Lleixes

    "(...) el nostre món és tan poc ordenat perquè ens ha tocat la feina de destruir tota la hipocresia acumulada per vostès, senyores àvies tan cultivades i tan femenines." Capmany, Maria Aurèlia. Cartes impertinents Barcelona:2009, Horsori Editorial Col·lecció   Clàssiques Catalanes, 7. ::: Què en diu la contraportada… Cartes impertinents parteix d’un gènere literari eminentment femení : el gènere epistolar que, en mans de Capmany, esdevé un recurs literari per convertir la veu femenina en una polifonía de veus. Cartes impertinents és un epistolari en el que una dona escriu a una altra dona. Però, l’originalitat d’aquesta magnífica obra recau en què totes les dones hi són convocades. Hi trobem dones conegudes (com Caterina Albert) i anònimes, personatges històrics (com Madame Stäel) I literaris (Lady Macbeth o Antígona) o, en un tret del tot contemporani com és l’autoreferencialitat, hi apareix la pròpia Maria Aurèlia Capmany. Tot això dóna com a resultat u...

"(...) ya es capaz de reconocer ese tipo de alegría que desemboca en la angustia." Mesa, Sara. Un amor. Barcelona: Anagrama, 2020. Col.lecció Narrativas hispánicas, 651 :::   Què en diu l’editorial... La historia de Un amor ocurre en La Escapa, un pequeño núcleo rural donde Nat, una joven e inexperta traductora, acaba de mudarse. Su casero, que le regala un perro como gesto de bienvenida, no tardará en mostrar su verdadera cara, y los conflictos en torno a la casa alquilada –una construcción pobre, llena de grietas y goteras– se convertirán en una verdadera obsesión para ella. El resto de los habitantes de la zona –la chica de la tienda, Píter el hippie, la vieja y demente Roberta, Andreas el alemán, la familia de ciudad que pasa allí los fines de semana– acogerán a Nat con aparente normalidad, mientras de fondo laten la incomprensión y la extrañeza mutuas. La Escapa, con el monte de El Glauco siempre presente, terminará adquiriendo una personalidad propia, oprimente ...

" I va tornar a buscar amb els dits aquella cançó d’amor oblidada..." Zweig, Stefan. L’amor d’Erika Ewald. Barcelona: Viena Edicions, 2020 Die Liebe der Erika Ewald. Traducció de Clara Formosa. Col·lecció Petits Plaers, 13 ::: Què en diu la contraportada... Erika Ewald és una professora de piano que sempre ha viscut una existència grisa i monòtona, mancada d’amor i d’alegria. Fins que un dia coneix un dia un jove violinista amb qui comparteix vocació i interessos. Conversen sobre art i literatura, toquen Chopin plegats, passegen pel Prater de Viena... però és segur que tots dos esperen el mateix d’aquesta relació tan pura? :::   Com comença... Erika Ewald va entrar a poc a poc, amb el pas cautelós i silent de qui fa tard. El seu pare i la seva germana ja estaven asseguts a taula per sopar; amb el soroll de la porta van alçar la mirada per saludar amb un gest ràpid a qui entrava, després altre cop només es sentia la remor dels plats i la dringadissa dels ganivets ...

  "La computarización le retorcerá el cuello a la civilización, pero eso sí, con suavidad..."   Lem, Stanislaw. El profesor A. Dońda. Madrid: Impedimenta, 2021 Profesor A. Dońda. Traducció de Abel Murcia i Katarzyna Moloniewicz. ::: Què en diu l’editorial... El profesor A. Dónda , inédita hasta ahora en castellano, es una novela satírica de ciencia ficción apocalíptica magistral, una joya literaria, una amarga farsa sobre nuestra civilización que aparece en plena celebración del Centenario Lem. :::   Com comença... Estoy grabando estas palabras en unas tablillas de arcilla enfrente de mi cueva. Siempre me ha interesado saber cómo lo hacían los babilonios, aunque no imaginé que un día tendría que intentarlo yo también. :::   Moments... (Pàg. 27) El profesor Dońda vino al mundo gracias a una serie de errores. Su padre era una mestiza de la tribu de los indicios navajos; madres, en cambio, tuvo dos y pico, concretamente una rusa blanca, una piel roja negra y,...

"(...) eliminen els que no estan d’acord amb nosaltres pel sol fet que amb les seves pròpies idees, no col·laboren a justificar-nos som així de febles com els pronoms que ens designen (...)". Company, Flavia. Ni tu, ni jo, ni ningún. Barcelona: Edicions 62, 1998 Col·lecció El Balancí, 318 ::: Què en diu la contraportada… Ni tu, ni jo, ni ningú , la història clàssica del triangle amorós, subtilment modificada, ens introdueix en els intricats laberints de la psicologia humana: l'A està casat amb la C i és amant de l'E; la C és amant del B; el B va a demanar feina a l'A; aquest ja sap que la C l'enganya amb el B (però el B no sap que l'A sap). Els personatges passen de l'amor a l'odi fins al punt que, cadascú per la seva banda, s'adreça a una assassina professional perquè elimini qui fa nosa. Tot plegat, una confusió de traïcions i fidelitats, una comèdia d'humor negre que ens dibuixa a la cara una ganyota entre el riure i el plor, i que t...

"(...) Creo que he perdido mi capacidad de soñar. Espero, simplemente. Espero que algo sucede en mi vida."  Lalumière, Jean-Claude. El frente ruso. Barcelona: Libros del Asteroide, 2011 Le Front russe . Traducció de Paula Sanz. ::: Què en diu la contraportada... A veces un pequeño detalle lo puede decidir todo: el que condiciona la carrera de un joven funcionario, un tanto ingenuo, del Ministerio de Asuntos Exteriores francés es el maletín que le ha regalado su madre por su primer trabajo. El día de su toma de posesión, el jefe de personal tropieza con él y destina a su dueño al departamento de «Países en vías de creación. Sección Europa del Este y Siberia»: el frente ruso. Utilizando este peculiar negociado como base de operaciones nuestro hombre intentará hacer carrera en el ministerio, aunque sus intentos no siempre tendrán éxito. El ambiente en el que desempeñará su trabajo está poblado por una peculiar fauna –una secretaria hippy a punto de jubilarse, un informático...

"(...) Un dubta si destruir una il·lusió, encara que sigui perniciosa; és tan deliciosa mentre dura…" James, Henry. Diari d’un home de cinquanta anys Barcelona : Angle Editorial, 2006 The Diary of a Man of Fifty . Traducció d’Àlex Gombau. Col·lecció El Far, 3. ::: Què en diu la contraportada… Fent estada a Florència un home de cinquanta anys coneix la filla d’un amor seu de Joventut. Coneix també el seu pretendent, un jove anglès en qui sembla reconèixer la seva pròpia història amorosa, que va acabar amb una ruptura dolorosa. Creu que, ara, ha de protegir el jove anglès perquè no es repeteixi el mateix desenllaç. Més desencantat i escèptic amb el pas dels anys, el narrador dubta si podem traslladar realment la nostra experiència a la vida dels altres, o si cada vida és única i irrepetible. Escrita sota la forma d’un diari personal, la novel·la és una galeria de personatges ben definits, embolcallats en les situacions d’intriga, ambigüitat i ironia tan habituals en He...