La vida difícil - Slawomir Mrozek


Mrozek, Slawomir. La vida difícil
Barcelona: Quaderns Crema, 1995




Traducció de Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles
Col·lecció Biblioteca Mínima, 41


>> Què en diu la contraportada...
Seguida amb gran devoció, sobretot a Polònia i Alemanya, però també a França i Itàlia, l’obra de Slawomir Mrozek, que es compon essencialment de narracions i peces de teatre, resulta, encara avui, ofensivament desconeguda entre nosaltres. Ara, amb “La vida difícil”, un dels primers reculls, el lector s’endinsarà, xuclat amb avidesa, en el seu particularíssim i fascinant món narrratiu. La trentena de contes que inclou, absorbents i lúcids, divertits fins a la hilaritat, ens proposen un món marcat per la paròdia i l’humor, com a coartada per obtenir una cruel vivisecció del gènere humà.

>> Com comença...
A la meva habitació el llit era aquí, l’armari allí i la taula al mig.
Fins que això em va avorrir. Vaig posar aleshores el llit allí i l’armari aquí.
Durant un temps la novetat em va animar. Però l’avorriment va acabar tornant.
Vaig arribar a la conclusió que l’origen de l’avorriment era la taula, o, més ben dit, la seva situació central i immutable.
(La Revolució)



>> Moments...
(Pàg. 10)
Calia dur a terme una ruptura, prendre una decisió determinant. Si dintre d’uns límits determinats no és possible cap canvi veritable, aleshores s’han de traspassar aquests límits. Quan amb l’inconformisme no n’hi ha prou, quan l’avantguarda és ineficaç, s’ha de fer una revolució.
(La Revolució)

(Pàg. 32)
Perquè quedar-se cec, ja ho voldria tothom. Però, aleshores, ¿qui quedaria per veure què passa?.
(Denúncia)

 (Pàg. 43)
Em vaig morir i vaig anar a l’altre món. La porta de l’altre món estava decorada amb una bandera roja. - M’esperava més aviat una bandera blava –vaig dir al porter.
(El judici final)

(Pàg. 48)
- (...) Per exemple, ¿què li ensenyaven sobre el pecat?
- Les coses normals. Que no s’ha de robar, matar...Vaja, els Deu Manaments.
- Això està desfasat.
- ¿Com, que està desfasat? ¿Així que ja està permès robar i matar?
- Ni ho està ni ho deixa d’estar. En termes generals ja no es tracta d’això. Els criteris són ara uns altres. És pecat tot allò que endarrereix el progrés social i és virtut tot allò que l’accelera. Si vostè necessàriament vol robar, robi per accelerar. El mateix pel que fa a matar. Serà jutjat només segons aquests criteris.
(El judici final)

 (Pàg 74)
Però abans d’arribar a la divinitat, o, si s’escau, a la merda, com defensen els nostre enemics, encara ens queda una cosa per fer. Això és, hem de trobar la clau universal amb què accedir a la idea. La raó humana encara continua demostrant una lamentable inclinació per produir idees diverses i contràries, l’exemple de les quals podria ser l’esmentat pronòstic de la merda com allò contrari al pronòstic de la divinitat.
(La vida espiritual, intel·lectual i artística)

 (Pàg. 101)
- Ja està bé. La tendència a la perfecció m’esgota i a més no canvia res. La perfecció és una idea, i cap idea no pot ser aconseguida, és a dir, prendre cos, ja que aleshores deixa de ser una idea. Entre la idea i la realitat hi ha un abisme etern i infranquejable. Prou.
(El compte)

(Pàg. 116)
I és que la imaginació, que en vostès substitueix l’experiència, no té res a veure amb l’experiència, i només l’experiència ens acosta a la realitat. ¿Què és el que els dicta la seva imaginació? La seva imaginació pinta davant de vostès un paisatge de felicitat arcàdica en què cada un de vostès ocupa el lloc central com una mena d’heroi o de semidéu dotat d’una formidables musculatura i descansant en un prat entre flors i nimfes.
(Conferència)

(Pàg. 119)
El caràcter il·limitat del poder s’entén per si mateix i és fins i tota la seva condició per excel·lència.
(Conferència)

(Pàg. 121)
El sol fet que a part de vostès, candidats a homes, existeixin al món dones, repeteixo, dones, i no productes de la seva imaginació, per a molts de vostès ja és una esfereïdora revelació; i que dir de la implacable necessitat d’haver de tractar-hi si es vol ser un home. Si, això els supera i els paralitza. Malgrat tot, han de mirar la veritat als ulls. Les dones són un fet, existeixen, i vostès mai no seran homes, no sols si no prenen consciència d’aquest fet, sinó també i sobretot si no tracten amb elles.
(Conferència)

(Pàg. 154)
Volia (...) comprovar si el principi de tota aquesta història no havia estat només un instant, és a dir, que no hi hagués cap principi i per tant no hi hagués tampoc cap història.
(Galiona)

(Pàg. 195)
De manera que fingim tots. El suïcida fingeix voler suïcidar-se, encara que el que vol és tot el contrari. Vol ser un heroi, cridar l’atenció, tenir un públic i que escriguin sobre ell en algun diari. Es sobretot per això que vol viure i és per això que fingeix no voler viure. La gernació fingeix que té por a això tan horrible que està a punt de succeir i per això no es mou del seu lloc, per veure com això tan horrible no es produeix. I un be negre ¡ En el fons, l’únic que vol és veure una cosa forta. Des que es van suprimir les execucions publiques, no té altres oportunitats.
(La rutina)


>> Altres han dit...
Escritura Oscura,
>> Enllaços:
Slawomir Mrozek, literatura polonesa, l'autor parla de la seva obra, 22RL, la lògica de l'absurd, determinisme històric, paròdia, teatre de l'absurd, alienació, bibliografia

Comentaris

  1. Gran Mrozek!
    Amb el seu permís, furto l'últim fragment per al blog!

    ResponElimina
  2. Gran Mrozek!
    Amb el seu permís, furto l'últim fragment per al blog.

    ResponElimina
  3. Faltaria més, senyor Nabokoix.
    Per si l'interessa, el fragment no es detura aquí. El darrer que fingeix, és el bomber que puja al rescat.

    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli