El rei Lear - William Shakespeare
Shakespeare, William. El rei Lear.
Barcelona: Quaderns Crema, 2008
King Lear
Traducció de Joan Sellent
Col·lecció Biblioteca Mínima, 11
>> Què en diu la contraportada...
Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l'amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s'inicia El rei Lear, però el geni colossal de Shakespeare va molt més enllà d'aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crònica d'un viatge de l'home per les turbulències que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragèdies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d'absurd i crueltat tan clarament precursors de l'avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigència tan rotunda a l'hora d'exposar sense concessions les facetes més sòrdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per això que en tot moment busca l'equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retòric i els ritmes poètics de l'original.
>> Com comença...
ACTE PRIMER
ESCENA I
Un saló al palau del rei Lear.
Entren Kent, Gloster i Edmun
KENT
Em pensava que el rei apreciava més al duc d’Albany que no pas el de Cornwall.
GLOSTER
Això crèiem nosaltres, també. Però ara, amb la divisió del regne, no queda clar quin dels dos valora més; perquè les dues parts estan tan igualades que ni el més minuciós descobriria res de l’un que pogués ser envejat per l’altre.
>> Moments...
(Pàg. 22)
CORDÈLIA
Prego un cop més a Vostra Majestat que, si tot ve del fet que em manca l’art untuós i xerraire de dir allò que no penso, perquè allò que em proposo ho faig abans de parlar, feu saber que no és cap impuresa, cap acte criminal, ni deshonest, ni sòrdid, ni cap pas deshonrós, allò que m’ha privat del vostre afecte i del vostre favor, sinó la falta -gràcies a la qual sóc més rica- d’un ull sempre sol·lícit i una llengua que m’alegro de no tenir, per molt que això m’hagi fet perdre la vostra estimació.
(Pàg. 29)
GLOSTER
(Llegeix). “Aquesta política de venerar els ancians fa que el món ens amargui els millors anys de la vida; ens impedeix l’accés a les nostres fortunes fins que la vellesa ja no ens permet de disfrutar-ne. Comença a resultar-me una vana esclavitud l’opressió tirànica dels vells, que no triomfa pel seu poder sinó per la nostra indulgència. Vine a trobar-me perquè pugui parlar-te’n més a fons. Si el nostre pare s’adormís fins que jo el despertés, tu heretaries per sempre la meitat de les seves rendes, i viuries estimat del teu germà, EDGAR”. Hmmm...conspiració!
(Pàg. 32)
GLOSTER
Aquests recents eclipsis de sol i de lluna no ens auguren res de bo. Per molt que la ciència natural hi doni tal explicació o tal altra, la natura és assotada pels efectes següents: l’amor es refreda, les amistats decauen, els germans es divideixen; motins a les ciutats, discòrdia en els països, traïció dins els palaus... i s’esquerden els vincles entre fills i pares. Aquest bergant del meu fill s’ajusta a la predicció: un fill contra el seu pare. El rei es desvia del biaix natural: en aquest cas és un pare contra una filla. Ja hem vist el millor del nostre temps: maquinacions, falsedat, traïció i tota mena de desordres nocius ens persegueixen obsessivament fins a la tomba. (...)
(Pàg. 47)
BUFÓ
No entenc que pugueu ser parents, tu i les teves filles: elles em farien assotar per dir la veritat, tu em faries assotar per dir mentides, i de vegades m’assoten per no badar boca. Voldria ser qualsevol cosa abans que un bufó. I tanmateix no voldria pas ser tu, oncle; has escapçat el teu seny per tots dos cantons, i no has deixat res al mig. (...)
(Pàg. 51)
LEAR
(...) Natura, escolta, escolta: deesa meva, escolta!
Suspèn els teus propòsits, si tenies
intenció de fer fèrtil aquesta criatura!
Omple el seu ventre d'esterelitat!
Asseca dintre seu els òrgans d'engendrar,
i fes que del seu cos degenerat
no en pugui néixer mai res que l'honori!
Si ha de parir, que tingui un fill amarg
i pervers que no visqui per res més
que per ser-li un turment contra natura!
Que estampi arrugues en el seu front jove
i li solqui les galtes amb canals de llàgrimes,
fins que els treballs i les joies de ser mare
se li tornin riota i objecte de menyspreu,
i vegi que pot ser més dolorós
que la dent esmolada d'una serp
concebre un fill ingrat! (...)
(Pàg. 104)
LEAR
Bufeu, vents, i partiu-vos les galtes! Udoleu! Bufeu!
Xarbotades i vents huracanats, desfermeu-vos fins a ofegar els penells dels nostres campanars!
Oh flames sulfuroses i més ràpides que el pensament, heralds dels trons que rebenten els roures: calcineu la blancor del meu cap!
I tu, tro que ho sacseges tot, aplana la gruixuda rodonesa del món! Trenca a l’instant els motlles de la natura, i mata tots els gèrmens que creen l’home ingrat!
(Pàg. 116)
LEAR
(...) ¿ No és res més que això, l’home? Observa’l bé. No li deus res al cuc per la seda que portes, ni a la bèstia per les pells, ni a l’ovella per la llana, ni al gat pel perdum. Ha! Aquests tres que veus aquí som gent impura: tu ets la cosa autèntica; l’home mancat de les comoditats més bàsiques no és més que un animal pobre i nu de dues potes, com tu. Fora, fora, béns superflus! (...)
(Pàg. 146)
ALBANY
L’indigne troba indignes fins i tot el seny i la bondat; per la persona immunda, tot és immundícia. ¿Què heu fet, tigresses, més que filles? ¿Què és el que heu perpetrat?
Un pare, un home vell i virtuós, tan venerables que li lleparia els peus un ós encabestrat, vosaltres, bàrbares, degenerades, l’heu fet embogir.
Que el meu noble germà us ho hagi consentit...!
Un príncep que va rebre d’ell tants beneficis!
Si el cel no envia uns esperits visibles perquè tallin en sec aquestes vils ofendes, res no podrà impedir que els homes es devorin ells amb ells, com monstres de l’abisme.
(Pàg. 166)
GLOSTER
Oh, deixeu-me que besi aquesta mà!
LEAR
Deixa’m que la netegi, abans: fa pudor de mortalitat.
(Pàg. 167)
LEAR
(...) Diantre d’agutzil! Les mans quietes, sanguinari!
¿Per què estàs flagel·lant aquesta puta?
Para l’esquena tu, que et mors de ganes de fer amb ella la cosa per la qual la fueteges !
L’usurer fa penjar al petit estafador. Els petits vicis semblen grans a través de la roba esparracada; les togues i els abrics de pells ho amaguen tot. Recobriu el pecat amb una capa d’or, i la sòlida llança de la justícia es trenca sense causar cap dany; armeu-lo amb uns parracs, i el forada la palla d’un pigmeu.
Ningú no delinqueix, ningú; ningú, dic: jo en responc. Creu-te, amic meu, el que dic jo, que tinc la potestat de segellar la boca de l’acusador.
Posa’t ulleres i fingeix, com un vil xarlatà, que veus les coses que no veus.(...)
(Pàg. 191)
EDMUND
Acosta’t, capità, i escolta’m bé:
Agafa aquesta nota (li dóna un paper) i vés amb ells a la presó.
Ja t’he ascendit un grau, i si segueixes aquestes instruccions, t’obriràs el camí cap a uns destins més alts. Has de saber que els homes són allò que els temps dicten, i un cor tendre no fa joc amb l’espasa. Aquesta gran missió no és qüestionable: o t’avens a fer-ho, o hauràs de prosperar per altres vies.
Barcelona: Quaderns Crema, 2008
King Lear
Traducció de Joan Sellent
Col·lecció Biblioteca Mínima, 11
>> Què en diu la contraportada...
Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l'amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s'inicia El rei Lear, però el geni colossal de Shakespeare va molt més enllà d'aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crònica d'un viatge de l'home per les turbulències que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragèdies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d'absurd i crueltat tan clarament precursors de l'avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigència tan rotunda a l'hora d'exposar sense concessions les facetes més sòrdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per això que en tot moment busca l'equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retòric i els ritmes poètics de l'original.
>> Com comença...
ACTE PRIMER
ESCENA I
Un saló al palau del rei Lear.
Entren Kent, Gloster i Edmun
KENT
Em pensava que el rei apreciava més al duc d’Albany que no pas el de Cornwall.
GLOSTER
Això crèiem nosaltres, també. Però ara, amb la divisió del regne, no queda clar quin dels dos valora més; perquè les dues parts estan tan igualades que ni el més minuciós descobriria res de l’un que pogués ser envejat per l’altre.
>> Moments...
(Pàg. 22)
CORDÈLIA
Prego un cop més a Vostra Majestat que, si tot ve del fet que em manca l’art untuós i xerraire de dir allò que no penso, perquè allò que em proposo ho faig abans de parlar, feu saber que no és cap impuresa, cap acte criminal, ni deshonest, ni sòrdid, ni cap pas deshonrós, allò que m’ha privat del vostre afecte i del vostre favor, sinó la falta -gràcies a la qual sóc més rica- d’un ull sempre sol·lícit i una llengua que m’alegro de no tenir, per molt que això m’hagi fet perdre la vostra estimació.
(Pàg. 29)
GLOSTER
(Llegeix). “Aquesta política de venerar els ancians fa que el món ens amargui els millors anys de la vida; ens impedeix l’accés a les nostres fortunes fins que la vellesa ja no ens permet de disfrutar-ne. Comença a resultar-me una vana esclavitud l’opressió tirànica dels vells, que no triomfa pel seu poder sinó per la nostra indulgència. Vine a trobar-me perquè pugui parlar-te’n més a fons. Si el nostre pare s’adormís fins que jo el despertés, tu heretaries per sempre la meitat de les seves rendes, i viuries estimat del teu germà, EDGAR”. Hmmm...conspiració!
(Pàg. 32)
GLOSTER
Aquests recents eclipsis de sol i de lluna no ens auguren res de bo. Per molt que la ciència natural hi doni tal explicació o tal altra, la natura és assotada pels efectes següents: l’amor es refreda, les amistats decauen, els germans es divideixen; motins a les ciutats, discòrdia en els països, traïció dins els palaus... i s’esquerden els vincles entre fills i pares. Aquest bergant del meu fill s’ajusta a la predicció: un fill contra el seu pare. El rei es desvia del biaix natural: en aquest cas és un pare contra una filla. Ja hem vist el millor del nostre temps: maquinacions, falsedat, traïció i tota mena de desordres nocius ens persegueixen obsessivament fins a la tomba. (...)
(Pàg. 47)
BUFÓ
No entenc que pugueu ser parents, tu i les teves filles: elles em farien assotar per dir la veritat, tu em faries assotar per dir mentides, i de vegades m’assoten per no badar boca. Voldria ser qualsevol cosa abans que un bufó. I tanmateix no voldria pas ser tu, oncle; has escapçat el teu seny per tots dos cantons, i no has deixat res al mig. (...)
(Pàg. 51)
LEAR
(...) Natura, escolta, escolta: deesa meva, escolta!
Suspèn els teus propòsits, si tenies
intenció de fer fèrtil aquesta criatura!
Omple el seu ventre d'esterelitat!
Asseca dintre seu els òrgans d'engendrar,
i fes que del seu cos degenerat
no en pugui néixer mai res que l'honori!
Si ha de parir, que tingui un fill amarg
i pervers que no visqui per res més
que per ser-li un turment contra natura!
Que estampi arrugues en el seu front jove
i li solqui les galtes amb canals de llàgrimes,
fins que els treballs i les joies de ser mare
se li tornin riota i objecte de menyspreu,
i vegi que pot ser més dolorós
que la dent esmolada d'una serp
concebre un fill ingrat! (...)
(Pàg. 104)
LEAR
Bufeu, vents, i partiu-vos les galtes! Udoleu! Bufeu!
Xarbotades i vents huracanats, desfermeu-vos fins a ofegar els penells dels nostres campanars!
Oh flames sulfuroses i més ràpides que el pensament, heralds dels trons que rebenten els roures: calcineu la blancor del meu cap!
I tu, tro que ho sacseges tot, aplana la gruixuda rodonesa del món! Trenca a l’instant els motlles de la natura, i mata tots els gèrmens que creen l’home ingrat!
(Pàg. 116)
LEAR
(...) ¿ No és res més que això, l’home? Observa’l bé. No li deus res al cuc per la seda que portes, ni a la bèstia per les pells, ni a l’ovella per la llana, ni al gat pel perdum. Ha! Aquests tres que veus aquí som gent impura: tu ets la cosa autèntica; l’home mancat de les comoditats més bàsiques no és més que un animal pobre i nu de dues potes, com tu. Fora, fora, béns superflus! (...)
(Pàg. 146)
ALBANY
L’indigne troba indignes fins i tot el seny i la bondat; per la persona immunda, tot és immundícia. ¿Què heu fet, tigresses, més que filles? ¿Què és el que heu perpetrat?
Un pare, un home vell i virtuós, tan venerables que li lleparia els peus un ós encabestrat, vosaltres, bàrbares, degenerades, l’heu fet embogir.
Que el meu noble germà us ho hagi consentit...!
Un príncep que va rebre d’ell tants beneficis!
Si el cel no envia uns esperits visibles perquè tallin en sec aquestes vils ofendes, res no podrà impedir que els homes es devorin ells amb ells, com monstres de l’abisme.
(Pàg. 166)
GLOSTER
Oh, deixeu-me que besi aquesta mà!
LEAR
Deixa’m que la netegi, abans: fa pudor de mortalitat.
(Pàg. 167)
LEAR
(...) Diantre d’agutzil! Les mans quietes, sanguinari!
¿Per què estàs flagel·lant aquesta puta?
Para l’esquena tu, que et mors de ganes de fer amb ella la cosa per la qual la fueteges !
L’usurer fa penjar al petit estafador. Els petits vicis semblen grans a través de la roba esparracada; les togues i els abrics de pells ho amaguen tot. Recobriu el pecat amb una capa d’or, i la sòlida llança de la justícia es trenca sense causar cap dany; armeu-lo amb uns parracs, i el forada la palla d’un pigmeu.
Ningú no delinqueix, ningú; ningú, dic: jo en responc. Creu-te, amic meu, el que dic jo, que tinc la potestat de segellar la boca de l’acusador.
Posa’t ulleres i fingeix, com un vil xarlatà, que veus les coses que no veus.(...)
(Pàg. 191)
EDMUND
Acosta’t, capità, i escolta’m bé:
Agafa aquesta nota (li dóna un paper) i vés amb ells a la presó.
Ja t’he ascendit un grau, i si segueixes aquestes instruccions, t’obriràs el camí cap a uns destins més alts. Has de saber que els homes són allò que els temps dicten, i un cor tendre no fa joc amb l’espasa. Aquesta gran missió no és qüestionable: o t’avens a fer-ho, o hauràs de prosperar per altres vies.
>> Altres n'han dit...
Shakespeare total, Aristòcrata i obrer, El blog del librero humanoide
>> Enllaços:
William Shakespeare, vellesa i heroïcitat, les fonts històriques, l'anàlisi, la natura com a personatge, el concepte educatiu,
>> Llegeix-lo:
Shakespeare total, Aristòcrata i obrer, El blog del librero humanoide
>> Enllaços:
William Shakespeare, vellesa i heroïcitat, les fonts històriques, l'anàlisi, la natura com a personatge, el concepte educatiu,
>> Llegeix-lo:
Alemany (multiformat)
Francès (multiformat)
Finès (multiformat)
Espanyol (pdf)
Espanyol (pdf)
Yiddish (html)
.
Francès (multiformat)
Finès (multiformat)
Espanyol (pdf)
Espanyol (pdf)
Yiddish (html)
.
>> Mira'l i escolta'l:
Anglès audio (multiformat)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada