Desaparicions - Paul Auster

Auster, Paul. Desaparicions

Lleida: Pagès Editors, 1994

Disappearances
Traducció de Jordi Casellas
Col·lecció Biblioteca de la Suda, 13



>>Com comença...
Passa alguna cosa, i des del moment en què comença
a passar, ja res pot tornar a ser el mateix.

Passa alguna cosa. O bé, no passa alguna cosa. Un
cos es mou. O bé, no es mou. I si es mou, alguna
cosa comença a passar. I fins i tot si no es mou, alguna
cosa comença a passar.
(Espais blancs)

Something happens, and from the moment it begins
to happen, nothing can ever be the same again.

Something happens. Or else, something dones no
happen. A body moves. Or else, it does not move. And
if it moves, something begins to happen. And even if it
does not move, something begins to happen.
(White Spaces)

>>Moments...
(Pàg. 25)
Descriure-ho amb tots els detalls probablement no és
impossible. Però caldrien tantes paraules, tants dolls de
síl·labes, frases, i oracions subordinades, que les
paraules sempre anirien endarrerides respecte d’allò
que passés, i molt després que tot moviment s’hagués
atura i tots els testimonis s’haguessin dispersat, la veu
que descrigués aquell moviment seguiria parlant encara,
sola, sense que ningú la sentís, endinsant-se en el silenci
i la foscor d’aquestes quatre parets.
(Espais blancs)

To describe it in all its details
is probably not impossible. But so many words
would be needed, so many streams of syllabes, sentences,
and subordinate clauses, that the words would always
lag behind what was happening, and long after all motion
had stopped and each ot its witness had dispersed,
the voice describing that motion would still be speaking
alone, heard by no one, deep into the silence and
darkness of these four walls.
(White Spaces)

(Pàg. 31)
Un home emprèn un viatge cap a un lloc on no
ha estat mai abans. Un altre home torna. Un home
arriba a un lloc que no té nom, que no ofereix cap
element perquè pugui determinar on és. Un altre home
decideix tornar. Un home escriu cartes de d’enlloc, des
de l’espai blanc que s’ha obert a la seva ment. Les cartes
no arriben mai. Les cartes no s’envien mai. Un altre
home emprèn un viatge per buscar el primer home.
aquest segon s’assembla cada vegada més al primer
home fins que ell també és engolit per la blancor. Un
tercer home emprèn un viatge sense cap esperança de
fer mai cap enlloc. Vagareja. Segueix vagarejant. Mentre
romangui en el regne de l’ull nu, segueix vagarejant.
(Espais blancs)

A man sets out on a journey to a place he has neves
been before. Another man comes back. A man comes
to a place that has no name, that has no landmarks to
tell him where he is. Another man decides to come back.
A man writes letters from nowhere, form the white space
that has opened up in his mind. The letters are never
received. The letters are never sent. Another man sets
out on a journey in search of the first man. This second
man becomes more and more like the first man, until
he, too, is swallowed up by the whiteness. A third man
sets out on a journey with no hope of ever getting
anywhere. He wanders. He continues to wander. For as
long as he remains in the realm of the naked eye, he
continues to wander.
(White Spaces)

(Pàg. 47)
Perquè el que passa no passarà mai,
i perquè el que ha passat
constantment torna a passar,

som com érem, tot
ha canviat en nosaltres, si parlem
del món
només és per deixar el món

sense expressar.(...)
(Narrativa)

Because what happens will never happe,
and because what was happened
endlessly happens again,

we are as we were, everything
has changed in us, if we speak
of the world
it is only to leave the world

Unsaid. (...)
(Narrative)

(Pàg. 59)
Simplement haver-se aturat.

Com si pogués començar
on la meva veu s’ha aturat, jo mateix
el so d’una paraula

que no puc dir.

Tant silenci
al qual donar vida
en aquesta carn pensarosa, el redoblament
del tambor de paraules
a dins, tantes paraules

perdudes en el vast món
dins meu, i haver sabut així
que malgrat jo mateix

sóc aquí.
com si aquest fos el món.
(En memòria de mi mateix)

Simply to have stopped

as if I could begin
where my voice has stopped, myself
the sound of a word

I cannot speak.

so much silence
to be brought to life
in this pensive flesh, the beating
drum of words
within, so many words

lost in the wide world
within me, and thereby to have known
that in spite of myself

I am here

as if this were the world
(In Memory of Myself)

(Pàg. 63)
Blau. I dins d’aquest blau una sensació
de verd, (...)
(Encarant-se a la música)

Blue. And within that blue a feeling
of green, (...)
(Facing the Music)

(Pàg 71)
(...)
ja que sap que tota la vida
una pedra
donarà pas a una altra pedra

per fer un mur

i que totes aquestes pedres
conformaran la monstruosa suma

dels particulars
(Desaparicions. 1)

(...)
since he knows that for the whole of life
a stone
will give way to another sotne

to make a wall

and that all these stones
will form the monstrous sum

of particulars.
(Disappearances.1)

(Pàg. 85)
Així és que, recomença,

com si fos l’última vegada
que respirés.

Perquè ja no hi ha temps. I és la fi del temps

que comença
(Desaparicions.7)

Therefore, he begins again,

as if it were the last time
he would breathe.

For there is no more time. And it is the end of time

that begins.
(Disappearances.7)

(Pàg. 101)
(...)
com si, en la distància entre
la posta i la sortida del sol,
una mà
hagués recollit la teva ànima
i amb les pedres l’hagués treballat
amb el llevat
de la terra.
(Transfusió)

(...) as if, in the distance between
sundown and sunrise,
a hand
had gathered up your soul
and worked it with the stones
into the leaven
of earth.
(Transfusion)

(Pàg. 113)
Passes.
entre la por i la memòria,
l’àgata
de la teva petjada es torna
carmesina
en la pols de la infantesa.
(Matriu i somni)

You pass.
between fear and memory,
the agate
of your footfall turns
crimson
in the dust od childhood.
(Matrix and Dream)

(Pag. 165)
(...)
Serem , per tant,
anomenats
per tot el que no som. I el que
es vegi a ell mateix
en el que encara no
s’ha dit,
sabrà el que és
témer
la terra
en la justa
mesura d’ell mateix.
(Heraclitià)

(...)
We therefore
will be named
by all that we are not. And whoever
sees himself
in what it is
to fear
earth
to the just
measure of himself.
(Heraclitian)

>>Altres han dit...

Literaturas.com

>> Enllaços

Paul Auster, Auster inspira a Vaccaro, princep d'Asturias, poesia americana moderna, poeta modern o postmodern?, de poeta a novel·lista.