Èdip Rei - Sòfocles


Sòfocles. Èdip Rei
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005

Versió de Joan Castellanos
Selecció a càrrec d'Enciclopèdia Catalana
Biblioteca bàsica d'El Periódico, 16


>> Què en diu la contraportada...
Èdip Rei és la més representativa i perfecta de les tragèdies gregues. Després de resoldre l'enigma de l'Esfinx que el coronà com a rei de Tebas i li permeté de casar-se amb Iocasta, Èdip consulta l'oracle per saber com pot salvar la ciutat de la pesta que pateix: ha de trobar i castegar l'assassí de l'anterior rei. Sòfocles narra en aquesta tragèdia com Èdip descobreix que la profecia de l'oracle segons la qual mataria el seu pare i es casaria mab la seva mare finalment s'ha acomplert.

>> Com comença...
ÈDIP: Fills meus, estirp nova de l'antic Cadmos, què vol dir aquesta actitud de suplicants amb què us presenteu, coronats amb aquests rams d'oliveres? Tota la ciutat és plena d'encens, i per tot ressonen els cants de peans i els laments. M'ha semblat que era just d'assabentar-me'n jo personalment, fills meus, més que no pas sentir-ho de boca de missatgers. Per això aquí em teniu disposat a escoltar-vos jo mateix, el famós Èdip ben conegut de tots. Parla tu, ancià. A tu et correspon per edat de parlar abans que els altres: per quina raó heu adoptat aquesta actitud? Quins són els vostres temors i les vostres demandes? És el meu desig d'ajudar-vos en tot. Seria, certament, insensible si no sentís compassió davant la vostra actitud.

>> Moments...
(Pàg. 51)
100-125 Pròleg
CREONT: (...) Allò que es busca, s'aconsegueix; es perd, en canvi, allò que s'oblida.

(Pàg. 58)
250-275 Episodi I
ÈDIP: (...) per tot això iniciaré la meva lluita, igual que si es tractés del meu pare, i arribare fins al final en el meu propòsit de capturar l'autor de la mort del fill de Làbdac, fill de Polido, fill del vell Cadmos, fill de l'antic Agenor. I prego als déus per als qui no col·laborin en la meva recerca, que la terra no els produeixi cap fruit ni les dones cap fill, i que siguin atuïts per la plaga que ara ens afeixuga i per una de pitjor encara. I a vosaltres, habitants de Cadmos, que fareu cas de les meves paraules, us desitjo que tingueu d'aliats per sempre la Justícia i tots els déus.

(Pàg. 60)
300-325 Episodi I
ÈDIP: (...) Tu, ara, no ens neguir la teva ciència de la interpretació de les aus ni cap dels altres recursos endivinatoris que posseeixes, i salva't tu mateix i salva la ciutat; salva'm també a mi, i a tothom, de la impuresa que ens pot produir el mort. Som a les teves mans. Ajudar els altres amb tots els mitjans possibles és la tasca més noble.

(Pàg. 62)
350-375 Episodi I
TIRÈSIES: Afirmo que, sense saber-ho, convius vergonyosament amb els éssers més estimats i no veus tampoc a quin punt de misèria has arribat.
ÈDIP:Et penses que sempre podràs expressar paraules semblants impunement?
TIRÈSIES: Si, almenys si la veritat té alguna força.

(Pàg. 64)
400-425 Episodi I
TIRÈSIES: (...) Sense saber-ho t'has convertit en abominació dels teus, dels morts i del qui encara habiten la terra, i la doble maledicció, de la teva mare i del teu pare, que s'acosta inexorablement, t'expulsarà un dia d'aquesta terra. Ara hi veus bé, però ben aviat veuràs només la foscor.

(Pàg. 70)
525-550 Episodi II

ÈDIP: Ets un bon orador, però jo sóc de mal convèncer. Et trobo hostil i pertorbador.
CREONT: Respecte a això, doncs, escolta el que et diré.
ÈDIP: Respecte a això, doncs, no comencis a dir-me que no ets un malvat
CREONT: Si creus que l'arrogància sense la raó, és una gran virtut, vas molt errat.
ÈDIP: Si creus que una persona que ha actuat amb dolenteria en contra d'un familiar no ha de sotmetre's a la justícia, comets un greu error.

(Pàg. 72)
600-650. Episodi II
CREONT: (...) No em comdemnis, però, per una sospita no fonamentada, sense haver-me escoltat, perquè no és just de tenir frívolament els dolents per bons i els bons per dolents, i dic més: expulsar un amic lleial és com privar-se d'una part de la pròpia vida, la més estimada. Però amb el temps ho sabràs bé, perquè només el temps deixa en clar l'home just; el dolent, en canvi, el pots conèixer en un sol dia.

(Pàg. 79)
800-825. Episodi II

ÈDIP: (...) Quin home pot haver-hi més odiat pels déus? Ningú, ni estranger ni ciutadà, no pot acollir-me en la seva llar ni adreçar-me la paraula. Tots m'han de fer fora de casa. I no era ningú més, sinó jo, qui ordenava aquestes malediccions contra mí mateix! I profano el llit del mort amb les meves mans, amb les mans que el van matar! Sóc tal volta un criminal? No seré tot jo un impur, ja que em veig obligat a exiliar-me, a no veure més els meus i a no trepitjar la meva pàtria, si no vull veure'm obligat a unir-me en matrimoni amb la meva mare i a matar el meu pare Pòlib que em va donar la vida i que em va educar? No creurà tothom que ha estat un déu sense pietat qui ha maquinat totes aquestes desgràcies? Oh pietat sagrada dels déus! Que no arribi mai a veure aquest dia! Que desaparegui del gènere humà abans que aquesta desgràcia infamant m'atenyi!

(Pàg. 85)
950-975. Episodi III

IOCASTA: Què pot témer l'home que viu dominat pel destí i no pot preveure res amb certesa? El millor és viure a l'atzar, com cadascú pugui.

(Pàg. 96)
1175-1200. Episodi III

ÈDIP: Ai! Ai! Ja tot ha esdevingut clar. Oh llum! que et vegi ara per darrer cop, perquè s'ha aclarit ben bé que he nascut de qui no podia, convisc amb qui no podia i he matat a qui no podia.

(Pàg. 103)
1325-1350.Èxode
CORIFEU: Malaurat per la teva lucidesa i malaurat per la teva desgràcia! Com hauria volgut que mai no haguessis sabut res.
ÈDIP: Mala mort desitjo a aquell, qui sigui, que va treure'm els salvatges grills en els camps de pastura i va alliberar-me de la mort i va salvar-me, per no fer-me cap favor. Si hagués mort aleshores, no causari aquest dolor ni als meus amics ni a mi mateix.
CORIFEU: Aquest també seria el meu desig.
ÈDIP: Ni hauria esdevingut assassí del meu pare ni els home m'haurien considerat l'espòs d'aquella de qui vaig nèixer. Ara, en canvi, sóc un infame, un fill de pares sacrílegs i que ha fecundat el mateix ventre d'on va néixer, malaurat de mi. Si existís un mal més enllà del mal, la sort l'hauria destinat a Èdip.

>> Altres han dit...

A la vora del foc

>> Enllaços

Sòfocles, tragedia, Èdip, ironia tràgica, heroi tràgic, mitologia, anagnorisi, Tebes, Corint, suïcidi, Freud, Tirèsies, complex d’Edip, complex d'Edip revisat, incest

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli