Lleixes

"De vegades penso que la vida d'una persona està formada més pels llibres que pels éssers humans que l'envolten (...)." Greene, Graham. Viatges amb la tieta.  Barcelona: Viena Edicions, 2014 Travels with my Aunt . Traducció de Dolors Udina Col·lecció Clàssics moderns, 39   i è  Què en diu la contraportada... En l'enterrament de la seva anciana mare, en Henry Pulling, un jubilat de banca solter que frueix duent una vida tranquil·la, metòdica i totalment dedicada a les seves dàlies, coneix la seva tieta Augusta, una dona aventurera i desinhibida. Tot hauria quedat en una encaixada de mans si la tieta Augusta no li hagués demanat que l'acompanyés a casa i si el seu majordom (perquè devia ser un majordom, aquell negre immens...) no hagués tingut la desafortunada idea d'amagar marihuana dins l'urna que contenia les cendres de la difunta senyora Pulling, just abans que arribés la policia... Una deliciosa novel·la sobre l'alegria de viu...

"¿Sabeu?, la veritat pot tenir molta força. Ningú l'espera."   Vonnegut, Kurt. Un home sense pàtria.  Barcelona: Columna, 2006 A Man without a Country . Traducció de Joan Solé.  i ►  Què en diu la contraportada... Un home sense pàtria és la culminació de l'obra de Kurt Vonnegut, considerat per molts el millor escriptor nord-americà viu. En uns textos breus, brillants i plens d'humor negre, critica tot el que no li agrada de la nostra societat, des de Bush a la manera com estem acabant amb el nostre planeta, i defensa l'humanisme com el camí per entendre el món i la vida. En aquest llibre, que s'ha convertit en un best-seller internacional, Kurt Vonnegut recupera el gènere de crítica que va popularitzar Michael Moore, però el porta a un nou nivell, amb unes crítiques més àcides i divertides i un estil que li han fet merèixer el reconeixement com una de les grans figures de la literatura contemporània. ►  Com comença... No hi ha cap mo...

"El terrorista y el policía salen del mismo saco. La revolución, la legalidad: jugadas contrarias en un mismo juego, formas de distracción idénticas." Conrad, Joseph. El agente secreto. Madrid: Valdemar, 2003 Col·lecció Avatares, 62     i è  Què en diu la contraportada... «Me salió al paso el tema de El agente secreto –me refiero a su trama argumental– en forma de unas sucintas palabras pronunciadas por cierto amigo mío durante una conversación fortuita sobre los anarquistas. Enseguida, pasando a ejemplos precisos, evocamos la ya vieja historia del intento de volar por los aires el Observatorio de Greenwich. (...) Mi amigo luego comentó: “Oh, ese tipo era retrasado mental, su hermana se suicidó poco después”. Tales fueron las únicas palabras que cruzamos... Debía de haber, sin embargo, cierta atmósfera en el conjunto del incidente, porque al momento me sentí estimulado. Luego surgió la visión de una ciudad enorme, de una capital monstruosa, más populosa que ...

"Fusiles, máscaras de gas, todo revuelto, empapado en sangre, sangre por todas partes, sangre y más sangre." Grimm, Hans Herbert. Historia y desventuras del desconocido soldado Schlump.  Madrid: Impedimenta, 2014 Schlump . Traducció de Belén Santana. Col·lecció Avatares, 62     i è  Què en diu la contraportada... En 1928, la prestigiosa editorial Kurt Wolff publicó una excelente novela antibelicista. Paródica, antinacionalista, antiheroica, filantrópica, pacifista, pro-francesa, cargada de un humor negro, la obra tenía un irresistible sabor picaresco. Su autor firmaba bajo el seudónimo de «Schlump», pero nunca llegó a revelar el verdadero nombre que se ocultaba tras ese seudónimo. Pocos años después, los nazis quemaron el libro, pero Grimm se las arregló para esconder un ejemplar en el interior de una pared. Ocho décadas después, la novela, considerada uno de los mejores libros jamás escritos sobre la primera guerra mundial, se vuelve a publicar si...

"¡(...) la salud para la poesía es una tumba como una casa (...)!" Hrabal, Bohumil. Tierno bárbaro.  Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2014 Nezný barbar . Traducció de Kepa Uharte.   i è  Què en diu la contraportada...  Bohumil Hrabal escribió Tierno bárbaro en 1973, en unos años en que su obra estaba prohibida por el régimen político instalado en el poder tras la invasión de Checoslovaquia por parte del ejército soviético que puso fin a la Primavera de Praga. Hrabal vive solo en su casa en el bosque de Kersko, inhabilitado por los comunistas para cualquier empleo. Está cerca de cumplir los sesenta años, y la nostalgia se apodera a menudo de él. Nostalgia de los años cincuenta, cuando era feliz en sus trabajos de metalúrgico, de prensador de papel viejo, de tramoyista en un teatro; de los años sesenta, cuando se convirtió en una figura literaria de renombre internacional; de sus amigos desaparecidos, como el pintor y poeta Vladimír Boudník, vecino suy...

"(...) ¿Per què ajornar-ho? ¿per què no he de consentir a trobar-me amb qui va néixer per destruir tot el món?". Apuleu. Psique i Cupido.  Barcelona: Irina, 1989 Traducció de Bàrbara Matas Col·lecció La Quimera, 3 è   Què en diu la contraportada... "Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tingueren tres filles..." Aquest és el començament del que hom ha considerat el primer conte de la literatura occidental, la història de Psique i Cupido. En ell hi podreu trobar tots els ingredients que Propp va definir com a conte de fades: una protagonista bellíssima, les germanes envejoses, un promès-monstre invisible, unes proves superades amb l'ajut dels animalets i un final feliç. I si no  en teniu prou, podeu llegir "L'ase d'or" que és l'obra on s'insereix aquesta narració. è   Com comença... Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tenien tres filles de gran bellesa. La bellesa de les d...

"¿Què et penses? ¿Que només tu ets miserable? Tots ho som! I tots en tenim el dret!"   Company, Flavia. Melalcor Barcelona: Ed. 62, 2000 Col·lecció El Balancí, 386 è  Què en diu la contraportada... "La vida no és una diana perquè no encertes el blanc ni per casualitat." Així es pot resumir la filosofia que destil·len les pàgines de Melalcor , una història que explora els límits de l'amor fins a la desesperació i, sobretot, fins a l'humor més salvatge. El matemàtic, protagonista de la novel·la, cavil·la sobre l'amor, el sexe sense amor, el sentit últim de la vida i la necessitat de justificar els fracassos, fins a arribar, finalment, al sentiment ocult que es troba rere de tant pensament. Les pàgines de Melalcor ens situen en dilemes successius que es resolen amb sorprenents conclusions, i ens recorden que després de la derrota val la pena seguir endavant, encara que només sigui per riure'ns de nosaltres mateixos i trencar q...