Lleixes

"(...) Siempre es aconsejable y conveniente volver a casa a dormir y ensayar, en la muerte temporal de cada noche, la muerte definitiva." Gautier, Theóphile. La pipa de opio. Sevilla: Metropolisiana, 2010 Traducció de José Antonio Guerrero Colección particular, 7 / RELATOS ILUSTRADOS Ilustraciones de Manuel Ortiz >> Què en diu la contraportada... El poeta, escritor y crítico (Tarbes, 1811-Neuilly, 1872) representa como pocos el vuelo espiritual, creativo y vital del diecinueve francés, del que dejó constancia tanto en sus revolucionarios preceptos artísticos, sus compañías (Nerval, Balzac, Dumas, Baudelaire…) o su afición a los viajes y los estupefacientes, como en una obra diversa que va de Esmaltes y camafeos, Mademoiselle de Maupin, Viaje por España, Historia del Romanticismo o Constantinopla , a innumerables ensayos y artículos. Los relatos La pipa de Opio y Arria Marcella , son dos ejemplos espléndidos de aquella singular mirada entre...

"(...) un hombre jamás está a salvo de la voracidad de la especie, a menos que se encontrara en el fondo de un abismo de miseria."  Conrad, Joseph. Con la soga al cuello. Madrid: Espasa, 2002 The End of the Tether.  Traducció de Vlady Kociancich Col.lecció Relecturas >> Què en diu la contraportada... Con la soga al cuello narra la difícil peripecia del entrañable capitán Whalley, un viejo lobo de mar que ostenta un sólido prestigio tras cincuenta años navegando por los mares del Sur. Sin embargo, a los sesenta y cinco años, su vida se ve profundamente alterada al perder toda su fortuna. Para hacer frente a esta difícil situación, el viejo Whalley cuenta con dos armas: su altura moral y su sentido del deber, que le llevarán a embarcarse en una difícil aventura en un mundo que reniega de los valores morales de hombre como él. El lector tiene en sus manos una novela magistral, emocionante e intensa; una novela que viene a reflejar la mayor obsesión de este esc...

" -  (...) Per què jo? - És una pregunta molt terrícola, senyor Pilgrim. Per què vostè? Posats a fer, per què nosaltres? Per què qualsevol cosa? Perquè aquest moment, simplement, és. Ha vist alguna vegada insectes atrapats en ambre?"   Vonnegut, Kurt. Escorxador-5 Barcelona: Proa, 2007 Slaughterhouse Five.  Traducció de Manel de Seabra Col.lecció A tot vent, 466 >> Què en diu la contraportada... L’experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. A Escorxador-5 (1969), novel·la antibèl·lica per excel·lència, descriu les vicissituds de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues fins que les tropes de la Wehrmarcht l’empresonen prop de Dresden. Vonnegut ens explica la vida d’un Billy desconjuntat, que s’ha desprès de les catenàries del temps i es ve...

"Hi vaig irrompre com un foraster. Volien un fill, em van tenir a mi. Ells són els meus, però jo vaig ser poc i malament el seu."   De Luca, Erri. Els peixos no tanquen els ulls. Barcelona: Bromera, 2012 I pesci non chiudono gli occhi.  Traducció d’Anna Cassassas Col.lecció L’eclèctica >> Què en diu la contraportada... Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al poble on va néixer, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor i justícia. Amb Els peixos no tanquen els ulls , De Luca de...

"Les injustícies de la Natura, rai: no hi podem fer res. Ara bé, les de la societat i les de les seves convencions, aquestes ¿per què no evitar-les?"   Pessoa, Fernando. El banquer anarquista. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 O Banqueiro Anarquista.  Traducció de Manuel Guerrero Col.lecció Biblioteca Mínima, 118 >> Què en diu la contraportada... El present relat, «faula dialèctica» -en paraules del mateix Pessoa- on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels diners, és un dels textos més populars i brillants de l'autor. Traduït a les més diverses llengües, continua sorprenent i fascinant els lectors per l'enginy paradoxal i el cinisme d'insuperable actualitat que traspuen els mots del cèlebre banquer. «Hi ha, doncs, una cosa evident…... En l'estat social present no és possible un grup d'homes, per ben intencionats que siguin, per preocu...

"Y nadie supo nunca que había sido un genio."  Fermine, Maxence. El violín negro. Barcelona: Anagrama, 2002 Le violon noir.  Traducció de Javier Albiñana Col.lecció Panorama de Narrativas, 495 >> Què en diu la contraportada... Venecia está invadida por las tropas napoleónicas. Johannes Karelsky, violinista cuyo talento ha causado admiración desde su infancia, enrolado en la armada francesa y herido en combate, encuentra albergue en casa de un enigmático luthier. La complicidad que los une desde el principio se convertirá rápidamente en una firme amistad; y la simple evocación de una voz femenina los arrastrará a territorios insospechados para ellos, uniéndolos hasta la muerte. El violín negro, la dolorosa obra maestra del luthier, ¿será en definitiva el instrumento de su pérdida o el de su redención? En un lenguaje sobrio y poético, y con su reconocida sensibilidad para la belleza, Maxence Fermine, el autor de la celebrada Nieve, nos revela los secretos de...

"Sí, germà, l’art és una gran cosa, i plena de dolçor, però és difícil com un dimoni. Si ja n´hi hagués prou amb tot allò que t’imagines que és, podries dominar-la amb calma i comoditat. Ah, però hi ha l’habilitat manual, l’ofici, que, entaforat entre la idea de l’art i la seva realització, hi fa nosa."   Walser, Robert. El quadern de Fritz Kocher. Barcelona: Quaderns Crema, 2000 Fritz Kocher Ausfsätze.  Traducció de Teresa Vinardell Col·lecció Mínima Minor, 87 >> Què en diu la contraportada... «Si tots plegats fóssim tal com hauríem de ser, és a dir, tal com Déu mana, seríem infinitament feliços. Per desgràcia, ens entretenim amb passions inútils, que massa aviat ens minen el benestar i posen fi a la nostra felicitat.» Fritz Kocher, el noi que diu aquestes paraules, mor al cap de poc temps d'haver deixat l'escola. Des de la perspectiva de la infantesa, se'ns presenta una visió aparentment ingènua de la vida i de les experièncie...