Lleixes

Eisner, Will. El último dia en Vietnam. Barcelona: Norma Editorial, 2000 Last day in Vietnam . Traducció de Ignacio Sampere ►   Què en diu la contraportada... El último día en Vietnam es el nuevo trabajo de uno de los grandes maestros de la historieta mundial, Will Eisner. Durante su época en el ejército reunió multitud de historias de quienes más sufren los conflictos bélicos, el soldado de a pie. Libran una batalla más importante que contra el enemigo; luchan consigo mismos. ►  Com comença... ►  Moments... (Pàg 15) (Pàg. 23)  (Pàg. 24) (Pàg. 40-42)  (Pàg. 56-57) (Pàg. 68-70) ►  Altres n'han dit... El lector impaciente , Salud y tebeos ,  Todos los cómics . ►  Enllaços: Will Eisner , sobre

" El meu país se m’escapava." Bodon, Joan. El llibre dels finals. Barcelona: Club Editor, 2015 Lo libre dels Grans Jorns . Traducció de Joan-Lluís Lluís Col·lecció Club dels novel·listes, 55 ►   Què en diu la contraportada... El narrador d'aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d’Alvèrnia, a l'extrem nord d'Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi, té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Tot li serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la de la seva llengua. I no podent fer-se entendre dels seus, és a la humanitat sencera que s’adreça. "Res no escau més a un fantasma que una llengua moribunda. Com més morta una llengua, més viu s'hi troba el fantasma." Ho deia Isaac Bashevis Singer parlant del ídix i ho podem aplicar a la llengua que escriu Joan Bodon, l'occità dels trobadors provençals cultivat en ple s

"Que en seria de bonica la vida si no fos una traïció..." Schmitt, Eric-Emmanuel. El visitant Barcelona: Llibres de l’Índex, 2001 Traducció de Jordi Planas ►   Què en diu la contraportada... Vivim en una terra muda, mancada de significat intrínsec, una terra abandonada pels Déus o per Déu mateix. Si escoltem els filòsofs, l’univers ha deixat de ser misteriós, és anodinament absurd. Déu, però, subsisteix, si més no com a pregunta. Estem tots sumits en el dubte, com Sigmund Freud aquella nit real de 1938, en què, en una Europa trasbalsada per les convulsions histèriques del nazisme, la Gestapo es va endur la seva filla Anna. ►  Com comença... ESCENA 1 Freud arrenglera lentament els seus llibres a la prestatgeria, llibres que han estat llençats per terra per una desconeguda violència. Ja és gran, però te la mirada viva i penetrant. En aquest ésser enèrgic, la velles sembla més aviat una error. Al llarg de tota la nit tossirà discretament i no podrà evita

"Algun dia, de sobte, vosaltres també us convertireu en homes sense dones." Murakami, Haruki. Homes sense dones.  Barcelona: Empúries, 2015 Onna no inai otokotachi . Traducció de Jordi Mas i Albert Nolla. Col·lecció Narrativa, 478 ►  Què en diu la contraportada... Amb la mestria de què només són capaços els grans narradors, Murakami ens introdueix en el complex món de les relacions entre homes i dones. Traïció, obsessió, infidelitat, aparença, amor, silenci... Els homes condueixen aquestes històries plenes d’observacions i reflexions subtils i incisives sobre les relacions de parella, mentre les dones, entorn de les quals gira la vida dels homes i aquestes sis històries, són les gran protagonistes absents. Absents de cos, però presents d’ànima. Plenes dels elements que caracteritzen la prosa d’un dels escriptors més importants de la nostra època: la música pop dels Beatles, les referències a Kafka, els personatges solitaris, introspectius i melancòlics, i un

"¡La pasta! De eso se trataba. La vocación del mundo. Si pudiera encontrar el modo de salir de eso..." Bellow. Saul. Carpe diem. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2015 Seize the Day . Traducció de Benito Gómez Col·lecció Incís, 1 ►  Què en diu la contraportada... Carpe diem . Vive el momento. Sumérgete en el aquí y el ahora. Esas frases salidas de la boca del extravagante doctor Tamkin como un dudoso elixir milagroso rebotan contra los tímpanos de Wilhelm, un hombre acosado por varios frentes: actor fracasado, danza al son de las exigencias de su ex mujer y sus dos hijos, despreciado por la empresa que le despidió en lugar de otorgarle el ascenso prometido y ninguneado por la soberbia y frialdad de su propio padre. Pero la esperanza es lo último que se pierde, y ahora ésta se ha encarnado en setecientos dólares, los únicos que tiene, y que ha invertido en acciones de manteca de cerdo. Instigado por Tamkin, ese psicólogo huidizo reconvertido en corredor de