Lleixes

de Beauvoir, Simone. Les belles imatges. Barcelona: Edicions 62, 2008 Les belles images Traducció: Joan Oliver Col·lecció: Les millors obres de la literatura universal, 176 >> Què en diu la contraportada... La vida a París d'una família de l'alta i benpensant burgesia als anys seixanta és el pretext que va triar Simone de Beauvoir per escriure una crítica novel·la sobre la "veritat", una reacció a l'espectacle del món mistificat i a les hipòcrites relacions que els prejudicis socials estableixen. Publicada el 1966, Les belles imatges , novel·la que ara, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora, hem volgut recuperar en la traducció de Joan Oliver, manté avui dia plenament la seva vigència. >> Com comença... "És un més d'octubre...excepcional", diu Gisèle Dufrène; tots assenteixen, somriuen, una calor d'estiu cau del cel gris blau - Què tenen els altres que jo no tingui?-, acaricien llurs mirades amb la imatge perfecta ...

Monzó, Quim. -Uf, va dir ell Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1978 >> Què en diu la contraportada... Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant -força matusserament- l'univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona i indefugible. La crítica ha considerat -Uf, va dir ell com un dels millors llibres de narrativa de la dècada. >> Com comença... A hores d'ara se me'n fot, m'importa ben poc; millor encara: no m'importa gens tot el que ha succeït. Aigua passada no mou molins, que diuen no sé on. L'únic que vull és veure, altre cop, els cels de color pipermint i els estels que espurnege...

Salinger, J.D. El guardián entre el centeno Madrid: Alianza Editorial, 1978 The Catcher in the Rye Traducció: Carmen Criado Col·lecció: El libro de bolsillo, 689. >> Com comença... Si de verdad les interesa lo que voy a contarles, lo primero que querrán saber es dónde nací, cómo fue todo ese rollo de mi infancia, qué hacían mis padres antes de tenerme a mí, y demás puñetas estilo David Copperfield, pero no tengo ganas de contarles nada de eso. Primero porque es una lata, y, segundo, porque a mis padres les daría un ataque si yo me pusiera aquí a hablarles de su vida privada. Para esas cosas son muy especiales, sobre todo mi padre. Son buena gente, no digo que no, pero a quisquillosos no hay quien les gane. Además, no crean que voy a contarles mi autobiografía con pelos y señales. Sólo voy a hablarles de una cosa de locos que me pasó durante las Navidades pasadas, antes de que me quedara tan débil que tuvieran que mandarme aquí a reponerme un poco. >> Moments... (Pàg. 15) -L...

Borges, Jorge Luis. El Aleph. Madrid: Alianza Editorial, 1997 Traducció: Joan Ayala Col·lecció: El libro de bolsillo. Biblioteca de autor. >> Què en diu la contraportada... Este volumen reúne dieciocho relatos de Jorge Luis Borges, entre ellos quizá los más elogiados y repetidamente citados. Tanto "El inmortal" como "Los teólogos", "Deutsches Requiem" y "La espera" muestran las posibilidades expresivas de la "estética de la inteligencia" borgiana, inimitable fusión de mentalidad matemática, profundidad metafísica y captación poética del mundo. >> Com comença... En Londres, a principios del mes de junio de 1929, el anticuario Joseph Cartaphilus, de Esmirna, ofreció a la princesa de Lucinge los seis volúmenes en cuarto menor (1715-1720) de la Ilíada de Pope. La princesa los adquirió; al recibirlos, cambió unas palabras con él. Era, nos dice, un hombre consumido y terroso, de ojos grises y barba gris, de rasgos singularmente va...

Lem, Stanislaw. El fracàs. Barcelona: Laia, 1988 Fiasko Traducció: Joan Ayala Col·lecció: El Mirall i el Temps >> Què en diu la contraportada... "Els bons llibres sempre són reals, fins i tot quan el que s'hi explica mai no ha passat ni ha de passar mai. Són reals en un altre sentit de la paraula". Així presenta Stanislaw Lem, autor de novel·les tan provocadores i excel·lents com Solaris i Diari de les estrelles , bona part de la filosofia que la seva obra porta implícita i que l'ha fet depassar els termes estrictes de la ciència-ficció. Ara, a partir del viatge que fa una nau tripulada per homes procedents de la Terra per comunicar-se amb una civilització superior -i que demostra ser tan agressiva com la nostra-, Lem ens proposa un intel·ligent exercici mental en què es combinen els amplis coneixements tècnics i científics, un sentit de la ironia devastador i un pessimisme profund per plantejar el que sens dubte es perfila com a gran fracàs de l'home: la s...

Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu Barcelona: Edicions La Campana, 1995 Mon très cher amour Traducció: Lourdes Bigorra Col·lecció Toc de ficció, 9 >> Què en diu la contraportada... Ella és un dona divorciada, d'ulls bonics, amb allò que els francesos en diuen charme . Té una bona situació professional i algunes aventures. És una dona lliure. Ell, més joves, és un noi angoixat, sense gaire diners, una mica insolent però divertit. Li pronostiquen un brillant futur com a advocat, i el vol aconseguir amb impaciència. Són feliços, junts, fins al punt que un amor pot ser feliç. Però una sospita insidiosa llisca entre tots dos... Ella haurà de pujar tots els graons de la gelosia. L'estimadíssim amor pot ser també dolorós. Françoise Giroud, la gran escriptora tan reconeguda per la crítica com pels lectors, ha escrit amb un estil lluminós i ple de vida una novel·la breu i intensa, com la passió que uneix la parella. >> Com comença... Sota la insolència de la mirada de ...

Buzzati, Dino. El desert dels Tàrtars Barcelona: Empúries, 1985 Il deserto dei Tartari Traducció Rosa M. Pujol i M. Mercè Senabre Col.lecció: Tros de paper, 4 >> Com comença... En Joan Drogo, un cop nomenat oficial, va marxar de la ciutat un matí de setembre per arribar a la Fortalesa Bastiani, la seva primera destinació. Es va fer despertar que encara era de nit i es posà per primera vegada l'uniforme de tinent. Quan acabà, es va mirar el mirall a la claror d'un llum de petroli sense trobar-hi, però, el goig que n'esperava. A la casa hi havia un gran silenci, se sentien només petites remors en una cambra veïna: la seva mare es llevava per acomiadar-lo. Feia anys que esperava aquell dia, l'inici de la seva vida autèntica. Pensava en les grises jornades de l'Academia Militar i recordà les tardes amargues d'estudi -quan sentia passar pel carrer la gent lliure i presumiblement feliç- i els despertars d'hivern a les grans cambres glaçades en les quals plan...