Caín - Lord Byron

Lord Byron. Caín.

Barcelona:  Quaderns Crema, 1997

Cain
Traducció Jordi Llovet
Col·lecció In Amicorum numero, 7

>> Com comença...

ACTE I ESCENA I A la terra , a l’exterior del Paradís. A solixent.Adam, Eva, Cain, Abel, Ada, Sil·là oferint un sacrifici. ADAM Déu infinit! Etern! Totpoderós! Que d’entre les tenebres de l’abisme vas fer la llum sobre les aigües amb un mot; Jehovà, salve!, amb llum renovellada, salve! EVA Déu, que vas dir el dia, separant el dia de la nit, mai dividits fins aleshores; que vas dividr les ones entre si, i a un tros de l’obra feta vas donar-li el nom de firmament, salve! >> Moments...

ACT I SCENE I The Land without Paradise-Time, Sunrise. Adam, Eve, Caín, Abel, Adah, Zillah. Offering a Sacrifice. ADAM God, the Eternal! Infinite! All-Wise!- Who out of darkness on the deep didst make Light on the waters with a word-all hail! Jehovah, with returning light, all hail! EVE God! Who didst name the day, and separate Morning from night, till then divided never- Who didst divide the wave from wave, and call Part of thy work the firmament –all hail!

(Pàg.33) CAÍN Jo no tinc res per demanar. ADAM ¿Ni res per agrair? CAÍN No, això tampoc. ADAM ¿I doncs? ¿No ets viu? CAÍN ¿I què? ¿No he de morir, també?

CAIN I have nought to ask ADAM Nor aught to thank for? CAIN No ADAM Dost thou not live? CAIN Must I not die?

(Pàg. 41) CAÍN (monòleg) Això és la vida! Treballar sempre! I treballar, ¿per què? Potser pel fet que el nostre pare no va servar a l’Edèn el lloc que hi va tenir. ¿Què hi tinc a veure, jo, amb l’afer? No era nascut: no vaig pas demanar-ho, jo; ni accepto de bon grat el lloc on m’ha portat el fet de néixer. ¿Per què va haver-se de sotmetre a la muller i la serp? Si ho va voler, ¿per què en pateix? ¿Quin mal hi havia? L’arbre, ¿no fou plantat per a ell? Si no, ¿per què Déu va posar Adam tan a la vora de l’arbre més superb, al mig del Paradís? Només diuen això, quan se’ls pregunta: ”Va ser la seva voluntat, i és bo, ell.” ¿I com ho sé, ho? ¿Pel fet que sigui omnipotent, he de pensar que és bondadós? Jutjo només pels fruits tan amargant que he de menjar per culpa d’una falta no comesa.

CAIN (solus) And this is Life!-Toil! And wherefore should I toil?-because My father could not keep his place in Eden. What had I done in this?-I was unborn: I sought not to be born; nor love the state To which that birth has brought me. Why did he Yield to the serpent and the woman? Or, Yielding, why suffer? What was there in this? The tree was planed, and why not for him? If not, why place him near it, where it grew, The fairest in the centre? They have but One answer to all questions, “’T was his will, And he is good”. How know I that? Because He is all-powerful must all-good, too, follow? I judge but by the fruits –and they ara bitter- Wich I must feed on for a fault not mine.

(Pàg. 47) CAÍN És cert que visc, però visc només per a la mort. I, tot vivint, no veig al món cap cosa que em faci odiar la mort llevat d’una tirada de naixença, un odiós però invencible instint de vida: prou que em repugna, tant com m’odio a mi mateix; però no puc fer-hi res... Així és com visc. Hauria estat millor no haver nascut! LUCIFER Vas néixer i viuràs eternament: no et pensis que la terra, allò que et fa d’estoig, sigui existència... La terra acabarà, i, amb tot, no seràs menys que allò que ets ara. CAÍN No seré menys! ¿I no podré ser més? LUCIFER Potser seràs un de nosaltres. CAÍN ¿Com sou? LUCIFER Eterns. CAÍN ¿I sou feliços? LUCIFER Tenim poder. CAÍN Però, ¿sou feliços? LUCIFER No, ¿i tu? CAÍN Com vols que ho sigui! Mira! LUCIFER Fang i res més! (...)

CAIN I live, But live to die: and, living, see nothing To make death hateful, save an innate clinging, A loathsome, and yet all invincible Instinct of life, which I abhor, as I Despise myself, yet cannot overcome- And so I live. Would I had never lived! LUCIFER Thou livest, and must liver for ever: think not The earth, which is thine outward cov’ring, is Existence-it will cease, and thou wilt be No less than thou art now. CAIN No less! And why No more? LUCIFER It may be thou shalt be as we CAIN And ye? LUCIFER Are everlasting. CAIN Are ye happy? LUCIFER We are mighty. CAIN Are ye happy? LUCIFER No: art thou? CAIN How should I be so? Look on me! LUCIFER Poor clay! (...)

(Pàg. 53) CAÍN I doncs, ¿què som? LUCIFER Som ànimes gosades que fan ús de la immortalitat que posseeixen... Som ànimes que miren sense por la cara eterna de l’opressor que tot ho pot, i que li diuen que el mal creat per ell, no és bo! Si tot ho ha fet, com diu-ni ho sé, jo, ni m’ho crec-, si ell ens va fer, llavors no pot desfer-nos: som immortals!-així ens va haver de fer, per turmentar-nos més: que faci! És gran, ell... però no és més feliç en la grandesa seva, que nosaltres en el conflicte que ens escau! Mai la bondat no hauria fet el mal; però això és el que ell va fer. Deixem que segui al setial immens i solitari, que creï móns i faci més lleu l’eternitat per a la seva existència sense fi i la seva solitud incompartida; deixem que apili un món damunt d’un altre: és un tirà tot sol, indefinit, indissoluble; si fos capaç de destruir-se a si mateix, això seria el benefici més gran que ell ens podria fer. Però deixem-lo estar, que regni, que es multipliqui en forma de misèria!

CAIN And what is that? LUCIFER Souls who dare use their immportality- Souls who dare look the Omnipotent tyrant in His everlasting face, and tell him that His evil is not good! If he has made, As he saith-wich I know not, nor believe- But, if he made us- he cannot unmake: We are immortal! –nay, he’d have us so, That he may torture: -let him! He is great- But, in his greatness, is no happier than We in our conflict! Goodness would not make Evil; and what else hath he made? But let him Si on his vast and solitay throne, Creating worlds, to make eternity Less burthensome to his immense existence And unparticipated solitue; Let him crowd orb on orb: he is alone Indefinite, indissoluble tyrant; Could he but crush himself, `twere the best boon He ever granted: but let him reign on, And multiply himself in misery!

(Pàg. 59) CAÍN ¿Vares ser tu, llavors, qui va temptar la mare? LUCIFER Ningú no tempto, jo, si no és amb la veritat: ¿que no era, l’arbre aquell, arbre de ciència? ¿No estava l’arbre de la vida encara ple de fruits? ¿Us vaig prohibir que n’agaféssiu, jo? ¿Vaig mai plantar res prohibit a prop de braços innocents i d’éssers encuriosits per mor de la innocència? Jo us hauria fet déus; en canvi, aquell que us va llançar a aquest món va fer-ho tot dient que “els fruits de l’arbre de la vida no havíeu de tastar-los, no fos cas que esdevinguéssiu déus, com ell i jo”. ¿Va dir-ho o no? CAÍN Això és el que he sentit d’aquells que el van sentir entre la tronada. LUCIFER Llavors, qui és el dimoni? ¿Aquell que no us ha deixat viure, o el qui us hauria ofert eterna vida en l’alegria i la potència del saber? CAÍN Els pares haurien hagut de prendre’ls tots, els fruits, o no agafar-ne cap. LUCIFER Un ja és collit; i l’altre encara pot ser vostre. CAÍN ¿I doncs? LUCIFER Essent allò que sou, amb fortalesa. Res no és capaç d’apagar el foc del pensament si el pensament és sempre allò que és, centre de totes les coses que l’envolten... Va néixer per regnar.

CAIN Ah! Didst thou tempt my mother? LUCIFER I tempt none, Save wit the truth: was not the tree, the tree Of knowledge? and was not the tree of life Still fruitful? Did I bid her pluck them not? Did I plant things prohibited within The reach of beings innocent, and curious By their own innocence? I would have made ye Gods; and even He who thrust ye forth, so thrust ye Because “ye should not eat the fruits of life, And become gods as we”. Were those his words? CAIN They were, as I have heard from those who heard them, In thunder. LUCIFER Then who was the demon? He Who would not let ye live, or he who would Have made ye live for ever in the joy And power of knowledge? CAIN Would they had snatch’d both The fruits, or neither! LUCIFER One is yours already; The other may be still. CAIN How so? LUCIFER By being Yourselves, in your resistance. Nothing can Quench the mind, if the mind will be itself And centre of surronunding things-‘tis made To sway.

(Pàg. 77) LUCIFER (..), jo, que tot ho sé, no temo res; això és la ciència veritable. CAÍN M’agradaria molt ser el teu deixeble... LUCIFER Seria amb una condició. CAÍN ¿I doncs? LUCIFER Prosterna’t davant meu i adora’m: que sigui el teu Senyor. CAÍN No ets el Senyor que el pare adora. LUCIFER No CAÍN ¿El seu igual, potser? LUCIFER Tampoc; amb ell no tinc res en comú! Ni ganes: estic per sobre seu, per sota, tot; però mai no he estat partícip ni esclau del seu poder. Habito a part; però sóc molt gran: n’hi ha un munt que ja m’adoren, i encara n’hi haurà més... Sigues, Caín, un dels primers a fer-ho. CAÍN No m’he prostrat davant el Déu del pare, malgrat que Abel, el meu germà, sovint m’implora que faci amb ell els sacrificis rituals, ¿i he de prostrar-me davant teu? LUCIFER ¿Que no t’inclines davant seu? CAÍN T’ho he dit prou clar. ¿No ho pot capir, la teva ciència poderosa? LUCIFER Aquell que no s’inclina davant seu, al meu davant s’inclina! CAÍN Davant de res no he vinclar-me, jo. LUCIFER Amb tot, Caín, m’adores; car, no adorant-lo a ell, és com si em veneressis. CAÍN ¿Com és, això? LUCIFER No trigaràs gaire a saber-ho, aquí mateix.

LUCIFER (...) And I, who know all things, fear nothing: see What is true knowledge. CAIN Wilt thoy teach me all? LUCIFER Ay, upon one condition CAIN Name it LUCIFER That Thoy dost fall down and woeship me-thy Lord. CAIN Thou art not the Lord my father worships LUCIFER No CAIN His equal? LUCIFER No;- I have nought in common with him! Nor would: I would be aught above-beneath- Aught save a sharer or a servant of His power. I dwell apart; but I am great:- Many there are who worship me, and more Who shall-be thou amongst the first. CAIN I never As yet have bow’d unto my father’s God, Although my brother Abel oft implores That I would join with him in sacrifice:- Why should I bow to thee? LUCIFER Hast thou ne’er bow’d To him? CAIN Have I not said it?-need I say it? Could no tthy mighty knowledge eatch thee that? LUCIFER HE who bows not to him has bow’d to me! CAIN But I will bend to neither. LUCIFER Ne’er the less, Thou art my workshipper: not worshipping Him makes thee mine the same. CAIN And what is that? LUCIFER Thou’lt know here-and hereafter.

(Pàg. 107) CAÍN Sigues feliç tu sola, doncs... No vull saber-ne res, d’una felicitat que ens humilia a mi i els meus. ADA Mai no seré feliç, jo tota sola, ni ho vull ser; però amb tots els que ens envolten, em sembla que ho seria, malgrat la mort –aquesta mort que no conec i, doncs, no temo, per bé que sembla una ombra horrible, si he de parlar pel que he sentit a dir. LUCIFER ¿I dius que tota sola no podries ser feliç? ADA Sola! Déu meu! ¿Hi ha algú que arribi a ser feliç, o bo, tot sol? La solitud em sembla culpa, llevat que pensi que aviat veuré el germà, i el seu germà, i els pares, i els fills nostres. LUCIFER Doncs el teu déu és solitari: ¿és bo i feliç, així tot sol?

CAIN Be thou happy, then, alone- I will have nought to do with happiness, Which humbles me and mine. ADAH Alone I could not, Nor would be happy: but with those around us, I think I could be so, despite of death, Which, as I know it not, I dreat not, though It seems an awful shadow –if I may Judge from what I have heard. LUCIFER And thou couldst not Alone, thoy say’st, be happy? ADAH Alone! Oh, my God! Who could be happy and alone, or good? To me my solitude seems sin; unless When I think how soon I shall see my brother, His brother, and our children, and our parents. LUCIFER Yet thy God is lone; and is he happy, Lonely and good?

(Pàg. 189) CAÍN Que malaurats! Haver de compartir el destí del nostre pare, com els seus fills, sense haver mai tastat la poma; com els seus fills, sense el saber comprat a un preu tan alt! Oh arbre mentider! No sabem res, i l’arbre el va prometre, aquest saber; l’havíem de pagar amb la mort, però hauria estat saber. I ara em pregunto: ¿què sabem? LUCIFER Potser la mort porta al coneixement suprem; essent com és la sola cosa certa entre les coses, porta a la ciència més segura: l’arbre, per tant, va ser sincer, encara que fos també mortal.

CAIN Alas! The hopeless wretches! They too must share my sire’s fate, like his sons; Like them, too, without having shared the apple; Like them, too, without the so dear-bought knowledge! It was it promised knowledge at the price Of death-but knowledge still: but what knows man? LUCIFER It may be death leads to the highest knowledge: And being of all things the sole thing certain, At least to the surest science: therefore The tree was true, though deadly.

(Pàg. 209) CAÍN ¿Per què existeixo, jo? ¿Per què ets malaurat, tu? ¿Per què ho són tots els éssers? Aquell que ens va crear també deu ser-ho, en tant que creador dels éssers desgraciats! Crear destrucció no pot ser un acte que faci algú feliç. I, tanmateix, el pare diu que és omnipotent, el creador. ”¿Per què hi ha mal, llavors, si ell és bondat?”, vaig preguntar-li al pare. I em va dir: ”Perquè aquest mal és el camí que porta al bé.” Que estrany, un bé que ha de brollar del seu mortal contrari.

CAIN Why do I exist? Why art thou wretched? Why are all things so? Ev’n he who made us must be, as the maker Of things unhappy! To produce destruction Can surely never be the task of joy, And yet my sire says he’s omnipotent: Then why is evil-he being good? I ask’d This question of my father; and he said, Because this evil only was the path To good. Strange good, that must arise from out Its deadly opposite.

(Pàg. 231) CAÍN ¿I no podeu regnar-hi  l’un i l’altre? ¿Que no hi cabeu tots dos, potser? ¿Què us distancia? LUCIFER Regnem tots dos, com ja t’he dit. CAÍN Però un dels dos fa el mal. LUCIFER ¿Qui el fa? CAÍN Tu! Si pots fer el bé als humans, ¿per què no el fas? LUCIFER Que el faci aquell que us va crear! No vaig crear-vos, jo. Vosaltres sou les seves criatures; les meves, no.

CAIN And cannot ye both reign then? –is ther not Enought?-why should ye differ? LUCIFER We both reign. CAIN But one of you makes evil. LUCIFER Which? CAIN Thou! for If thou canst do man good, why dost thou not? LUCIFER And why not he who made? I made ye not; Ye are his creatures, and not mine.

(Pàg. 237) CAÍN ¿De què serveix que jo hagi vist totes les coses que m’has volgut mostrar? LUCIFER ¿Que no et delies per saber? ¿No t’he ensenyat, en tot això que has vist, a entendre’t tu mateix? CAÍN Ai las! Em sembla ser no res! LUCIFER Aquest és el més alt coneixement dels homes: saber que la natura dels mortals és un no res. Transmet aquesta ciència a la fillada, que això els guardarà estalvis de molts mals.

CAIN And to what end have I beheld these things Which thou hast shown me? LUCIFER Didst thou not require Knowledge? And have I not, in what I show’d, Taught thee to know thyself? CAIN Alas! I seem Nothing. LUCIFER And this should be the human sum Of knowledge, to know mortal nature’s nothingness; Bequeath that science to thy children, and ’Twill spare them many tortures.

(Pàg. 239) CAÍN Esperit altiu! Em parles amb supèrbia; però tu mateix, presumptuós, tens un que et mana. LUCIFER No! Pel cel que senyoreja, i pels abismes i la immensitat dels móns i de la vida que senyorejo amb ell, no! Ell em va vèncer, és cert; però ningú no em mana. Rep els honors de tots els éssers; però de mi, cap: guerrejo en contra seu, com vaig combatre els cels altíssims. Tota l’eternitat, pels insondables esvorancs de l’Hades, pels infinits reialmes de l’espai i en les eternes eres, incomptables, tot li disputaré! Món rere món, estrella rere estrella, un univers i un altre es gronxaran en les balances fins que s’acabi aquesta lluita enorme, si mai ha d’acabar; i això no passarà mentre un dels dos no s’extingeixi. ¿I quina cosa extingirà aquesta immortalitat que posseïm? ¿Qui el desfarà, aquest odi irrevocable i mutu que ens tenim? Si és ell el vencedor, dirà que és Mal allò que haurà vençut; però el bé que doni ¿com serà? Si jo guanyés, només reputaria com a mal les seves obres. Però a vosaltres, que sou mortals de fa poc temps, nascuts a penes, ¿quins han estat els dons que Ell us ha ofert d’ençà que sou en aquest món? CAÍN Pocs han estat; i molts, amargs. LUCIFER Tornem plegats, doncs, a la terra; tasteu-hi, tu i els teus, la resta dels celestials favors. El mal i el bé tenen essència pròpia, i no els ha fets dolents o bons aquell que els va forjar. Si allò que us dóna us porta bé, digueu que és bé; si en brolla un mal, no digueu mai que és cosa meva fins que sabreu del cert la font on neix; i no jutgeu per les paraules, tot i que surtin d’un esperit, sinó pels fets de l’existència vostra, així ha de ser. La poma de la fatalitat us va oferir aquest bé: l’enteniment. No permeteu que es vincli mai davant la tirania o l’amenaça d’una fe contrària a tot sentit extern o als sentiments de dins: penseu, sigueu gosats, bastiu un món intern al fons dels vostres cors si us falla el món de fora; així, en combat victoriós amb la natura vostra sereu cada vegada més a prop d’una natura tota esperit. (Desapareixen.)

CAIN Haughty spirit! Thou speak’st it proudly; but thyself, though proud, Hast a superior. LUCIFER No! By heaven, which He Holds, and the abyss, and the immensity Of worlds and life, which I hold with him-No! I have victor-true; but no superior. Homage he has from all-but none from me: I battle it against him, as I battled In highest heaven. Through all eternity, And the unfathomable gulfs of Hades, And the interminable reals of space, And the infinity of endless ages, All, all, will I dispute! And world by world, And star by star, and universe by universe Shall tremble in the balance, till the great Conflict shall cease, if ever it shall cease, Which it ne’er shall, till he or I be quench’d! And what can quench our immortality, Or mutual and irrebocable hate? He as a conqueror will call the conquer’d Evil; but what will be the good he gives? Were I the victor, his works would be deem’d The only evil ones. And you, ye new And scarce-born mortals, what have been his gifts To you already in your little world? CAIN But few; and some of those but bitter. LUCIFER Back With me, then, to thine earth, and try the rest Of his celestial boons to ye and yours. Evil and good are things in their own essence, And not made good or evil by the giver; But if he gives you good-so call him; if Evil springs from him, do not name it mine, Till ye know better its true fount; and -judge Not by words, though of spirits, but the fruits Of your existence, such as it must be. One good gift has the fatal apple given- Your reason:-let it not be over-sway’d By tyrannous threats to force you into faith ’Gainst all external sense and inward feeling: Think and endure,-and form an inner world In your own bosom-where the outward fails; So shall you nearer be the spiritual Nature, and war triumphant with your own. [They disappear

>> Enllaços:

Lord Byron, I was born to opposition, escepticisme dramàtic, el romanticisme negre, catastrofisme com a motor d'arranc, el perquè del catastrofisme al Caín de Byron, versos blancs, Lucifer, Caïm, motius d'odi, l'argument

>> Llegeix-lo:
Anglès (pdf)
Anglès (html - edició 1824)
Anglès (html - edició 1830)
Anglès (html)
Anglès (multiformat)
Anglès (txt)