La mala reputació - Bel Olid
"(...) si encara no eren imbècils del tot, aviat ho serien sense remei."
Olid, Bel. La mala reputació.
Barcelona: Proa, 2012
Col·lecció A tot vent, 577
► Què en diu la contraportada...
Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. El tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic.
Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.
► Com comença...
Ningú no sap ben bé qui ho va decidir, ni per què va ser aquell matí de principi d'hivern, ni com pot ser que ho fessin a l'hora del pati. El cas és que hi havia erugues als matolls del fons, darrere el sorral; unes erugues peludes que l'Helena havia tocat dies enrere i que li havien deixat un caminet vermell per tot el braç, com de piruleta.
GARLANDES
► Moments...
(Pàg. 29)
Es pot dir que la vaig estimar, segurament vaig estimar-la, però no com calia perquè fóssim felices per sempre i la vida semblés un conte de fades. Vaig estimar-la amb resignació, sabent que ell no tornaria, i que si tornava hauria de dir-li que no . Vaig estimar-la i m'hi vaig arribar a creure una temporada. Vaig estimar-la amb la poca convicció amb que s'accepta la tebior desagradable d'una cervesa calenta al juliol, quan penses que t'hi acostumarà però no, passa l'estona i la tens a la mà, sense poder acabar-te-la. Vaig estimar-la amb la mala consciència de qui es mira la cervesa a mig beure i no s'atreveix a demanar-ne una altra.
FOR NO ONE
(Pàg. 30)
El nostre havia sigut un amor d'aquells que es viuen una vegada i prou, que no s'acaben quan s'acaben i continuen molt de temps al fons del fons. Un amor d'aquells que no saps si voldries no haver viscut, un amor que et podria arribar a matar. Un amor que et deixa les venes plenes de sang a punt de rebentar, que cal reduir i reconvertir i pair i racionalitzar.
FOR NO ONE
(Pàg. 39)
La nena es diu Aurora i acostuma a estar a la lluna, perquè la lluna és un lloc més bonic que casa seva, que l'escola i que el carrer.
NIÑA DE FUEGO
(Pàg. 78)
Avui ja gairebé no em sorprèn quan, cada cop més sovint, en sortir de casa em trobo lluny de casa.
RES NO TË LLOC
(Pàg. 81)
I em mira amb una ombra al fons dels ulls tan fosca com la meva, amb un dubte tan profund envaint-li cada arruga menuda del front que no cal demanar-li on som per saber que ell també està perdut, que no sap trobar-se a la guia, que com jo he fet tants altres cops intenta situar-se, refugiar-se en la pau quadriculada dels carrers a sobre els mapes, dels espais amb noms que volen dir alguna cosa, amb noms que pots repetir als desconeguts perquè assenteixin i somriguin i t'indiquin cap a on vas o d'on véns, si tens sort.
RES NO TË LLOC
(Pàg. 82)
I el més inquietant és que m'és fàcil acceptar-ho, obrir la porta, anar a la cuina, fer cafè. I asseure'm vora la finestra a esperar que soni el timbre i sigui ell, convidar-lo a entrar i passar-nos el dia explicant-nos viatges impossibles a països inconcrets. Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb les carícies, la impotència amb el gest.
Esborrar la irracionalitat de la vida amb la irracionalitat del plaer.
RES NO TE LLOC
(Pàg. 92)
Quedar-se sense feina als quaranta-dos anys quan l'única cosa que se sap fer és jugar amb les paraules pot ser aterridor. Si elimina les estones de traduir al petit estudi que s'ha muntat a casa, la seva vida és una llarga cadena d'activitats marujils. Li fa vergonya convertir-se en la seva mare,, i li fa vergonya que li faci vergonya. La seva mare no té res de dolent. Estar-se a casa no té res de dolent. Només l'estranya persistència de la seva imatge projectada al futur, molts anys enrere, fent coses importants.
CELOBERT AMB PAPALLONES
(Pàg. 96)
Abans anava a tallers d'escriptura, però hi ha gent molt rara que explica xorrades i es pensen que seran el pròxim Joyce, o encara pitjor, el pròxim Neruda, i són molt pesats.
Ara m'estimo més escriure sola a casa, i esperar el moment en què trobaré algú de confiança a qui l'hi podré ensenyar.
CELOBERT AMB PAPALLONES
(Pàg. 107)
Els observava pensant que, si encara no eren imbècils del tot, aviat ho serien sense remei. Semblaven la mena de parell que no duraria més de dues setmanes, però va imaginar-los deu anys més tard, la noia fent-se les ungles amb una cançó de moda als auriculars, ell mirant el futbol amb una llauna de cervesa a la mà, amb tot el futur per perdre i poca cosa per guanyar.
TENDER IS THE NIGHT
(Pàg. 127)
Cada dia em llevo, cada dia recordo, cada dia em maquillo i gairebé no sóc.
TEDI
(Pàg. 133)
Se li acudien sovint versos fràgils que haurien fet tremolar d'emoció els cors sensibles, però a ell no li semblava res d'extraordinari: era la seva manera de pensar. Havia après aviat, quan tot just començava a parlar, que la seva manera de pensar no s'ajustava al que s'esperava d'ell, i havia actuat en conseqüència. Amagava els versos com ales i executava a la perfecció les oracions vulgars que sentia en els altres, amb l'únic defecte d'una sintaxi impecable i una precisió lèxica de manual.
PER RESPIRAR.
► Altres n'han dit...
Propera parada: cultura, Núvol, Llegir en cas d'incendi, El retrato de Joyce, Guaita que fan ara, Pati de contes, Nosaltres llegim, El País.
► Enllaços:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada