Caín - José Saramago




"caín és qui va matar el seu germà, caín és qui va néixer per veure el que és inenarrable, caín és qui odia déu."




Saramago, José. Caín.
Barcelona: Edicions 62, 2009


Caim. Traducció de Núria Prats.
Col·lecció El Balancí, 625 i


è  Què en diu la contraportada...
Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín.

Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt d’humor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable i absoluta en la qual tot queda justificat, des de la negació a un mateix fins a l’extenuació a la mort en sacrifici o a matar en nom de Déu.

Com ja ho va ser L’evangeli segons Jesucrist, Caín és una novel·la necessària i crítica que de nou dóna compte del compromís de l’autor amb la responsabilitat d’escriure. Un cant a la llibertat de pensament i en favor de l’home.


è Com comença...
Quan el senyor, també conegut com a déu, es va adonar que a adam i a eva, perfectes en tot el que mostraven a la vista, no els sortia ni una sola paraula de la boca ni emetien cap so, per més primitiu que fos, segurament es va empipar amb ell mateix, ja que no hi havia ningú més al jardí de l'edèn a qui poder responsabilitzar del gravíssim error, mentre que altres animals, productes, tots ells, com els dos humans, de la voluntat divina, els uns per mitjà de mugits i rugits, els altres per mitjà de roncs, xerroteigs, xiulets i cloqueigs, ja gaudien de veu pròpia.

è Moments...
(Pàg. 28) 
Els temps del jardí de l'edèn i de la caverna al desert, de les espines i dels cards, del rierol d'aigües tèrboles es van anar esfumant de la memòria, i només apareixien de tant en tant com a invents gratuïts no viscuts, ni tan sols somiats, però sí intuïts com el que podria haver estat una altra vida, un altre ésser, un altre destí.

(Pàg. 29)
I sempre la falta de pietat d'abel, l'escarni d'abel, el menyspreu d'abel.

(Pàg. 30) 
Sóc l'amo sobirà de totes les coses, I de tots els éssers, diràs, però no de mi i de la meva llibertat, Llibertat per matar, De la mateixa manera que tu has estat lliure per deixar que matés abel quan estava a les teves mans evitar-ho, n'hi hauria hagut prou que per un moment haguessis abandonat la supèrbia de la infal·libilitat que comparteixes amb els altres déus, que per un moment haguessis estat realment misericordiós, que haguessis acceptat la meva ofrena amb humilitat senzillament perquè no t'hauries d'atrevir a refusar-la, perquè els déus, i tu com tots els altres, teniu deures envers els qui dieu que heu creat, (...)

(Pàg. 40) 
(...) el progrés, tal com s'haurà de reconèixer més endavant, és inevitable, fatal com la mort. I com la vida.

(Pàg. 67)
(...) Què fas, vell malvat, matar el teu propi fill, cremar-lo, sempre la mateixa història, es comença per un anyell i s'acaba matant la persona que més hauríem d'estimar,

(Pàg. 73)
Al cap de molts anys es va dir que allà havia caigut un meteorit, un cos celeste, dels molts que volten per l'espai, però no és veritat, era la torre de babel, que l'orgull del senyor no va consentir que acabéssim. La història dels homes és la història dels seus malentesos amb déu, ni ell ens entén a nosaltres, ni nosaltres l'entenem a ell.

(Pàg. 85) 
Llúcifer sabia perfectament què es feia quan va rebel·lar-se contra déu, hi ha qui diu que ho va fer per enveja però no és cert, és que coneixia bé la natura maligna del subjecte.

(Pàg. 90)
Es ben possible que el pacte de l'aliança que alguns afirmen que va existir entre déu i els homes no contingués més que dos articles, a saber, tu serveix-nos a nosaltres, vosaltres serviu-me a mi.

(Pàg. 93)
En aquella època, les malediccions eren autèntiques obres mestres de la literatura, tant per la força de la intenció com per l'expressió formal en què es condensaven,

(Pàg. 95) 
Esteu avisats, qui hi torni, me la pagarà, jo sóc el senyor.

(Pàg. 99)
la vida d'un déu no és tan fàcil com us penseu, un déu no és el senyor del continu vull, puc i ordeno que tothom s'imagina, no sempre pots anar directament al fi, a vegades t'has de desviar,

(Pàg. 107)
No series aquí si no haguessis matat abel, egoistament pensant, una cosa porta a l'altra, He viscut el que havia de viure, matar el meu germà i dormir amb tu al teu llit són efectes de la mateixa causa, Quina, Estem en mans de déu, o del destí, que és el seu altre nom,

(Pàg. 111)
Els designis de déu són inescrutables, ni tan sols nosaltres, que som àngels, podem penetrar en el seu pensament, Estic cansat d'aquesta cantarella que els designis del senyor són inescrutables, va respondre caín, déu hauria de ser transparent i nítid com el cristall en lloc de provocar aquest terror continu, aquesta por constant, en fi, déu no ens estima,

(Pàg. 112)
(...) la justícia és per a déu una paraula vana, ara farà patir job per culpa d'una juguesca i ningú l'hi demanarà explicacions, Compte, caín, estàs parlant massa, el senyor et sent i tard o d'hora et castigarà, El senyor no hi sent, el senyor és sord, per tot arreu el supliquen, els pobres, els infeliços, els desgraciats, tots imploren el remei que el món els ha negat, i el senyor els gira l'esquena, va començar fent un pacte amb els hebreus i ara fa un pacte amb el diable, per a això no calia que hi hagués cap déu.

(Pàg. 117)
caín és qui va matar el seu germà, caín és qui va néixer per veure el que és inenarrable, caín és qui odia déu.

è Altres n'han dit
Porcions, L'escalè de la discòrdia, Negra i altres coses, El placer de la lectura, Algún día en alguna parteUn libro al día, Pep Grill.

è Enllaços:
José Saramago, el per què pel propi autor (1)..., ...i (2)idees bàsiques per començar, les passes de l'assassí errant, malgrat tot,... una boutade?, l'alter ego, Cain: personatge inspirador.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli