Antologia - Pere Quart



Quart, Pere. Antología
Barcelona: Lumen, 1980







Edició bilingüe. Sel·lecció i pròleg de José Batlló
Poesia, 38



>>Què en diu la contraportada
Pere Quart (seudónimo poético de Joan Oliver) nació en Sabadell un mes antes que el siglo. Desde 1934, fecha en que aparece su primer libro de versos (Les Decapitacions), desarrolla una obra lírica en la que la vitalidad, la capacidad de asombro y de entusiasmo, la ironía o el aparente escepticismo, no son otra cosa que la manifestación de su humildad y de su pudor. Poesía llena de humanismo, realista, satírica, narrativa, que pone en tela de juicio cualquier principio o norma social o moral, enlazando con una cierta tradición de la poesía catalana (los anónimos del XIV) y reflejando una crisis de valores sociales y morales a través de una aventura lírica estrictamente personal.

>> Com comença
Antonio, mestre perruquer,
ha sorprès la seva muller
en amorosa baralla
amb un tercer.
I el cap li talla
amb la navalla,
tot cridant: - Traïdora! Infidel!
I tot pensant: - Bonica i barata
obtinc així una testamodel
per a l'escaparata.
V. LES DECAPITACIONS. 1934

>> Moments...
(Pag. 50)
(...)
Barcelona,
els teus fills no t'acaben d'entendre,
bruixa frenètica,
matalàs d'esperes.
Escabellada, ronca,
perds la vergonya i la senyera,
però et guanyes la vida,
entre la mort i la follia.
(...)
Oda a Barcelona, 1936

(Pag. 66)
Entres en el meu somni amb una torxa.
Al teu voltant ombres servils.
Restes immòbil, muda,
i, sense veu, vas retraient mos crims.

Parla si pots! Flagel·la'm
amb tots els noms que han batejat mes nits.
I si no pots, ix de mon somni.
Tem l'alba amb sos mastins.

Qui ets? Ulls d'escorçó, boca desfeta,
galtes d'infern i front mesquí.
Reina potser d'una contrada morta
o filla borda d'un pecat sublim.

Les ombres que comandes es redrecen.
No les aquissis contra mi.
N'hi ha de tímides, obeses
i altres d'ossudes allargant els dits.

La torxa lluu com un desig infame,
verd lúbric, groc covard, blanc fonedís.
Cerquen ulls i miralls les ombres cegues
Tu, llur mestressa, calles i somrius.
La Intrusa.SALO DE TARDOR. 1947

(Pàg. 72)
(...)
Algú li diu: "On vas, com un captaire?
-i escolta el Sant la lliçó dura-
Què has fet d'aquell poder que no té fites?
Ni tu, que ho ets, ja no tens fe en els mites?
Els catalans, t'han enganyat de gaire?"

Calla Sant Jordi tristament benigne.
Cap al desert, la terra pura
on Déu parla sovint amb veus d'oratge,
a poc a poc el Cavaller s'allunya...

En soledat restaura el seu coratge
S'alzina. I es persigna.
I quan s'obre de braços és el signe
de la creu on s'atarda Catalunya.
Sant Jordi d'Amèrica.SALO DE TARDOR. 1947

(Pàg. 86)
(...)
Dona, la vida és moda, ja ho sabies.
D'avui ençà s'imposa
l'escondida faiçó de la nuesa
cap a la línia òssia
fins a la pols primera i última.
(...)
La Cita. TERRA DE NAUFRAGIS.1956

(Pàg. 102)
Hi ha la luxúria sutza i poderosa
-i intermitent com les campanes-
que ens encadena i arrossega a estones
des de la rel del gran desig -clavada
al centre geomètric de la carn-
lligat secretament a les potències
del que és ànima nostra
-talment anomenada per' entendre'ns-,
la qual l'atia, dirigeix, exalta;
i posa en joc, dispara
desenfrenadament
tots els humors viscosos,
tots els verins de la concupiscència.

Promet, i promet tant! cada represa.
L'amor de l'home.VACANCES PAGADES. 1962

(Pàg. 106)
Demano la paraula prèvia
per a dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tot els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressucito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us perdo de vista,
mentre us oblido o us ignoro,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.
Ja és hora que se sàpiga. VACANCES PAGADES. 1962

(Pàg. 154-156)
(...)
Mare, és molt suat allò que dius sovint:
"Déu ens doni salut i feina!"
Ni salut ni capó
ni feina comprada amb rebuig!
Hi ha terres on els homes són homes,
on el treball és d'ells, de tots;
això no ho porten els diaris.
Aquí, bestiar de punts i pagues
i un capmàs d'aspirina, enterraments i absoltes.
Bestiar encorralat, encamionat,
que a vegades fins i tot renilla
i esbufega de gran visques i fores.

Fotre, mal...!
No t'esveris, dona.

Els diumenges com ara, quan m'afaito,
m'agrada molt xerrar pels descosits:
ni sé que m'empatollo...

Família, si em desessin
no em deixeu sobretot, mai de la vida!
sense celtes dels llargs...

Ja hi tornes mare? Si no passa res!
Som el jovent, nosaltres. Ara ens toca.
És la llei del vaivé.
Alguns potser els espinyaran.
Jo, veus? amb celtes en tinc prou:
del fum pudent em vénen les idees.

Mare, tens foc?
Ària del diumenge. 1963

(Pàg. 182)
Arreu i sempre, les religions
han donat homes sants; i fins i tot
l'ateisme genera, aquí i allà,
barons perfectes.
Ara girem full:
citeu-me una doctrina -o un cabdill
religiós, polític, social-
que hagi creat, d'ençà que el món és món,
justa i moral, una comunitat
neta d'iniquitats. Una només!

Ciutadà amb càstig o ermità llibert.
Ciutadà, ermità. QUATRE MIL MOTS.1977

(Pàg. 190)
Paraula nul·la: l'esdevenidor.

Cada matí retrogradem un pas.
Les banderes indiquen el camí
cap enrera per l'atemptat del vent.

El passat és la terra de cascú,
àdhuc del vianant explorador
d'un demà que es podreix sobtadament
bon punt s'aboca al finestral del temps.

Res no és nou, res no mor, tot és ahir.
Tot és ahir. QUATRE MIL MOTS.1977

>> Enllaços
Pere Quart, Joan Oliver, Sabadell, celtes, poesia satírica, Colla de Sabadell, Joan Oliver musicat per Ovidi Montllor, Joan Oliver & Rock'n'Roll

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli