Lleixes

   "(...) ¿Qué me van a contar ellos que yo ya no sepa? ¿Qué van a poderme decir de ella que me lleve a amarla ni una pizca menos de lo que lo hago?" Keret, Etgar. La chica sobre la nevera y otros relatos. Madrid: Siruela, 2006 Gaaguai le-Kissinger . Traducció d’Ana María Bejarano. Col·lecció Nuevos Tiempos, 89 ::: Què en diu la contraportada… Etgar Keret nos ofrece unos cuentos muy cortos que se suceden al ritmo trepidante de la vida israelí, revelando una realidad insoportable y conmovedora a la vez: la de una sociedad que intenta distanciarse del absurdo de los conflictos bélicos de la región. Los cuentos de Keret nos provocan violentas risotadas por sus profundas inmersiones en el humor más negro y su enorme ironía. Moviéndose entre la vida corriente y la fantasía, expresan su disconformidad e incomodidad ante la realidad, hablan de la violencia, de la debilidad humana, de perdedores sin ambiciones, de soñadores que todavía creen poder cambiar el mundo y, también, d...

"(...) detesta les regles generals del joc. Per això trenca copes i, molt de tant en tant, plora una estona al bany." An-Nabrís, Bàssem. La camisa blanca i altres contes. Barcelona: 2018, Editorial Karwán Traducció de Valèria Macías. Il·lustracions de Teo Peiró. Col·lecció Tetí ::: Què en diu la contraportada… En els textos d’aquest recull, a cavall del relat curt i el microrelat, Bàssem An-Nabrís passa pel sedàs narratiu retalls de vida que aplega durant les seves passejades pels carrers de Barcelona. Veus trencades, mirades torbades i gestos invisibles que l’atreuen per la soledat, l’aïllament i la malenconia que amaguen. Escrites entre el 2013 i el 2016, són històries entranyables amb pinzellades d’ironia, de crítica i de reflexió existencial en les quals l’autor no abandona, sobretot en les més breus, la seva mirada de poeta que busca la paradoxa en l’essència de les coses. An-Nabrís es deixa captivar espontàniament per les vivències de persones vulnerables i pels ent...

  "(...) El nostre món somia ser inodor, és a dir, inhumà."  Claudel, Philippe. Perfums. Barcelona: RBS La Magrana, 2013 Parfums. Traducció de Jordi Martín. Col·lecció Les ales esteses, 328 ::: Què en diu la contraportada… És possible fer balanç de tota una vida a partir de les olors que s’hi ha vinculat. Hi ha aromes del passat, de la infantesa, i les de l’adolescència i els seus primers amors, les de la maduresa amb les seves servituds i felicitats sensorials, i també l’olor de la mort tal com se’ns va fer present per primera vegada en aquells que vam estimar. Són els perfums perduts o presents en la vida que massa sovint ens passa inadvertida, i que la mà de Philippe Claudel ens torna a fer presents en totes les seves textures i matisos. L’ after-shave del pare, la crema solar de la mare, els Gauloises i els Gitanes, la canyella dels pastissos i el vi calent, el carbó per treure’s el fred, la tinta de l’escola, el fenc als camps, el jersei de l’oncle.... Sentor...

  "(...) [Els dies] dels humans estan comptats, tot allò que facin és [vent] (...)."     Poema de Gilgamesh Barcelona: Adesiara Editorial, 2022 Sa nagba Imuru , traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet. Col.lecció d’ací i d’allà, 88 ::: Què en diu l’editorial... El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat... En aquest volum p...

     "(...) Algo que no logras decirte ni siquiera a ti mismo trata dolorosamente de hacerse oir...". Calvino, Italo. Bajo el sol jaguar. Barcelona: Tusquets, 1989. Col·lecció Andanzas, 104 ::: Què en diu l’editorial... Tres cuentos, tres sentidos: el olfato, el paladar, el oído. La sensualidad que se desprende de la gozosa lectura de estas tres breves obras maestras, inéditas en España, y que nos embarga en la fantasía de un perfume muy especial, en el ritual casi mitológico de un peculiar sabor y en la inquietante multiplicidad de un sonido, nos ayuda a olvidar que el proyecto de Italo Calvino era el de completar este libro con los sentidos del tacto y la vista. Difícil será borrar de la memoria esa sensación de presencia casi corpórea de los aromas que busca incesantemente ese elegante hombre maduro para su amante, de los exóticos platos que despiertan el deseo en ese escritor que visita templos mexicanos y de las obsesivas resonancias que amenazan a un r...

  "(...) temía que la amaba precisamente porque era imposible verla."     Tornatore, Giuseppe. La mejor oferta. Barcelona: Anagrama, 2014 La migliore offerta. Traducció de Juan Manuel Salmerón. Col.lecció Panorama de Narrativa, 523 ::: Què en diu l’editorial... Él es un sesentón, experto en arte y subastador famoso, incapaz de más amor que el que les tiene a los retratos femeninos de su secreta e inestimable colección de arte. Ella es una joven que lleva años sin salir de casa, cuya cara nadie ha visto y que vive entre sombras atendida por un anciano portero. Se conocen porque ella quiere vender los objetos artísticos de un antiguo palacio que ha heredado. Y empiezan a jugar a un juego equívoco y excitante que podría conducir a la pasión o a la liberación. En la introducción a su relato, en el que se basa la película La mejor oferta , el director de cine Giuseppe Tornatore dice que entre sus apuntes figuraban hacía tiempo el personaje de «una muchacha muy introve...

"(...) cadascun de nosaltres té el seu propi malson." Maxwell, William. Van venir com orenetes. Barcelona: Libros del Asteroide, 2007 They Came Like Swallows . Traducció de Jordi Nopca. ::: Que en diu l’editorial... Per al nen de vuit anys Bunny Morison, la seva mare és una presència angelical sense la qual tot li sembla mancat de vida; per al seu germà gran, Robert, la mare és algú a qui cal protegir, sobretot ara que la grip ha començat a arrasar la petita ciutat de l'oest mitjà dels Estats Units on viuen; per al pare, James Morison, la seva dona Elizabeth és el centre d'una vida que s'enfonsaria en cas que ella no hi fos. A través dels ulls d'aquests tres personatges, Maxwell retrata una família i la dona que n'és el pilar fonamental. Van venir com orenetes recrea amb mestratge l'ambient de la classe mitjana nord-americana de principis dels anys vint i mostra les necessitats latents d'amor i comprensió que ens acompanyen al llarg de to...