Lleixes

"(...) si la guerra es una cosa horrible, ¿acaso no es el patriotismo la idea que la sostiene?"   De Maupassant, Guy. Los domingos de un burgués en París.  Caceres: Periférica, 2014 Les Dimanches d'un bourgeois de Paris . Traducció de Manuel Arraiz Col·lecció Largo Recorrido, 62    i è  Què en diu la contraportada... El señor Patissot, memorable protagonista de esta historia, es, valga el juego de palabras, todo un personaje. Preocupado por su salud después de un ligero malestar, y siguiendo las recomendaciones de su médico, se propone recobrarla organizando cada domingo, metódica y minuciosamente, grandes y «deportivos» paseos por los alrededores de París. Cada uno de ellos dará pretexto a situaciones tan ridículas como desternillantes. Figura caricaturesca del perfecto burócrata, funcionario amante del gobierno, camaleón político y «amical» cuando hace falta, Patissot tiene, sin embargo, algo que nos lo hace también entrañable. Quizá las b...

"- (...) Porque tu raza, en su pobreza, cuenta -sin duda- con un arma realmente efectiva: la risa." Twain, Mark. El forastero misterioso.  Madrid: Rey Lear, 2011 The Mysterious Stranger. Traducció de Susana Carral    i è  Què en diu la contraportada... Un invierno de 1590 un extraño personaje llega por sorpresa a Eseldorf, una aldea de Austria. Se llama Satán y es capaz de hacer cosas prodigiosas. El forastero misterioso no tardará en poner patas arriba a toda la vecindad, y no sólo por sus espectaculares obras sino también por su empeño en ridiculizar la condición humana, para él mucho más salvaje que el mundo de los animales. Con un derroche de imaginación que traspasa la frontera de la literatura fantástica, Mark Twain se ríe de los ritos religiosos y de la crueldad social. Para ello emplea un humor ácido y provocador, que resulta más amargo que el utilizado en la mayoría de las obras que lo han hecho famoso. Considerado uno de los títulos...

"Però si s'atrevia a trencar el jurament i revelava les seves sospites, qui se'l creuria?" Polidori, John William. El vampir.  Barcelona: Angle Editorial, 2013 The Vampyre . Traducció de Marina Espasa Col·lecció El Far, 22   i è  Què en diu la contraportada... Juny de 1816 a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l'avorriment -el mal temps els impedia sortir de la mansió-, ningú no podia imaginar que dos d'aquells relats passarien a la història de la literatura universal: Frankenstein , de Mary Shelley, i El vampir , de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron. A El vampir Polidori transfoma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l'imaginari col·lectiu de tota la humanitat. Al llarg del segle XIX ...

"Tot estava previst, meditat, amidat, apamat, mesurat (...)". Rusiñol, Santiago. L'auca del senyor Esteve. Barcelona: Edicions 62, 1979 Col·lecció Les millors obres de la literatura catalana, 25    i è  Què en diu la contraportada... L'auca del senyor Esteve -publicada per primera vegada el 1907 i amb nombroses reedicions- és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l'obra, que assolirà categoria d'arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un nét que vol ser artista, amb tot l'idealisme que aquesta decisió implica. A través d'aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l'artista amb la societat burgesa, qüestió que es resol, al capdavall, en una entesa, un pacte. è  Com comença... DEL MODO NATURAL QUE L'ESTEVET VA ARRIBAR EN AQUESTA VALL DE NÚMEROS El jorn que va nàixer l'Estevet, el seu pare, el...

"-(...) La vida és així. - No."   L'escuma dels dies. Boris Vian.  Barcelona: Viena Edicions, 2013 L'écume des jours . Traducció de Jordi Martín. Col·lecció Clàssics moderns, 36  i è    Què en diu la contraportada... L'escuma dels dies podria ser una història d'amor trista, si no fos també una crítica sagnant a la religió i a l'obsessió per la feina, o una sàtira de l'existencialisme de Jean-Paul Sartre, convertit en la novel·la en Jean-Sol Partre. Hi ha qui veurà un conte de fades, amb ratolins que parlen i endrecen la cuina, cases que es fan petites i nenúfars malignes que creixen al pit de la jove protagonista. D'altres hi trobaran una estimulant novel·la d'anticipació científica, amb invents tan suggeridors com el pianòctel o l'arrencacors, i un homenatge explícit al jazz i al cinema mut. Tot això (i molt més) és L'escuma dels dies , una de les gran fites de la literatura contemporània i, alhora, una d'a...

" Una obra literària vertadera és una cosa molt perillosa. Et pot canviar la vida." Wolff, Tobias. La vella escola Barcelona: La Magrana, 2005 Old School . Traducció d'Ernest Riera Col·lecció Les ales esteses, 184   è   Què en diu la contraportada... La vella escola se situa a Nova Anglaterra el 1960, en una prestigiosa escola pública per a nois. El punt fort de l`'escola és la literatura, d'aquí li ve la fama. I la literatura es converteix en una autèntica obsessió per a molts dels joves que hi estudien, que es dediquen a fons a captar l'atenció dels escriptors que visiten el centre, el renom dels quals ajuda a perpetuar la tradició literària de l'escola. Però si cada visita provoca un autèntica commoció entre els alumnes, ¿què passarà quan es confirmi que Hemingway en persona visitarà l'escola...? Per obtenir la seva benedicció, un jove escriptor faria qualsevol cosa. L'anunci posa en funcionament una intensa i estimulant competit...

"¿Cómo se trata a un amigo cuya vida está controlada desde allende las estrellas?" Dick, Philip K. Radio Libre Albemut.  Barcelona: Ultramar Editores, 1989 Radio Free Albemuth . Traducció de José Sampere Col·lecció Grandes éxitos bolsillo.  i è  Què en diu la contraportada... Philip K. Dick, autor de clásicos tales como Ubik y El hombre en el castillo , fue único hasta en un campo donde lo insólito es moneda corriente. Descubierta entre sus papeles después de su muerte, Radio Libre Albemut es su última, su más disparatada, paranóica, profética y, a decir de algunos, su más importante obra. è  Com comença... En abril de 1932, un niño y sus padres esperaban en un embarcadero de Oakland, California, el transbordados de San Francisco. El niño, que andaba en los cuatro años, reparó en un mendigo ciego, un viejo enorme canoso y barbudo, que estaba de pie con una lata en la mano. El chiquillo pidió cinco centavos a su padre, se acercó al mendigo y le...