Lady Macbeth del districte de Mtsensk - Nikolai Leskov

"(...) el tedi d’una llar de comerciants per fugir del qual, segons diuen, fins t’arribaries a penjar." 

Leskov, Nikolai. Lady MacBeth del districte de Mtsensk
Barcelona: L’Avenç,  2014

Леди Макбет Мценского уезда. Traducció de Jaume Creus
Col.lecció Literatures




::: Que en diu la contraportada...
Una història sobre l’adulteri i l’assassinat, que el geni musical de Dmitri Xostakóvitx va convertir més tard en una de les seves més celebrades òperes.

::: Com comença...
De vegades apareixen a les nostres contrades una mena de personatges que, per molts anys que hagin passat d’ençà que els vam conèixer, no podem recordar-los sense sentir un tremolor al cor.

::: Moments...
(Pàg. 11)
Katerina Lvovna va passant per les cambres desertes, li agafa badallera de mer avorriment i puja l’escaleta que mena a l’alcova conjugal, arranjada a les no gaire espaioses golfes. Aquí també s’asseu i contempla com al graner pesen el cànem o com s’emmagatzema la farina fina, i altre cop a badallar, però contenta d epoder fer una becaina de dues hores, tot i saber que, en despertar-se, altre cop es trobarà amb el mateix tedi rus de sempre, el tedi d’una llar de comerciants per fugir del qual, segons diuen, fins t’arribaries a penjar.

(Pàg. 12)
Durant cinc anys ben bons de la seva vida havia dut aquella avorrida existència a casa del seu ric sogre, al costat del poc afectuós marit; però ningú, com sol passar, no va prestar la més petita atenció a aquest tedi.

(Pàg. 21)
- (...) Com no s’ha d’avorrir, senyoreta, amb aquest coi de vida que porta! Si nio tan sols en el cas que tingués algun amic especial, com fan moltes altres, no li seria possible veure’s amb ell!
- Però què dius? No es tracta d’això! Mira, només que tingués un fill ja em penso que seria d’allò més feliç.
- Si em permet replicar, senyora, li diré que els nens arriben, sí, però d’una manera molt concreta, no pas volant (...).

(Pàg. 32)
- (...) I et consumeixes per mi, Serioja?
- Ves si no m’havia de consumir!
- I com et consumies? Explica-m’ho.
- Com vols que t’ho expliqui? Per ventura això de consumir-se és cosa que es pugui contar? Estava trist.
- I com és que jo no notava que et mories d’amor per mi, Serioja? Diuen que això sempre es nota.

(Pàg. 34)
- (...) I per què em beses així?
En Serguei es mantingués callat.
- Així només ho fan els marits amb les esposes –continuà Katerina Lvovna, jugant amb els rinxols del jove-, els amants quan besen no deixen espai ni a una volva de pols. Tu m’has de besar així fins que caigui la darrera flor d’aquest pomer que ens resguarda (...).

(Pàg. 36)
- (...) Jo no sóc pas com els altres, per als quals tant se val tot, si és per obtenir únicament plaer d’una dona. Jo sento com és l’amor, i com , igual que un serpent negre, em devora el cor...(...).

(Pàg. 41)
(...) Katerina Lvovna sentia com el seu marit s’aproximava a la porta i, retenint l’alè, es quedava escoltant. Fins i tot podia sentir de quina forma tan accelerada li bategava el cor gelós; però no li tenia cap llàstima, només una maligna rialleta se li insinuava per sota el nas.

(Pàg. 52)
Katerina Lvovna, amb molt de compte, va fermar els porticons mòbils amb el cordill i contemplà atentament en Serguei, com volent-li veure el fons de l’ànima.
- Ara tu també ets un comerciant- digué, col·locant les seves blanques mans a les espatlles d’en Serguei.
Ell no li retornà cap contesta.
Li tremolaven els llavis i tot ell era presa de la febre. Katerina Lvovna només tenia els llavis freds.

(Pàg. 73)
(...) lliurà el  nen amb total indiferència. El seu amor pel pare, com passa amb l’amor de moltes dones massa apassionades, no s’estenia gens ni mica al fill.

(Pàg. 73)
(...) per a ella no existien ni llum, ni tenebres, ni el mal, ni el bé, ni la tristor, ni l’alegria; no comprenia res, no estimava ningú, ni tan sols a ella mateixa.

(Pàg. 76)
(...) només sabia del cert una sola cosa, que era tota una femella. Aquesta mena de dones són altament apreciades en les càfiles de bandolers, a les cordades de presoners i a les comunes socialdemòcrates de Peterburg.

(Pàg. 91)
Katerina Lvovna no es defensava: no feia altra cosa que mirar fixament l’onatge i bellugar els llavis. Entremig de les paraules abjectes d’en Serguei, podia sentir el soroll i el gemec de les onades que xocaven, desfent-se i embravint-se.

::: Altres n'han dit...
Llegir en català, Libros en estéreo, Literatura + 1, Las inquilinas de Netherfield, El copo y la rueca, La lettrice immaginaria, Pep Grill.

::: Enllaços:
Nikolai Leskov, orígens, heroïna o criminal?: dona, adaptacions i reescriptures.

::: Llegeix-la:
Rus (html / html)
Anglès (html)
Espanyol (html)