Lleixes

  "(...) Si amb la ximpleria d’un de sol ja n’hi ha prou per malmetre una família, ¿què passarà si són dos ximples els que s’ajunten en l’edat de la passió? " Braccciolini, Poggio. ¿Convé que un home vell es casi? Martorell: Adesiara Editorial, 2020 Dialogus an seni sit uxor ducendo. Traducció de Susanna Allés i Ignasi Mascaró. Col·lecció Aetas, 36 ::: Què en diu la contraportada… És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en ...

    "(...) - Així és la vida –diu ella. Sí, pensa en Jon. No fa més que ser i ser (...)." Ørstavik, Hanne. Amor. Editorial Les Hores, 2019 Kjærlighet. Traducció de Blanca Busquets. ::: Què en diu la contraportada... La Vibeke, una mare soltera, i el seu fill Jon acaben de traslladar-se a un poble petit del nord de Noruega. És la vigília del novè aniversari d’en Jon i una fira ambulant ha arribat al poble. Mentre el noi surt pel veïnat a vendre bitllets de loteria per al seu club esportiu, la Vibeke, centrada en els propis pensaments i preocupacions, decideix anar a la biblioteca local. Què faran els personatges durant aquesta freda nit d’hivern? Mentre constatem com mare i fill poden viure en mons completament separats, una creixent sensació d’inquietud s’apoderarà de la història. Amor és una novel·la sobre la distància entre els éssers humans, la solitud i la recerca de l’amor. :::   Com comença... QUAN SIGUI GRAN, MARXAREM d’aquí en tren. Tan lluny com sigu...

    "(...) Un malson. Per a la persona de la campana de vidre, deturada i buida com un nadó mort, el mateix món és un mal somni." Plath, Sylvia. La campana de vidre. Barcelona: Editorial Proa, 1999 The bell Jar. Col·lecció A   tot vent, 368 ::: Què en diu la contraportada… L’any 1962, la poeta Sylvia Plath (1932-63), amb dos fills i a punt de separar-se, va escriure la seva única novel·la: La campana de vidre . “Esplèndida –en deia el New York Times -, tan amarga i mancada de remordiments com els seus darrers poemes.”L’obra, d’inspiració autobiogràfica, relata la vida d’una estudianta de Boston que entra a treballar en una revista femenina de Nova York. La seva vivència conflictiva de la sexualitat, l’engrescament de la gran metròpoli, una crisi nerviosa, l’estada en diferents centres psiquiàtrics i els records de l’ambient conservador del Boston de la seva infantesa ens són presentats amb tot el vigor d’una gran escriptora. Un mes després de la publicació de La ...

"(...) que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments  esdevinguin escriptura." Ernaux, Annie. L’esdeveniment. Barcelona: 2022, Angle Editorial L’évènement . Traducció de Valèria Gaillard. Col·lecció Narratives, 147. ::: Què en diu la contraportada… Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se’n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l’avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d’ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metge...

"(...) ara sé que fràgil que és tot plegat i que és en aquest moment, amb aquesta força retrobada, que haig d’escriure i anar fins al final. Sempre serem a temps de plorar." De Vigan, Delphine. Res no s’oposa a la nit. Barcelona: Edicions 62, 2012 Rien ne s’oppose à la nuit. Traducció d’Oriol Sánchez. Col.lecció El balancí, 680. ::: Què en diu la contraportada... Un matí d'hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l'escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d'una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l'ànima marcada per un dolor profund i misteriós. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vac...

"(...) Narro i,                                      tot narrant, m’identifico,                                 em construeixo." Contijoch, Josefa. Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984, 2012 Col·lecció Mirmanda,96 ::: Què en diu la contraportada... De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. És el que li passa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. La commoció és tan forta que necessita buscar, indagar, restituir, fer justícia. Però no té cap instrument per fer-ho. Ella només sap escriure. Sense alè constata que la imaginació és lliure i dubtós el funcionament de la memòria; no obstant això, la traïció, de ser-hi, és involuntària i, en qualsevol cas, projectiva. La traïció —o la contradicció— no és pas el con...