Lleixes

  "- (...)  No va disfressat, és un extraterrestre de veres –dic cridant un poc per la distància. - No fotis, que bo! –i arrenca el motor-. Fa un poc de cara d’alemany! "     Miquel, Joan. Alexandra Schneider und ihr Casiotone. Barcelona: L’Altra Editorial, 2018 :::   Què en diu la contraportada... Els alienígenes han envaït la Terra i tothom ha desaparegut. Només Alexandra Schneider, Albert Pinya i Joan Miquel Oliver han sobreviscut a la catàstrofe. L’autor mateix ens explica la seva experiència en una invasió extraterrestre de debò, allunyada dels tòpics cinematogràfics, sense guió i sense sentit, sense herois i sense èpica, amb petites dosis d’aventura i humor. Els personatges d’aquesta història van per feina i no es compliquen gaire per trobar la solució a un episodi de les seves vides que més aviat els molesta, i s’enfronten desmenjadament a la tasca que els ha caigut a sobre: salvar el món. :::   Com comença... I. N’Alexandra Schneider entra al meu estud. Du un pot

  " (...) I si calgués la prova de la mortalitat, la percepció i la urgència de la mort perquè l’home esdevingués més savi?". Lafont, Robèrt. L’illa dels immortals. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2022 Amficolpos, ò l’immortalitat . Traducció de Joan-Lluís Lluís Col·lecció   Debiaix, 23 ::: Què en diu la contraportada… Una misteriosa travessia marítima, viscuda per dos humanistes llibertins i conjurats que tenen la intenció de conquerir el món, es trunca per culpa d’una alenada universal i acaba en un naufragi que portarà els protagonistes a un confí que no haurien somiat mai. En aquesta illa inhòspita i ufanosa, els supervivents s’enfrontaran a tota casta d’inclemències i dilemes teològics a través d’aventures i desventures gairebé geòrgiques. Aquest és el punt de partida d’un volum narratiu i filosòfic, escrit amb una prosa minuciosa, bellíssima i enigmàtica que arrossega talment una tempesta màgica i que el gran narrador Joan-Lluís Lluís ha traduït fidel

    " Si cada uno de nosotros tiene al menos dos vidas, Saúl Trífero pudo tener al menos diez. De la mayor parte de ellas jamás se supo nada."     Loriga, Ray. Trífero. Barcelona: Ediciones Destino, 2000. Col·lecció Áncora y Delfín, 911 ::: Què en diu la contraportada... ¿Quién es Trífero? Personaje inesperado en el panorama literario español, sus raíces habría que perseguirlas seguramente en alguno de los interesantísimos bellacos creados por Nabokov, aunque no está tampoco lejos de la tradición del pícaro. Su vida, o mejor sus vidas, nos llevan desde Escandinavia junto a su esposa, la dulce Lotte, hasta Nueva York, donde se embarcará en una insensata farsa en busca de escurridizos universos paralelos. Jamás un hombre tan desdichado pudo vivir una historia de amor tan bella. Jamás un encantador embustero estuvo tan cerca de engatusar a la responsable comunidad científica. Romance delirante y comedia cuántica. ::: Com comença... No diré su nombre. Cuando

    " “Ho he de tancar amb aquest fill de puta; si no, no dino”. “Si no, no guanyo el Cadillac...” . Hòstia, treballem massa. Tu treballes massa. Tots (...)."         Mamet, David. Glengarry Glen Ross. Barcelona: Editorial Comanegra, 2019 Glengarry Glen Ross . Traducció de Carlota Subirós. Pròleg de Sharon G. Feldman. Col·lecció Dramaticles, 19   ::: Què en diu l’editorial... La direcció d’una agència immobiliària proposa una competició als seus treballadors: qui vengui més guanyarà un Cadillac, el segon rebrà un joc de ganivets de cuina, la resta seran acomiadats. S’estableix una ferotge competència entre ells, plena d’enganys i traïcions. Tot s’hi valdrà per aconseguir l’èxit.  Glengarry Glen Ross , que va rebre el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1984, és un retrat de l’individualisme i del capitalisme més salvatges. ::: Com comença... Primer acte Escena I Un compartiment d’un restaurant xinès. Williamson i Levene estan asseguts a taula. LEVENE : J