Libre de Meravelles: volum I - Ramon Llull





"(...) E an aquest nombre de ·I· e de ·III· sta lo món, e tot quant és creat." 




Llull, Ramon. Libre de Meravelles: Volum 1 
Barcelona: Barcino, 1982. 



Col·lecció Els nostres clàssics, 34



  Com comença...
Déus, ab virtut de tota bonea, granea, eternitat, poder, saviea e volentat, comença aquest Libre de Meravelles.

En tristicia e en languiment stava un home en stranya terra. Fortment se meravellava de les gents de aquest món, com tan poch coneixien e amaven Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut.
[PRÒLEG]

  Moments...
(Pàg. 26)
Ve per lo món, e meravelle’t dels hòmens per què cessen de amar e conèxer Déu. Tota la vida sia en amar e conèxer Déu, e plora per los falliments dels hòmens qui Déus ignoren e desamen.-
Obedient fo Fèlix a son pare, del qual pres comiat ab gràcia e benedicció de Déu. E ab la doctrina qui li donà son pare, anava per los bocatges, per munts e per plants, e per erms e per poblats, e per prínceps e per cavallers, per castells, per ciutats: e meravellave’s de les meravelles qui són en lo món: e demanava ço que no entenia, e recomptava ço que sabia; e-n treballs e en perills se metia per tal que a Déu fos feta reverència e honor.
[PRÒLEG]

(Pàg. 35)
- Sènyer hermità –dix Fèlix-, ¿sabríets-me vós dir què és Déus? Car molt ho desig saber, per ço que Déus és, se exalsaria la mia volentat en amar Déus pus forment que no·l am; com si nature que per il·luminar enteniment sia volentat pus alta en amar ço de què l’entenimen ha conexença.-
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[II] QUÈ ÉS DÉUS

(Pàg. 42) 
(...) encara volia saber de açò que amor fa, altra cosa és ço que és amor; e per açò pregà la dona que li donàs conexença d’açò que amor és, pus que li havia donade conexença de folle amor, la qual amade havia sens que conexença no·n havia haüde. Molt plach a la done la devoció del caveller, e loà Déu, qui·l havia scalfat del foch de vera amor; e dix a Déu aquestes peraules: “Senyor ver Déus gloriós, pus per amor has anemorat aquest caveller, prech-te que li dons conexença de açò que és amor, car jo per te gràcia e virtut li he dada conexença de la obra que fa amor; mas el vol pukar pus alt son eneteniment en amor, per ço que mis la puscha amar, e vol saber ço que és amor en si matexa”-
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[II] QUÈ ÉS DÉUS

(Pàg. 44)
- (...) E Déus és aquella cosa qui és enfinit, eternal, savi, volenterós, virtuós, e qui és complit en si mateix de tota bonesa e de tota infinitat e de tot ço que és en si mateix.-
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[II] QUÈ ÉS DÉUS

(Pàg. 45)
- (...) ço és saber , que ·I· déu pot ésser infinit e pot ésser sobirà en bonesa e en poder, mas si eren molts déus aguals, cascun convendria que fos finit e termenat en altre, e negun no seria poderós en tot ço que seria. E si era ·I· déu infinit e poderós e subirà a tots los altres déus, converia que tots los altres déus li hobehissen, car contestar no li porien; e per açò seguir s’ia que a la fin no fos mas ·I· déu tan solament.
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[III] DE LA UNITAT DE DÉU

(Pàg. 50)
(...) Can lo ermità hac dites aquestes peraules, ell dix a Fèlix que lo món és en treball e en desordonació per ço car les gens són frèvols en saber e en caritat, e car són en diverses oppinions contràries a Déu (...).
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[III] DE LA UNITAT DE DÉU

(Pàg. 55) 
(...) Can lo ermità hac dites aquestes peraules ell dix a Fèlix: - Bell fill, si vós no podets entrendre la santa trinitat de Déu, bo és que ho cregats; car si tot ço que hom no pot entendre era cosa que hom no degués creure, seguir s’ia que mala cosa fos fe; la qual fe és molt noble virtut, car per fe són los hòmens en via de salvació, car creen ço que no poden entendre. E per açò, bell fill, abasta a vós que cregats en trinitat, pus que no la podets entendre.-
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[IV] DE LA TRINITAT DE DÉU

(Pàg. 58)
- (...) Manifesta cosa és que nostre senyor Déus ha creat tot quan és per donar conexença e amor de si mateix a les gens; e, per açò car ell és ·I· en essència e en trinitat de persones, volch que lo mon sia ·I· en essencia e que sia en tres coses diverses, les quals són sensualitat, entel·lectualitat, animalitat. Censualitat són les coses censuals, que són corporals e sensibles; per intel·lectualitat entenem ço que és ànima de hom, ho és àngel: per animalitat entenem lo hom, e ço que és ajustat de coses corporals e sperituals. En aquestes ·III· coses  sta tot lo món, lo qual és ·I·, e és an aquestes ·III· coses demunt dites, sens les quals lo món no seria en la unitat en què és, ni les ·III· coses no serien ço que són, sens que quescuna no fos en si mateixa ·Iª· cosa en ·III· coses, las quals són  matèria, forma, e la conjuncció que és de la matèria e de la forma en ésser ·I· cors ajustat de matèria e de forma. La ànima es ·Iª· eb essència, e és en ·III· coses diverses, de les qual é slo ésser de la ànima; les quals ·III· coses són memòria e enteniment e volentat, sens les quals ·III· coses la ànima no porie ésser ·Iª· substància. Animal és ·III· coses, ço és saber, cors, e spirit, el a conjuncció per què el cors e lo spirit se ajusten e són ·I· animal, ço és saber, ·I· hom, , ·I· lahó, ·I· aucell, e així de totes les altres coses que són ajustades de cors e de ànima. E an aquest nombre de ·I· e de ·III· sta lo món, e tot quant és creat (...)
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[IV] DE LA TRINITAT DE DÉU

(Pàg. 91)
(...) qui desama luxuria –dix Blanquerna- desama tot altre peccat, car un peccat és occasió a hom de altra peccat.
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[VII] DE LA ENCARNACIÓ QUE·L FILL DE DÉU PRES EN NOSTRA DONA SANTA MARIA

(Pàg. 103)
“(...) Sènyer comte, aquell jorn que vós ma donàs a cavaller, hoy preïcar a ·I· sant hom que mellor cosa era, en saviesa de hom, saber humilitat e saber si mateix en offici que sia en servir Déu, que ésser rey de França.”
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[VIII] DE LA SANTA PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JHESUXRIST

(Pàg. 133)
- (...) Ara en aquest temps en què som, se fan pochs de miracles, e pochs són los hòmens que a nostra fe se convertesquen, per què ma’n dó gran meravella.- Dix Blanquerna:
- En lo temps dels profetes se convenia que per creença hom convertís les gents, car leugerament creyen; e en lo temps de Xrist e dels apòstols se convenien miracles, car les gents no eren molt fundades en scriptures, e per açò amaven miracles, qui són demostracions de coses visibles corporalment. Ara som sdevenguts en temps que les gents àman rahons necessàries, car són fundades en grans sciències de phisolofia e de theologia; e per açò les gents que ab phisoloffia són cayguts en error contre la santa fe romana, cové conquerir ab rahons necessàries, e destruir a ells lurs falces oppinions ab rahons necessàries, les quals rahons sien per phisoloffia e per theologia.-
[LLIBRE PRIMER. DE DEU]
[XII] DEL APÒSTOLS

(Pàg. 142)
(...) lo ermità dix a Delix: - Amable fill, Déus (beneyt sia ell!) és remenbrable, entel·legible e amable molt fortament; e per açò ha fet àngel, qui és ajustat de ·III· spècies, ço és saber, recolència, intel·ligència e volència. Ab la recolència membra Déu, ab la intel·ligència entén Déu, ab la volentat ama Déu. És així, bell fill, àngel ab tot son ésser contempla Déu, remembrant, entenent e amant.
[LLIBRE II. DELS ÀNGELS]
[XIV] QUÈ ÉS ÀNGEL

(Pàg. 145)
(...) Respòs lo phisoloff, e dix que virtut de imaginació és imaginar aquella cosa que hom ha vista e no la veu, per la qual imaginació lo enteniment pot entendre les coses corporals, jassia que no les hage vistes corporalment.
[LLIBRE II. DELS ÀNGELS]
[XV] DE ENTENIMENT D’ÀNGEL

(Pàg. 156)
Fèlix demanà al pastor si fat ni astre era cosa necessària. Respòs lo pastor dient que Déus ha ordonat tot quant és a si amar e conèixer, e Déus ha donade virtut com les unes creatures hagen poder sobre les altres, en tal manera que ell ne sia conegut e amat.
[LLIBRE III. DEL CEL]
[XVIII] DEL FIRMAMENT

(Pàg. 158)
(...) Con lo bou fo sadoll, ell se axí del camp del blat, e entrà-se’n en lo desert, e jach prés de ·I· arbre, e remigà e mestegà ço que havia cullit en lo camp del blat. Aquell phisoloff retornà a la ciutat, e per lo eximpli que hac après del bou, pujà-se’n en ·Iª· alta muntanya ab tots sos libres; e en aquella muntanya stech longament remenbrant ço que havia après, e atrobà novelles sicències, e gordava bestiar per ço que apercebés alcunes coses per la manera de les bèsties que gordava. Humilment anava vestit, per ço que fos humil e que sa sciència no·l mogués a vana glòria; pobrament jasia, per ço que molt no dormís; poch menjave e bevie, per ço que molt visqués; en pur aer stava, per ço que fos sà, e que son enteniment pogués ésser subtil a dictar los libres de phisolòffia, los quals componia per tal que·n pogués mils entendre los libres de theologia-. Molt plach a Fèlix la vida del pastor, e en ses peraules conech que el pastor era phisoloff.
[LLIBRE III. DEL CEL]
[XVIII] DEL FIRMAMENT

 Altres n'han dit...
Fitxes de lectura

 Enllaços:
Ramon Llull, estructura i propòsit, context històric, context culturalper no entrebancar-se durant la lectura.

 Libre de Meravelles a Lleixes:
volum II, volum III, volum IV.

⇲ Llegeix-lo:
Català (facsímil manuscrit Biblioteca Menéndez Pelayo html)
Català (facsímil imprès 1904 html)
Castellà (facsímil ed. 1750 html

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli