Contra un ignorant que comprava molts llibres - Llucià de Samòsata
"(...) ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?"
De Samòsata,
Llucià. Contra un ignorant que comprava molts llibres.
Barcelona: Adesiara,
2013
Πρὸς τὸν ἀπαίδευτον καὶ πολλὰ βιβλία ὠνούμενον. Traducció de Sergi Grau.
Col·lecció Aetas, 18
⇲ Què en diu la contraportada...
Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.
⇲ Com
comença...
[1] Ben bé el
contrari del que desitges és això que fas ara. Et penses que et prendran per
una persona de cultura perquè t’afanyes a comprar els millors llibres, i, en
canvi, et va el carro pel pedregar: és precisament així que delates la teva
incultura. I , a més,ni tan sols són els millors, els que compres, sinó que et
refies de qualsevol que te’ls lloï i ets una ganga per als estafadors en matèria
de llibres (...).
Contra un
ignorant que comprava molts llibres
⇲ Moments...
(Pàg. 77)
[4] Però, en
canvi, ara esperes que tot s’arreglàrà simplement així: comprant molts llibres.
Ja pots anar col.leccionant els de Demòstenes, tots els que va escriure el
rètor de pròpia mà, i els de Tucídides, aquells que s’han trobat copiats vuit
vegades pel mateix Demòstenes, i, en fi, els que Sul·la va fer enviar a Itàlia
des d’Atenes: ¿què en trauries, de tot això, per adquirir més cultura, encara
que hi dormissis ajagut al damunt o te’ls encolessis al voltant del cos com un
vestit? Una mona és una mona, ja ho diu la dita, per més que dugui insígnies
daurades
Contra un
ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 79)
També tu tens
sempre un llibre a les mans i llegeixes tothora, però de tot el que llegeixes
no hi entens un borrall: ets ben bé com un ase que mou les orelles mentre
toquen la lira.
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg.93)
[16] Però ¿què
n’esperes, dels llibres, que tothora els desenrotlles, els encoles, els
retalles, els ungeixes amb safrà i amb oli de cedre, els emboliques en pergamí
i els col·loques els melics, com si n’haguessis d’obtenir cap profit, de tot
plegat? Realment, t’has fet molt millor gràcies a aquesta compra, proclames unes
coses... Vaja, que ets més mut que els peixos i vius d’una manera que no és
decent ni tan sols d’explicar.
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 95)
[18] I com no et
cauria la cara de vergonya si algú, veient que dus un llibre a la mà –de fet,
sempre en dus un o altre-, et preguntés si és l’obra d’un orador, d’un
historiador o bé d’un poeta, i tu, que només en saps el títol, responguessis
tranquil·lament: “És aquest”! Després, però, com sol passar en aquests casos quan s’aplega un grup de gent,
és a dir, que la cosa s’allarga i una paraula n’estira una altra, i n’hi ha un
que lloa un passatge de l’obra, un altre que el blasma, tu estaries ben perdut
i no sabries pas què dir. ¿No pregaries, llavors, que se t’empassés la terra,
perquès vas passejant, com Bel·lerofontes, el llibre que t’acusa?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
.
(Pàg. 97)
(Pàg. 97)
(...) Qualsevol
que et conegui, per poc que sigui, no creurà mai que en treguis cap profit ni
gens d’utilitat; no pas més, en tot cas, que un calb que comprés pintes, un cec
miralls, un sord flautistes, un eunuc concubines, rems un pagès, o un timoner,
arades. ¿No deu ser una simple ostentació de riquesa, i el que vols és
demostrar a tothom que disposes d’un immens patrimoni per a gastar-te’l fins i
tot en coses que et resulten perfectament inútils?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 101)
(...) Si
l’emperador, que és un home savi i que venera la cultura per damunt de tot, se
n’assabentés, si li arribés a les orelles això sobre tu, que compres llibres i
n’aplegues un munt, ja t’imagines que ben aviat ho podràs obtenir tot d’ell.
Però, mariconàs, ¿que et penses que va tan drogat que escoltarà aquestes coses i
no estarà igualment al cas de les altres, això és, quina mena de vida dus durant
el dia, com són els teus banquets i les teves nits, i amb qui –i de quina edat!-
te’n vas al llit? ¿Que no saps que un
emperador té moltes orelles i molts ulls?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 103)
(...) Milers de
senyals en delaten la figura: el caminar, la mirada, la veu, el coll decantat,
el tint, la brillantina, el coloret amb què us soleu posar guapos... Vaja, ben
bé com diu el refrany: “És més fàcil amagar cinc elefants sota l’aixella que no
pas un sol marieta.” Per tant, si una pell de lleó no pot amagar-ne un
d’aquesta mena, ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 103)
[24] En resum: em sembla que ignores que les bones
expectatives no les has de cercar pas en els llibreters, sinó en tu mateix i en
la mena de vida que esculls cada dia.
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 109)
(...) si estàs
decidit a persistir com sigui en una malaltia com aquesta, vés, compra llibres,
tingues-los tancats a casa i frueix de la glòria de posseir-los. Però n’has de
tenir prou amb això: no els toquis mai de la vida, no els llegeixis ni sotmetis
a la teva llengua la prosa i la poesia dels homes de l’antigor, que no t’han
fet cap mal!
Contra un ignorant que comprava molts llibres
(Pàg. 117)
(...) no cal que
et despullin de la pell de lleó perquè es vegi ben clar que ets un ase, llevat
que algú acabi d’arribar entre nosaltres provinent del país dels hiperboris, o
que sigui tant de Cumes que no s’adoni de seguida que ets el més insolent de
tots els rucs, sense haver-se d’esperar a sentir-te bramar.
Un intel·lectual
sense cultura
(Pàg. 131)
(...) Els antics,
abans que jo, ja van aporrinar moltes vegades de la mateixa manera la gent de
la teva mena, cadascun als del seu temps –llavors ja n’hi havia, és clar, de
gent perversa pels seus costums i odiosa i execrable pel seu capteniment-, i li
deien a un Coturn, perquè comparaven la seva vida ambigua amb aquella mena de
calçat; a un altre, Calamitat, perquè era un rètor sorollós que provocava
terrabastalls en les assemblees; i a un altre, encara, Setè, perquè, tal com
fan els nens el setè dia de la setmana, jugava a les assemblees, i se’n reia, i
convertia en un acudit la seriositat dels assumptes públics.
Un intel·lectual sense cultura
(Pàg. 133)
(...) si algú veu
un marica que es dedica a fotre i a rebre, de manera inefable, a qui titllen
per aquest motiu de dissolut, que no anomenen per cap altre nom que no sigui el
dels seus actes, és a dir, trafolla, entabanador, perjur, perdut, bandarra i
taül, ¿no en fugirà i el compararà a un dia nefast?
[18] ¿Que no ho
ets tu, un d’aquests?
Un intel·lectual sense cultura
(Pàg. 139)
(...) Això que
fas sí que és una grandíssima insolència! I encara ho és més per als qui menys
ho hauries de fer, els qui t’escolten, que ja en tenen prou només amb el que
surt de la teva boca: els barbarismes, una veu rude, la manca de criteri, els
garbulls, l’absència total d’encant i altres coses d’aquesta mena.
Un intel·lectual sense cultura
(Pàg 151)
[32] ¿Veus com
t’hauria sortit més a compte deixar sense remoure aquesta Camarina i no riure’t
de la paraula nefast, que et farà
nefasta tota la vida?
Un intel·lectual sense cultura
⇲ Altres n'han dit...
⇲ Enllaços:
Llucià de Samòsata, oratoria epidíctica, segona sofistica, homosexualitat i pederastia clàssica, el negoci de l'edició a l'edat clàssica.
Anglès (html)
Angles (html escaneig Internet Archive - Obres Completes Oxford, 1905)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada