dissabte, 10 de març de 2018

Bola de Greix i altres relats - Guy de Maupassant





"(...) l’odi a l’Estranger inspira sempre alguns Intrèpids disposats a morir per una Idea."




De Maupassant, Guy. Bola de Greix i altres relats. 
Barcelona: Edicions de 1984, 1997


Boule de suif, Mademoiselle Fifi, Deux amis. Traducció de Maria Rosa Vallribera.
Col.lecció Butxaca, 16
 



 Què en diu la contraportada...
Haubert i Zola, i d’altres com Conrad o James, varen admirar-ne l’obra; entre 1880 i 1890 publicà més de tres cents contes en diaris com Gil Blas i Le Gaulois, va poder vanagloriar-se de guanyar més de quaranta mil francs anyals amb les seves obres, reeditades en nombroses ocasions; en el seu moment va ser un dels escriptors més llegits i venerats pel públic; i fins i tot, Nietzsche enaltí la seva penetració psicològica, molt lluny de la mera observació recol·lectora de la realitat. Realista tardà o naturalista pur per a uns, escriptor fantàstic obert al món de l’inconscient per a d’altres; precursor del conductisme i també de la psicoanàlisi, o costumista curt de vista, segons diferents crítics; políticament progressista o bé conservador segons quines paraules s’escullin; antimilitarista i pacifista per a uns, analista neutral de la dinàmica social per a d’altres. Guy de Maupassant provoca judicis oposats.

 Com comença...
Les restes d’un exèrcit derrotat passaren per la ciutat durant uns quants dies seguits. Tots plegats ja no formaven part de cap tropa, sinó que més aviat semblaven hordes a la desbandada. Els homes portaven la barba llarga i bruta, els uniformes esparracats i caminaven amb pas cansat, sense bandera, sense disciplina.
Bola de greix

 Moments...
(Pàg. 20)
Els seus caps, antics comerciants de teles o de grans, exbotiguers de greixos o sabons, guerrers de circumstància, designats oficials pels seus diners o per la llargària dels seus bigotis, carregats d’armes, d’abrics i de galons, parlaven amb una veu sonora, discutien plans de campanya i pretenien aguantar, tots sols, la França agonitzant damunt les seves espatlles fanfarrones (...).
Bola de greix

(Pàg. 23)
(...) hi havia en l’ambient alguna cosa subtil i desconeguda, una estranya atmosfera intolerable, una mena d’olor escampada, l’olor de la invasió. Omplia els habitatges i les places públiques, canviava el gust dels aliments i feia que la gent experimentés la mateixa sensació que sent quan fa un viatge llunyà i es troba entre tribus bàrbares i perilloses.
Bola de greix

(Pàg. 24) 
(...) l’odi a l’Estranger inspira sempre alguns Intrèpids disposats a morir per una Idea.
Bola de greix

(Pàg. 44) 
- (...) Jo sóc tan sols una vella inculta, és cert, però quan els veig que s’esllomen anant amunt i avall tot el dia, em pregunto: com pot ser que hi hagi tanta gent que treballa per a ser útil, mentre n’hi ha una altra que s’esforça per a ser perjudicial? Oi es que és una cosa abominable això de matar la gent, siguin prussians, anglesos, polonesos o francesos? Si hom es venja d’algú que li ha causat un dany, està malament perquè el condemnen, però si exterminen els nostres xicots com si fossin peces de caça, amb una escopeta, està ben fet perquè condecoren els qui més destrueixen. No, no i no! Això no ho entendré mai!
- La guerra és una barbaritat quan ataca la gent del poble; és un deure sagrat quan es defensa la pàtria –li digué Cornudet cridant.
- Sí, si parlem de defensa és una altra cosa –prosseguí la dona acotant el cap-; però, no creieu que potser seria millor matar tots els reis culpables d’aquestes guerres?
Bola de greix.

(Pàg. 77)
París estava bloquejat, famolenc i moribund. Gairebé no quedava cap pardal a les teulades i les clavegueres començaven a despoblar-se. La gent menjava qualsevol cosa.
Dos amics.

(Pàg. 82)
- (...) Cal ser ben estúpid per matar-se així –remugà.
- És pitjor que les bèsties –afegí el senyor Sauvage.
- I pensar que això serà sempre així mentre hi hagi governs –declarà Morissot que acabava d’agafar un albor.
- La República no hauria pas declarat la guerra –el tallà el senyor Sauvage.
- Amb els reis hi ha la guerra a fora, amb la República és a dins –l’interrompé Morissot.
Dos amics.

(Pàg. 89)
Una tassa de cafè fumejava damunt d’un vetllador de marqueteria, tacat pels licors, cremat pels cigars, tallat pel ganivet de l’oficial conqueridor, el qual, a vegades, quan feia punta al llapis, s’aturava i traçava sobre aquell moble bonic xifres o dibuixos, segons la fantasia del seu somni indolent.
La senyoreta Fifi

(Pàg. 98)
No s’havien fet pregar gens, ben segures que les pagarien bé, perquè ja feia tres mesos que coneixien els prussians, els tastaven i prenien partit pels homes, com per totes les altres coses. “Són coses de l’ofici”, es deien pel camí, segurament per respondre a algun pessigolleig secret d’una resta de consciència.
La senyoreta Fifi. 

(Pàg. 103)
- (...) Això, això no és cert –balbucejà amb la veu escanyada per la còlera-, per exemple, no tindreu pas les dones de França.
- Aquesta si que és pona, pen pona! –digué el marqués intentant imitar l’accent parisenc i seient per riure més de gust-. Llavorrrs què hi fens a fer, aquí nena?
Primer callà, una mica sorpresa perquè trasbalsada com estava no acabava d’entendre l’oficial, però quan copsà què havia dit li llança indignada i vehement:
- Jo, jo no sóc pas una dona, jo, jo sóc una puta; l’única cosa adequada per als prussians (...).
La senyoreta Fifi.

(Pàg. 104)
La pluja torrencial continuava. Un clapoteig continu omplia les tenebres, un murmuri flotant d’aigua que cau i d’aigua que raja, d’aigua que degota i d’aigua que salta.
La senyoreta Fifi.

 Altres n'han dit...
Quadern vermell, La serp blancaComentarios literarios, Vuelcos literarios, Pep Grill.

 Enllaços:
Guy de Maupassant, fina crítica a l'establishment, la denúncia veritable, relat de l'escola naturalista,
el context dels contesel factor Hollywood, la inspiració d'Adrienne LegayMaupassant en còmic.

⇲ Llegeix-lo:
Francès ( Bola de greix: multiformat / La senyoreta Fifí: multiformat / Dos amics: html)
Espanyol (Bola de greix: html /La senyoreta Fifi: html / Dos amics: html)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix Lleixes a les Xarxes