Lleixes

"Matar, matar sin compasión para seguir adelante, para allanar el camino, para no cansarse."   Aub, Max. Crímenes ejemplares.  Buenos Aires: Libros del Zorro Rojo, 2015 Il·lustracions de Liniers   ► Què en diu la contraportada... “Me declaro culpable y no quiero ser perdonado. Estos textos –dejo constancia- no tienen segundas intenciones: puro sentimiento.” ►  Com comença... No hay tantos crímenes como dicen, aunque sobran razones para cometerlos. Pero el hombre –como es sabido- es bueno, por ser natural, y no se atreve a tanto. De las reacciones de los mis difuntos nada digo, por ignorancia. Me bastaron –como autor- las de sus asesinos. ►  Moments... (Pàg. 16) Soy peluquero. Es cosa que les sucede a cualquiera. Hasta me atrevo a decir que soy buen peluquero. Cada uno tiene sus manías. A mí me molestan los granos. Sucedió así: me puse a afeitar tranquilamente, enjaboné con destreza, afilé mi navaja en el asentador, la suavicé en la ...

"Li diré un gran secret, amic meu: No esperi el judici final: té lloc cada dia de l’any." Camus, Albert. La caiguda. Barcelona: Editorial Empúries, 2002 La chute . Traducció de Maria Bohigas. Col.lecció Narrativa, 176 ►  Què en diu la contraportada... Un capvespre plujós, mentre camina per al vora del Sena a París, Clamence veu una dona dreta sobre el Pont de les Arts, i poc després, en girar-se d’esquena, sent un “xap” sord sobre el riu i un crit d’auxili esqueixat. Molts anys després, Clamence, personificació del remordiment i la misantropia, rememora aquesta escena assegut a la barra d’un bar d’Amsterdam, talment com si es trobés davant d’un tribunal. Conscient que la sordidesa moral és filla de la sordesa, Clamence confessa els seus abusos de seductor, es justifica davant la desmoralització dels homes i les dones, i exposa, convençut i convicte, les raons de la seva deserció, tots els seus càrrecs i pecats. ►  Com comença... ¿Em permet, senyor, que l’ajudi, se...

"(...) tot allò creat pel Diable només son contrafigures dels seus equivalents dins l’ordre diví." Alzamora, Sebastià. La nit de l’ànima. Barcelona: Proa, 2007 Col·lecció A tot vent.   ►  Què en diu la contraportada... El mite de Faust, caracteritzat per l'avidesa de viure i el terror del més enllà, ha estat tractat per alguns dels grans noms de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann per esmentar els dos més característics. A Nit de l'ànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des d'una perspectiva estrictament contemporània i amb l'enorme potència creativa, llenguatge de luxe i actitud rebel, provocadora i desafiant que el caracteritzen. En la seva particular versió del mite de Faust, Alzamora juga amb la força de l'erotisme, la irreverència religiosa i el sentit de l'humor que li són habituals per a construir una obra ambiciosa i punyent, tal com s'escau al mateix mite i als seus models, i que no deixarà cap lecto...

"- (...) Era un hermoso barco, ¿eh?" Blain, Christophe. El reductor de velocidad. Barcelona: Norma Editorial, 2008 Le réducteur de vitesse . Traducció de Manel Dominguez. ►  Què en diu la contraportada... He aquí una fantasmagórica obra sobre las vivencias de Christophe Blain (Isaac el pirata, Gus) durante sus años de servicio militar. Una novela gráfica que relata con excepcional veracidad y realismo las duras condiciones que sufrió a bordo de la fragata Tourville. Una historia que te transportará a sus claustrofóbicos pasillos, a su ruidosa sala de máquinas y a su mareante cubierta. ► Com comença... ►  Moments... (Pàg. 8)  (Pàg. 12) (Pàg 17) (Pàg 18) (Pàg. 28) (Pàg. 29) (Pàg. 35) (Pàg. 58 - 60) (Pàg. 59) (Pàg. 60) (Pàg. 64) (Pàg. 66) (Pàg. 79 - 80) ►   Altres n'h...

  "(...) era prohibit als vivents venir a la Ciutat del Morts." Tutuola, Amos. El beverdor de vi de palma.  Barcelona: Laertes, 2009 The Palm Wine Drinkard . Traducció d’Emili Olcina Col·lecció L’Arçà, 85 ►  Què en diu la contraportada... En el curs del viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor d'una selva africana plena a vessar de fantasmes, monstres i "éssers curiosos", l'heroi i l'heroïna d' El bevedor de vi de palma s'enfronten a proves a través de les quals defineixen la pròpia identitat i assoleixen els valors humans, culturals i cívics de l'africanitat. Les narracions d'Amos Tutuola, que relaten històries fantàstiques en un pidgin English ingènuament posat per escrit, van ser rebutjades pels intel·lectuals nigerians de la primera generació, que maldaven pel reconeixement de les seves literatures mitjançant la hipercorrecció lingüística i una reproducció de les normes narratives occidentals. No obstant, Tutu...

"¿Que no va mai a la biblioteca, vostè?" Masdéu, Fina i Rodrigo, Victoria (Coord.) Bibliorelats. Tarragona: Arola Editors, 2015 ►   Què en diu la contraportada... Els contes que s’apleguen a Bibliorelats tenen les biblioteques públiques com a espai literari i, alhora, són petits retalls d’històries més extenses: una gamma de moments d’ahir, d’avui i de demà en què els llibres, d’una manera o altra, sempre hi són presents. Perquè una biblioteca és un espai que, per si mateix, conforma un territori concret, singular, peculiar i ple de matisos: un paisatge urbà i, també, intrínsecament humà –les biblioteques, en la seva raó d’existir, en la seva essència, reclamen la presència de les persones. Els autors dels relats –alguns amb una àmplia trajectòria literària, d’altres més novells en l’exercici d’escriure- procedeixen de diversos indrets del país i exerceixen diferents activitats professionals, però els uneix la passió pels llibres i per l’es...