No puc no parlar. Antologia dels Adagis. - Desideri Erasme de Rotterdam

 



"Festina lente."







Erasme, Desideri.  No puc no parlar. Antologia dels Adagis.
Girona: Edicions de la ela geminada, 2018

Introducció i traducció de Joan Tello.
Col·lecció Quadrivium, 17


::: Que en diu la contraportada...
“Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».

 ::: Com comença...
1
Amicorum communia omnia.                    Tot el que els amics tenen ho comparteixen.
Eurípides, Orestes 735; Terenci, Germans 804.

::: Moments...
(Pàg. 63)
2.XII
Per publicam triam ne ambules.                No vagis pel camí que tothom transita.
Pitàgoras=Jeroni, Contra Rufi 3-39

(Pàg. 65)
98
Stultus stulta loquitur.                                 L’estupid diu estupideses.
Eurípides, Bacants 369

(Pàg. 65)
106
Malum malo medicari.                                Guarir un mal amb un altre mal.
Sòfocles, Àiax 362; Heròdot, Història 3.53.4.

(Pàg. 66)
139
Principium dimidium totius.                        Un bon començament és la meitat de tota la feina.
Plató, Lleis 75 3e; Aristòtil, Política 1303 b29

(Pàg. 67)
179
Ex aspectu nascitur amor.                            L’amor neix a partir de la mirada.
Virgili, Bucòliques 8.41; Diogenià, Parèmies 4.49

(Pàg. 68)
224
Vbi amici, ibi opes.                                        Allà on hi ha els amics, allà hi ha la riquesa.
Plaute, Truculent 885

(Pàg. 69)
287
Pecuniae obediunt omnia.                            Tot està sotmès al diner.
Aristòfanes, Plutus 146

(Pàg. 70)
288
Veritatis simplex oratio.                                El discurs de la veritat és senzill.
Eurípides, Fenícies 469

(Pàg. 71)
405
Fummum fugiens in ignem incidi.                Fujo del fum i vaig a espetegar al foc.
Plató, República 569b-c; Llucià, Menip 4.

(Pàg. 73)  
533
Nunquam ex malo patre bonus filius.            Mai d’un mal pare neix un bon fill.
Eurípides, fr. 333

(Pàg. 75)
595
Nosce teipsum.                                            Coneix-te a tu mateix.
Plató, Càrmides 164e; Juvenal, Sàtires 11.27.

(Pàg. 75)
596
Ne quid nimis.                                            Res en excés.
Eurípides, Hipòlit 264-265; Terenci, Àndria 61.

(Pàg. 77)
663
Omnium tardus assequitur.                        El canvi és present en totes les coses.
Terenci, Eunuc 276.

(Pàg. 77)
670
Nosce tempus.                                            Coneix quin és el moment oportú.
Hesíode. Treballs i dies 694; Pitac=Laerci, Vides de filòsofs 1.79.

(Pàg. 79)
832
Satius est recurrere quam currere male.    És preferible tornar enrere que córrer malament.
Llucià, Luci o l’ase 18.

(Pág. 80)
875
In mari aquam quaeris.                            Cerques aigua a la mar.
Properci, Elegies 1.9.15-16

(Pàg. 81)
925
Summum ius, summa iniuria.                    Màxim legalisme, màxima injustícia.
Terenci, Botxí de si mateix 796

(Pàg. 85)
1001
Festina lente.                                            Afanya’t sense pressa.
Suetoni, Vida d’August 23.4; Gel·li, Nits àtiques 10.11.5.

(Pàg. 87)
1153
Exercitatio potest omnia.                        La pràctica fa possible totes les coses.
Periandre=Laerci, Vides de filòsofs 1.99.

(Pàg. 89)
1240
Ingens telum necessitas.                        La necessitat és una arma poderosa.
Livi, Història de Roma 4.28.5.

(Pàg. 91)
1290
Quin amant sibi somnia fingunt.           Els qui estimen s’inventen les seves pròpies fantasies.
Virgili, Bucòliques 8.108

(Pàg. 92)
1316
Nec omnia, nec passim,                        Ni qualsevol cosa, ni en qualsevol lloc, ni de
nec ab omnibus.                                    qualsevol persona.
Digesta 1.16.6.3

(Pàg. 93)
1354
Magna ciuitas, magna solitudo.            Una gran ciutat, una gran solitud.
Estrabó, Geografia 16.1.5

(Pàg. 93)
1418
Ne puero gladium.                                No donis una espasa a un nen.
Plutarc, fr. 131; Ateneu, Sopar dels erudits 241a.

(Pàg. 95)
1512
Ignauis semper feriae sunt.                    Per als ganduls sempre és festa.
Teòcrit, Idil·lis 15.26

(Pàg. 98)
1698
Felix qui nihil debet.                              Feliç qui no deu res.
Antologia palatina 11.50.1.

(Pàg. 99)
1853
Obsequium amicos,                                La cortesia genera amics, la veritat engendra odi.
ueritas odium parit.
Terenci, Andria 68.

(Pàg. 103)
2005
Pax redimenda.                                    La pau cal comprar-la.
Agustí, Sermons 111.6

(Pàg. 103)
2031
Non licet bis in bello peccare.            En la guerra no està permès d’equivocar-se dues vegades.
Plutarc, Moralia 186f.

(Pàg. 104)
2088
Felicium multi cognati.                      Als qui són afortunats els surten molts parents.
Menandre, Sentències 748; Terenci, Formió 593-595.

(Pàg. 108)
2396
Inter caecos regnat strabus.               Entre els cecs, el guenyo és el rei.
Apostolius, Parèmies 7.23.

(Pàg. 110)
2541
Mortui non mordent.                           Els morts no mosseguen.
Teodor=Plutarc, Vida de Pompeu 77.4

(Pàg. 111)
2614
Lucrum pudori praestat.                    El guany és més important que la decència.
Plaute, Psèudolus 281; Diogenià, Parèmies 5.42.

(Pàg. 112)
2723
Ex minimis initiis maxima.                D’inicis molt modestos surten les coses més extraordinàries.
Homer, Ilíada 4.442-443

(Pàg. 118)
2027
Aspera uita sed salubris.                   Una vida difícil, però saludable.
Homer, Odissea 9.27.

(Pàg. 121)
3001
Dulce bellum inexpertis.                    La guerra és dolça per als qui no l’han experimentada.
Pindar, fr. 110; Vegeci, Art de la guerra 3.12.

(Pàg. 122)
3088
Hodie nullus, cras maximus.            Avui no ets ningú, demà ets el més important.
Aristòfanes, Cavallers 158.

(Pàg. 122)
3148
Multa docet famet.                            La fam ensenya moltes coses.
Ovidi, Art d’estimar 2.43; Apostolius, Parèmies a4.40a.

(Pàg. 124)
3286
Non semper erit aestas.                    No pas sempre serà estiu.
Hesíode, Treballs i dies 503.

(Pàg.  126)
3425
Grata breuitas.                                La brevetat és agradable.
Antologia palatina 9.784.

(Pàg. 126)
3433
Hostis domestiucs.                          L’enemic és a casa.
Plató, Sofista 252c.

(Pàg. 126)
3454
Inscitia confidentiam parit.            La ignorància engendra atreviment.
Tucidides, Guerra del Peloponnès 2.40.3.

(Pàg. 127)
Dii omnia potent.                                
Per als déus tot és possible.
Homer, Odissea 10.306.

(Pàg. 130)
3767
Ne quaeras deus esse. No intentis de ser un déu.
Píndar, Olímpiques 5.24.

(Pàg. 131)
3886
Mali principii malus finis.     És dolent el final d’allo que comença malament.
Èol, fr. 32=Estobue, Anthologium 3.4.11.

(Pàg. 132)
3947
Virtute duce, comite fortuna. La virtut em guia, la fortuna m’acompanya.
Ciceró, Cartes als familiars 10.3.2.

(Pàg. 138)
4135
Mortui non dolent.     Els morts no pateixen.
Sòfocles, Electra 1170.

::: Què n'opino...
La selecció de parèmies i adagis que Joan Tello ens proposa -dels més de 5.000 recollits per Erasme de Rotterdam durant més d'una trentena d'anys durant el segle XVI- ens ha de servir per fonamentar els nostres orígens i ser conscients de l'herència cultural de la què gaudim però de la que també en som responsables.

D'aquesta manera, l'antologia ajuda als lectors neòfits a apropar-se no tant sols a la tasca d'Erasme de Rotterdam ans també a remuntar-se a l'era clàssica i a topar-se amb autors i obres cabdals però en l'actualitat, del tot desconegudes.

De l'edició que ens presenta Edicions de la ela geminada, a banda de presentar-nos els adagis, refranys i parèmies en llatí i la seva traducció al català, cal destacar-ne sobretot la introducció que en fa el propi Tello -concisa però detallada- que permet introduir no tant sols la tasca d'Erasme, sinó que també permet contextualitzar-la i valorar-ne el seu significat i la seva repercussió. 

De la traducció esmentar que l'autor tria de fer una traducció literal, sense donar-li cap mena d'interpretació, que deixa al lector. Potser per alguns lectors això pot ser xocant.  

En tot cas, una d'aquelles propostes de lectura que, a nivell cultural i de coneixement, poden significar molt per un lector inquiet i tot terreny. D'altra banda, per la pròpia naturalesa del seu contingut, permet fer una lectura fragmentada i discontinuada. Ideal per desfermar la meditació.

::: Enllaços:
Erasme de Rotterdam, redescubriment del passat, Paremiologia, l'edició d'en Joan Tello

::: Llegeix-lo:
Llatí (pdf -amb introducció en francès). 
Llatí (html -anotat en holandès) 
Llatí (facsímil 1519)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli