig de les nostres muralles, vomita homes armats, i Sinó victoriós espargeix mesclats l’incendi i els sarcasmes (...).

“uenit summa dies et ineluctabile tempus
Dardaniae. Fuimus Troes, fuit Ilium et ingens
gloria Teucrorum; ferus omnia Iuppiter Argos
transtulit; incensa Danai dominantur in urbe.
arduos armatos mediis in moenibus adstans
fundit equos uictorque Sinon incedia miscet
insultans.



(Pàg. 176 - Llibre II)

Pertot el plany cruel, pertot l’esglai i la imatge multiplicada de la mort.

crudelis ubique
Luctus, ubique pauor et plurima mortis imago.


(Pàg. 177 - Llibre II)

[Eneas als companys] “Oh companys, per allí on la fortuna per primera vegada ens mostra el camí de la salvació i se’ns presenta propícia, seguim-la. Baratem els escuts i revestim-nos dels distintius dels dànaus. Parany o valor, ¿què ens importen contra l’enemic?(...)”

“o socii, qua prima” inquit “fortuna salutis
monstrat iter quaque ostendit se dextra, sequamur;
mutemus clipeos Danaumque insignia nobis
aptemus. dolus an uirtus, quis in hoste requirat?




(Pàg. 184 - Llibre II)

Vet aquí el final de Príam, vet aquí el traspàs que, per la fatal necessitat dels destins, l’arrabassà amb la mirada plena de l’incendi de Troia i de la ruïna de Pèrgam, ell que suara, envanit dels seus pobles i de les seves terres sens nombre, dominà damunt Àsia. Jau el seu tronc ingent a la riba, arrencat de les espatlles el cap, cadàver sense nom.

haec  finis Priami fatorum, hic exitus illum
sorte  tulit Troiam incensam et prolapsa uidentem
pergama, tot quondam populis terrisque superbum
regnatorem Asiae. iacet ingens litore truncus
auolsumque umeris caput et sine nomine corpus.




(Pàg. 186 - Llibre II)

[Venus a Eneas] “(...) No , no és pas, com creus, l’odiosa bellesa de la Tindàrida, d’una lacedemònia, ni la culpa de Paris, ans la inclemència dels déus, sí dels déus, que bolca aquesta opulència i estassa Troia des del cim de la seva grandesa (...)”.

non tobi Tyndaridis facies inuisa Lacaenae
culpatusue Paris, diuom inclementia, diuom,
has euertit opes sternitque a culmine Troiam.




(Pàg. 221 - Llibre III)

[Helen a Eneas] “(...) és evident com el rei dels déus disposa els destins i en desenrotlla els atzars, tal és l’ordre en què els fets es regulen (...)”

(nam te maioribus ire per altum
auspiciis manifesta fides, sic fata deum rex
sortitur uoluitque uices, is uertitur ordo)



(Pàg. 232 - Llibre III)

[Nàufrag als Penats d’Ilion] “(...) Si haig de morir, vull morir si més no a mans d’homes!”

“si pereo, hominum manibus periisse iuuabit”



⇲ Altres n'han dit...
El príncipe de ver-leer, Crítica de libros, Los mil libros, La mujer jubilada, Compulsive reader, Pep Grill.

⇲ Enllaços:
Publius Vergilius Maro,  fons i forma, estructura i genealogia, la mà d'August, ...i el lloc de Virgili, Fato Profugus, sobre la propaganda, Eneas: l'heroi, Elissa de Tir a.k.a. "Dido",  Cartago..., el viatge, l'obra reflectida en les belles arts, versions en català, ... i el cavall de Troia què? eh?.

⇲ L'Eneida a Lleixes:
Volum II, Volum III, Volum IV.

⇲ Llegeix-lo:
Llatí (html, comentada)
Espanyol (en vers d'Antoni Guiteras i il.lustracions d'Apel.les Mestres, Ed. 1885)