Lleixes

Savage, Sam. El crit del peresós Barcelona: Columna, 2009 The cry of the sloth. A complete account Traducció de Josefina Caball Col·lecció Clàssica >> Què en diu la contraportada... Andrew Wittaker, que sobreviu a base de llaunes, pastisseria industrial i vodka, és l'editor d'una revista literària modesta però molt cuidada, Soap: A Journal of the Arts. A través d'aquesta revista, espera atiar el foc de l'excel·lència literària publicant relats de viatges com Els vàters d'Annapurna o la poesia invertida de Wildercamp..., però la vida no és fàcil quan t'empaiten els deutes, una exmuller exigent, uns autors desesperats, uns llogaters sonats i la pròpia manca de perspectives. Lligat de mans i peus per la seva falta de recursos econòmics, decideix establir un festival literari per donar una empenta a la debilitada revista. Esdevindrà aquest fet el seu moment de glòria o serà més aviat el seu Waterloo personal? El crit del peresós és un retrat conmovedor i una b...

Horaci. Sàtires Martorell: Adesiara Editorial, 2009 Sermones Traducció de Jaume Juan Castelló Colecció Aetas, 4 >> Que en diu la contraportada... Convençut que el poeta ha d'instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l'amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques -i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades-, la niciesa dels nous rics i fins les manies d'un precursor de la nouvelle cuisine : tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial. >> Com comença... ¿Com és, Mecenas, que tothom es mostra insatisfet amb el que li ha tocat viure, tant si ho ha triat reflexivament com si s’ho ha trobat al davant per atzar, i lloa els qui segueixen camins oposats?. (Sàtires, I, I) Qui fit, Maecenas, ut nemo, quam sibi sortem seu ratio ded...

Rahimi, Atiq. La pedra de paciència Barcelona: Empúries, 2009 Syngué Sabour Traducció de Imma Estany Colecció Narrativa, 346 >> Que en diu la contraportada... Guanyadora del prestigiós premi Goncourt, La pedra de paciència explora la tensió i l’angoixa que minen les hores nocturnes d’una dona al costat del seu marit, ferit fatalment a la guerra. L’home jeu, moribund, al llit de casa seva. A fora, les bombes cauen pertot arreu i la guerra, esgarrifosa, pren una rere l’altra les vides dels veïns, els amics de la família, els nens del barri. A poc a poc, en la solitud de la vetlla, la dona li parla i anem descobrint els horrors que bateguen rere una vida aparentment normal. Maltractada, ignorada, deixada de banda durant tots els anys de matrimoni, la dona vomita lentament la ràbia, el ressentiment i tots els secrets que ha mantingut callats tot aquest temps, en un apassionant crescendo literari que atrapa completament al lector. Escrita amb mà mestra, l’esplèndida i commovedora La ...

Greene,Graham. El tercer hombre Madrid: Alianza Editorial, 1986 The third man Traducció de Bárbara McShane i Javier Alfaya Col·lecció El libro de bolsillo >> Què en diu la contraportada... Concebido como base para un guión cinematográfico que Alexander Korda pidiera a Graham Greene en 1948, el relato titulado El tercer hombre (1950) es indisociable de la película que, dirigida por Carol Reed, interpretada por Joseph Cotten, Orson Welles y Trevor Howard y con música de Anton Karas, constituye un testimonio imperecedero de la Europa inmediatamente posterior a la Segunda Guerra Mundial. Ambientada en una Viena dividida en cuatro zonas bajo el control militar de Estados Unidos, Gran Bretaña, la Unión Soviética y Francia, la narración describe la desencantada realidad de las postguerra, dominada por el miedo, la corrupción y la precariedad. En este marco de crisis de valores, incertidumbre ante la vida y miseria económica, los conflictos morales adquieren especial intensidad y dramat...

Hornby, Nick. En picado Barcelona: Anagrama, 2006 A long way down Traducció de Jesús Zulaika Col·lecció Compactos, 507 . . . . . . . . . >> Què en diu la contraportada... Como sabemos, la Nochevieja tiene dos variantes: alegría dionisíaca ante un nuevo comienzo o caída en picado en el negro inventario de los proyectos abandonados, de lo que ya nunca llegaremos a ser, ni a hacer. ¿Que la Nochevieja y la vida merecen ser pensadas con mayor sutileza y menor maniqueísmo? Cierto, pero eso es algo que las cuatro personas que coinciden en la terraza del altísimo edificio del norte de Londres, conocido como “la torre de los suicidas”, deberán aprender de sí mismos. Siempre y cuando resistan el impulso de lanzarse al vacío (...). >> Com comença... ¿Puedo explicar por qué quería saltar desde lo alto de un edificio? Pues claro que puedo explicar por qué quería saltar desde lo alto de un edificio. No soy ningún maldito idiota. Puedo explicarlo porque no era inexplicable: era una decisi...

. Grimbert, Philippe. Un secreto Barcelona: Tusquets, 2005 Un secret Traducció de Javier Albiñana Col·lecció Andanzas, 584 >> Què en diu la contraportada... Siempre, desde muy pequeño, el protagonista de Un secreto creyó que tenía un hermano. Su infancia en París transcurre tranquila, tal vez demasiado silenciosa, junto a sus padres, Máxime y Tania –judíos que escaparon del destino que les estaba reservado-, muy enamorados y amantes de los deportes, tan atléticos que el niño se imagina que se conocieron en un estadio o al borde de una piscina. Y él, escuálido y enfermizo, se inventa un hermano fuerte y guapo con el que jugar y, sobre todo, pelearse. Su vida anodina en la Francia de posguerra no le permite sospechar ninguna mentira, ningún secreto. Y nunca habría sabido que, efectivamente, existió un hermano de no ser porque cierto día, a los quince años, tras un altercado en el colegio con motivo de un reportaje sobre el Holocausto, Louise, una anciana vecina, le cuenta la verda...

. Borges, Jorge Luis. Historia universal de la infamia. Madrid: Alianza Editorial, 1997 Col·lecció Biblioteca Borges, 4 >> Què en diu la contraportada... Los siete relatos que forman Historia universal de la infamia extraen biografías y anécdotas de diversas realidades culturales y geográficas para transmutarlas, por obra de una voluntad alegórica y una expresión barroca, en sustancia propiamente literaria. El volumen incluye «Hombre de la Esquina Rosada», una de las piezas más celebradas de Borges, y «Etcétera», seis notas o glosas en las que brilla la asombrosa cultura que marca las fronteras de su espacio literario. >>Com comença... La causa remota En 1517 el P. Bartolomé de las Casas tuvo mucha lástima de los indios que se extenuaban en los laboriosos infiernos de las minas de oro antillanas, y propuso al emperador Carlos V la importación de negros que se extenuaran en los laboriosos infiernos de las minas de oro antillanas. A esa curiosa variación de un filántropo debe...